Si hi ha un fruit que s’identifica amb un poble és l’albercoc que hom localitza a Porreres. Sembla que la menció del nom d’aquest fruit seguit del poble és garantia de qualitat enfront del d’altres comarques. L’albercoc de Porreres no necessita cap denominació d’origen per a defensar-se: el consumidor local el reconeix i el valora. I si hi ha una persona que l’ha defensat davant tot i tots és la gerent de la Cooperativa Agrícola de Porreres, Esperança Mora, ànima d’aquesta organització i cara visible d’aquest i altres productes del fora vila porrerenc que passen per la cooperativa, una de les més actives de Mallorca. Esperança reconeix aquesta vinculació centenària entre Porreres i l’albercoc, com una senya d’identitat:
“L’albercoc és una tradició: el cultiu, la recollida i l’entrega per a la comercialització. És viure el moment de la collita. L’albercoc és compromís amb el nostre territori. I el més important és apreciar aquest fruit tan característic de Porreres, valorant la feina i l’esforç dels nostres pagesos que mimen i cuiden els arbres”, afirma Mora que descriu la campanya d’enguany com irregular, ara que ja se li ha posat el punt final: “Ha estat un bon any pel que fa a producció, qualitat i maduració del fruit, tot i que ha estat un any marcat per irregularitats. Els albercocs més primerencs han experimentat una bona producció, mentre que els de mitjana temporada han tingut poca producció. D’altra banda, les varietats més tardanes han experimentat una bona producció i han destacat per la seva de gran qualitat.
Enguany, s’ha avançat respecte a campanyes anteriors a causa de les altes temperatures d’aquest estiu. “Estam observant que, de cada any, la collita avança uns dies més“.
Pels que no són entesos en aquest fruit de pinyol, a Porreres se’n fan de distintes castes i cadascuna és diferent i serveix per a coses distintes: “Tenim, principalment, tres grans grups majoritaris. Els primerencs, que són un recull de varietats antigues i els Palabras, que són els primers que arriben a la Cooperativa, característics per la seva pasta blanca. Després arriba el Carlet de color vermell, també de pasta blanca i gust a melicotó. Posteriorment, el Canino, característic per la seva pasta ataronjada i amb més possibilitats d’ús. Es pot consumir sec, en confitures, almívar, etcètera. Finalment, arriba el Murtó: una mescla de Canino i Galta, que destaca per la seva galta taronja i bon gust: textura més consistent, un punt àcid i pinyol dolç. Cal destacar, que al comerç local arriben també petites quantitats d’altres varietats d’albercoc.
Apostar per les varietats locals tradicionals es planteja ara com la millor estratègia per a lluitar contra els efectes del canvi climàtic, diu Esperança Mora: “És molt important conservar aquestes varietats autòctones, ja que estan adaptades a les condicions climàtiques del nostre territori. Algunes s’han deixat de cultivar perquè produïen poc o perquè els arbres han anat desapareixent amb el pas dels anys”.
També cal destacar la resistència dels peus francs. “Encara tenim arbres d’entre 80 i 100 anys que continuen produint albercocs. També hi ha arbres amb doble empelt, com ametler/albercoquer agre o prunera Prat de Llobregat/albercoquer”.
Això demostra que els peus que s’empraven antigament, com el cap gros, presenten una major resistència que molts dels peus utilitzats actualment.
I és que l’escalfament global posa en escac aquest com altres cultius que es fan a la seca. Amb l’afegit que els fruiters no cultius que puguis baratar d’un any a l’altre, necessiten temps per estar en producció. Per això és tan important la planificació a mitjà termini. Ara, el sector es troba davant reptes que s’han d’encarar sí o sí: “Parlem de sequera, costos de producció, mà d’obra, competència exterior o canvi climàtic”. Tots són reptes que són mals de remuntar. La sequera és molt greu, ja que majoritàriament és cultiu de secà. Els pagesos treballen la terra per mantenir la capil·laritat i la frescor per a les arrels dels arbres.
Pel que fa als costos de producció, normalment són arbres que necessiten escala per a la recollida del fruit, fet que encareix la recol·lecció, que sempre es fa manualment. “No només hem de pensar en la recol·lecció i en collir el fruit, ja que també preparam l’arbre per al fruit de l’any vinent: podar, adobar, tractar fitosanitàriament, aclarir els fruits i altres tasques”, detalla la gerent de la cooperativa porrerenca.
Per això, Mora fa una crida a la responsabilitat del consumidor que, afirma, cada dia valora més el producte de proximitat: “Sí, de cada dia més es valora que sigui producte local, la seva història i, sobretot, el gust i els valors que incentiven el pagès a mimar els arbres per poder seguir donant aquest fruit tan gustós que produïm a Porreres, tant de les varietats autòctones com de les que ja fa molts d’anys que arribaren al nostre poble, com el Canino i el Roig de Carlet. Si el producte és gustós, es valora el fruit de temporada, però això ja no es valora tant. El fruit de temporada es cull en el seu punt de maduració. Si no és de temporada, s’ha collit verd i ha tingut un transport per venir d’allà on s’ha produït”.
“Que vulguem seguir menjant albercocs, que cerquem camins per aconseguir nous arbres que s’adaptin a la sequera, poder donar-los un reg de reforç amb aigües regenerades, aconseguir el camp experimental i, si segueix el canvi climàtic, intentar adaptar-nos-hi. Tot això mantendrà viu el cultiu dels albercoquers tan característics de Porreres”, afirma Mora.
I la cooperativa té aquí un paper decisiu, per aquest i per a altres productes de la comarca com la confitura i l’albercoc sec: “El pagès produeix un producte amb demanda, ell fa que sigui apreciat, i la cooperativa és l’encarregada de fer divulgació, promocionar la fira de l’Albercoc i posa en valor l’albercoc de Porreres. La Cooperativa manté viva l’agricultura d’aquí, l’entorn dels nostres camps i donam viabilitat als productors per seguir endavant amb noves plantacions, per poder menjar els apreciats albercocs de Porreres durant molts d’anys” remata Mora.
