Una passa més donada en la bona direcció. La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural ha culminat la regulació dels usos agrícoles de la llana amb la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB), de la resolució que regula l’aplicació al sòl de la mescla de llana crua i fems com a esmena agrícola. La norma estableix les condicions sanitàries, de transport i de traçabilitat que permeten donar seguretat jurídica a aquest aprofitament i representa un nou pas en l’estratègia impulsada pel Govern per valoritzar la llana generada a les explotacions ovines de les Illes Balears.
La publicació coincideix amb l’inici de la campanya de la tosa de les ovelles, un moment especialment significatiu per al sector oví, que cada any afronta la gestió d’un subproducte que ha anat perdent pràcticament tot el seu valor comercial a causa de la competència de les fibres sintètiques i de la baixa cotització de les llanes gruixades pròpies de les races autòctones.
Un aprofitament amb condicions regulades
El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha destacat que «aquesta resolució culmina una feina iniciada fa anys per oferir als ramaders alternatives reals per gestionar la llana dins les seves explotacions. Transformam un material que s’havia convertit en un problema en un recurs útil per millorar la fertilitat dels sòls, reduir residus i avançar cap a una economia circular adaptada a la realitat de les Illes Balears».
La resolució és fruit del treball conjunt dels serveis d’Agricultura i de Producció Ramadera, ja que una de les principals dificultats per permetre aquest ús estava relacionada amb l’aplicació del Reial decret 1051/2022, de 27 de desembre, pel qual s’estableixen normes per a la nutrició sostenible dels sòls agraris. Durant la seva elaboració també s’han analitzat les resolucions aprovades per altres comunitats autònomes, com Castella-la Manxa i Navarra.
La nova regulació autoritza la mescla de llana crua amb fems procedent d’explotacions ovines de les Illes Balears per aplicar-la al sòl, sempre que es compleixin les condicions establertes en la resolució. Entre d’altres, la llana ha de provenir d’animals sans i d’explotacions sense restriccions sanitàries; el transport ha de garantir la traçabilitat dels enviaments; els operadors han de mantenir els registres documentals corresponents, i les aplicacions han de comunicar-se prèviament al Servei de Producció Ramadera i quedar anotades en el Quadern d’explotació. Tot això, sens perjudici del compliment de la normativa vigent en matèria de fertilització sostenible i de protecció de les zones vulnerables per nitrats.
Una estratègia iniciada el 2023
La resolució dona continuïtat a la línia de treball que la Conselleria va iniciar el 2023 per facilitar nous usos agrícoles de la llana. Aquell any es va elaborar una nota tècnica que interpretava la normativa vigent i aclaria els aprofitaments que es podien dur a terme dins les explotacions, com el compostatge, els encoixinats o altres usos agrícoles.
Posteriorment, el 2024, la Conselleria, en col·laboració amb Mallorca Rural, va publicar la Guia d’aprofitaments agrícoles de la llana generada a les explotacions de les Illes Balears i la Guia de bones pràctiques de maneig de la llana, amb l’objectiu de traslladar als ramaders els resultats dels estudis duits a terme aquests darrers anys i oferir-los eines per gestionar aquest recurs de manera segura i sostenible.
Paral·lelament, el Servei de Producció Ramadera ha continuat desenvolupant diversos assajos sobre l’aplicació de la llana en usos agrícoles, que han confirmat el seu potencial com a esmena orgànica gràcies al seu elevat contingut en carboni, nitrogen i sofre i a la seva capacitat de millorar les propietats del sòl.
Amb la publicació de la resolució en el BOIB, la Conselleria completa el marc administratiu necessari perquè aquest aprofitament es pugui dur a terme amb totes les garanties i reforça una estratègia que aposta per convertir un subproducte de difícil gestió en un recurs útil per a les explotacions agràries i per al desenvolupament d’una ramaderia més sostenible.
