Joan Simonet (Alaró, 1973), és conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Ambient en el Govern del PP de Margalida Prohens. Enginyer Agrònom de formació, ha alternat aquesta tasca amb la política: ha estat batle del seu poble durant vuit anys, fins que l’expresident Bauzà el va apartar de les llistes per la seva oposició a la política lingüística (TIL). I, per un temps, abandonà la militància del Partit Popular per aquestes discrepàncies i va crear una nova formació política (Junts per Alaró), sempre s’ha mantingut fidel al partit on va començar a militar en temps de Gabriel Cañellas.
Per la conselleria que ara dirigeix, ja havia passat com a gerent de SEMILLA, amb la consellera Margalida Moner, i gerent de FOGAIBA, en temps del conseller Gabriel Company. Després de deixar la política, els darrers anys ha estat gerent de la patronal agrària, ASAJA, des d’on va organitzar una tractorada contra la política del Govern, en temps del conseller Vicenç Vidal (Més).
Com es troba assegut a la cadira de conseller?
Una mica estrany, jo venc de ser a l’altre costat del conseller, del sector, d’exigir, de reivindicar… ara me toca fer coses que jo mateix havia demanat abans. És curiós! Però amb ganes, amb projectes i de millorar coses que ja hi eren.
Ha estat general l’alè del sector en veure que la presidenta el triava per aquest càrrec, què ha sentit en veure la reacció?
Molta responsabilitat. Per una part, orgullós i content i pens que amb molta responsabilitat pels resultats, però amb ganes i capacitats.
Li he de dir que en el seu cas, amb el coneixement que té del sector, crec que no és necessari donar-li els cent dies de cortesia perquè la conselleria funcioni a ple rendiment… O sí?
A Agricultura, no. Es pot dir que els equips ja estaven vinculats abans i no s’ha hagut de posar en marxa, sinó que no s’han aturat de fer feina. A Medi Natural, la directora ja era a la casa, també, i jo m’estic posant al dia.
Només arribar va donar un missatge de continuïtat, al sector. En aquesta legislatura, per on aniran les novetats, que pensau fer per definir una gestió pròpia?
En primer lloc, haurem de revisar la Llei Agrària, arran de les demandes del sector. Hem de veure que es puguin autoritzar les activitats complementàries i s’han de millorar les infraestructures que permetin millorar la rendibilitat de les explotacions i, a més, vull posar en marxa la Mesa del Candi Climàtic, que també és una demanda que ve de la legislatura anterior. Hem de preparar mesures a llarg termini com la millora del regadiu amb aigües depurades i la introducció de varietats resistents als efectes de l’escalfament global.
També volem impulsar la promoció del producte local, que l’Administració s’impliqui en accions de promocionar, des de la conselleria, com es fa en totes les comunitats autònomes.
Resumint: s’ha de millorar la rendibilitat i això implica aconseguir ingressos complementaris, aconseguir les ajudes que toquen i rebre-les quan toca i posar en marxa plans específics per a sectors especialment vulnerables com la ramaderia.
No obstant és evident que hi ha coses que es poden millorar. Se li ha retret a la conselleria que les ajudes arriben massa tard, per exemple. Una queixa que coneix bé per què fins fa ben poc era una de les seves reivindicacions com a gerent de la patronal ASAJA, què farà per millorar el calendari?
Per començar el FOGAIBA, encarregat d’aquesta gestió, ja té un nou gerent, que feia mesos que no en tenia. I és personal de la casa, que ja coneixia el tema. Ara, és ver que hi havia ajudes concretes que feia dos anys que estaven pendents. Ara intentarem que no es torbi tant la tramitació i que el cobrament sigui més àgil. Amb el canvi de responsable hem aprofitat per reorganitzar el FOGAIBA, per aconseguir millorar la gestió.
Una altra de les qüestions que estan sempre damunt la taula és l’excés de burocràcia. I ara amb la nova PAC sembla que el pagès s’ha de convertir en un gestor de la paperassa que se li exigeix per fer la seva feina a fora vila i accedir a les ajudes. Demanen que se’ls deixi fer feina i se’ls llevi aquesta part de la seva jornada que han de dedicar a fer papers. Què els diríeu?
Amb la nova PAC Arriben més doblers, però també s’han d’assumir nous compromisos: S’exigeix la professionalització del sector i això vol dir millorar la producció, però també la tramitació de les ajudes. Amb el temps, el pagès haurà de decidir com vol fer la seva explotació: si es dedica a llaurar o a fer gestió. Si s’estima més llaurar, pot deixar la gestió de l’explotació a tercers o cerca ajuda a les organitzacions agràries i, sí, això tendrà un cost, però també rebrà més subvenció. L’Administració no li ha de fer els papers al pagès, però sí que pot facilitar-li el camí.
Receptes per millorar la rendibilitat del pagès
Ara que la PAC ha reconegut el fet de la insularitat, què més es pot fer per fer més lleuger el cost extra que continua pesant sobre els productors del sector i del qual es queixen també els consumidors?
Als productors els han de sortir els números, si no, abandonaran l’explotació. Des de l’Administració podem ajudar a abaixar el cost de producció per exemple millorant les infraestructures de regadiu, perquè pugui accedir a l’aigua de qualitat, no salinitzada, que millori la producció, fomentant el consum de producte local, a la compra de maquinària més eficient,… però la UE ha comprovat que subvencions per millorar només la renda del pagès és un sistema que a la llarga no dona resultat.
El pagès ha de tenir clar que ha de ser empresari i és cert que cada subsector té la seva problemàtica concreta. No és el mateix els que fan llet a Mallorca, que a Menorca i basta veure com els que fan fruita i hortalissa s’han organitzat amb el suport de l’Administració o els de Peix d’Eivissa, que han creat una marca de qualitat. O els que fan síndria, també a Eivissa, que la venen tota i bé…
La pregunta és “què volen fer”? i l’Administració ha d’estirar, però ells han d’empènyer.
Com ja va passar la legislatura anterior, aquesta conselleria destaca per triar els càrrecs de responsabilitat per la seva vàlua i no només per la seva afinitat política. Amb Fernando Fernández, que és de Podem, ja fèieu bon tàndem i ara l’heu mantingut a la direcció general d’Agricultura. Com és aquesta relació, ara que heu canviat els papers? Quines directrius li marcau en aquesta nova etapa, que no tengués a l’anterior?
Això ha estat possible perquè l’anterior legislatura no s’havia fet política partidista, des d’aquesta conselleria i la gestió del director general havia estat ben vista des de tots els sectors, però això també s’ha vist en el ministeri en el cas del responsable de FEGA, que l’actual ministre del PSOE, també el va mantenir en el càrrec a pesar que havia estat posat per al Govern anterior.
Quant a directrius, el que dèiem millorarem la Llei Agrària per introduir conceptes de rendibilitat per a les explotacions, per exemple.
Això vol dir fer més oferta turística? Com encaixa el turisme a Fora Vila, quin paper ha de jugar?
Això vol dir que el pagès pugui allotjar a ca seva uns pocs dels milions de turistes que ens visiten, però també que consumeixin el producte de la finca, producte local. Avui s’entén que tots els sectors productius estan relacionats i no és cap desbarat que el pagès, que és sector primari, pugui fer també d’hostaler, que és sector terciari. Vull que a les finques es puguin fer degustacions, excursions, fer-hi refugis, activitats a cavall, etc. Totes aquestes activitats repercutirien directament en els resultats.
El canvi climàtic, un problema transversal
El departament que dirigiu ha crescut amb la incorporació de la gestió mediambiental. Sou dels que pensau que el canvi climàtic és una invenció o dels que creuen que alguna cosa s’haurà de fer per evitar els efectes nocius de l’escalfament global a ca nostra?
Amb la Mesa del Canvi climàtic haurem de prendre mesures per lluitar contra els seus efectes a mitjà i llarg termini: Inversió en varietats noves, noves tècniques, més inversió en infraestructures. L’adaptació serà tot un repte. El regadiu amb aigua depurada de qualitat que dèiem, la prevenció d’incendis forestals, els efectes derivats de l’escalfament, com això que hem vist aquest estiu amb postes de tortugues que no eren freqüents i que ara s’han produït a les Illes Balears o l’arribada d’espècies invasores…
Jo crec que s’ha de fer compatible el medi natural i l’agricultura i hem de començar a entendre que és necessari fer gestió forestal privada dels monts. Fer-ne una explotació sostenible ens protegirà dels incendis forestals, per exemple. Si no el que passa és que moltes finques s’abandonen per què els números no surten i l’Administració no les pot comprar totes.
Què pensau sobre el fenomen “producte local”. Desapareguda la direcció general de Polítiques per a la sobirania alimentària, que fareu per impulsar-ne el consum, que és imprescindible pel sosteniment del sector primari?
Aconseguir que el sector turístic a poc a poc vagi incorporant el producte local, com demana la Llei Turística, serà una gran cosa i estic segur que molts d’establiments ja compleixen amb aquest tres per cent que ara la llei demana, i no ho saben. Per ventura el problema no serà tant de control del compliment, que això correspondria al Consell Insular, com a fet de poder-ho justificar. Jo pos com a exemple el sector del vi, que han sabut fer el que s’ha de fer: Han entès que el seu principal consumidor és estranger, turista que sol tenir més poder adquisitiu. Així ha aconseguit vendre al seu producte al preu que li surt rendible, perquè el que no ha de fer és abaixar el preu! També ho fa bé el sector de l’oli, que és encara més car i que es ven al preu que es necessita per mantenir l’explotació rendible.
El problema són aquells sectors que no tenen sortida amb el turisme, com la llet o la carn de xot i aquells que no són de consum humà, però són necessaris per mantenir la cadena productiva, com els cereals i els farratges, per exemple. Aquests necessiten suport especial.
Imaginam que us trobau enmig de la preparació dels pressuposts per a l’any que ve. Què li demanareu al conseller Antoni Costa per aquesta conselleria? Què ens podeu avançar?
Les prioritats estan clares, per tant, haurà d’haver-hi doblers pel regadiu amb aigua depurada, per la ramaderia, la promoció agroalimentària, i la professionalització del sector, del pagès, com hem parlat. I no vull oblidar dedicar recursos a investigació i formació, a través de l’IRFAP.
