Fer herbes, dolces, seques o mesclades, és una cosa habitual a les cases particulars de tota Mallorca seguint una tradició centenària amb la qual, i amb les variacions habituals, cada casa fa la seva recepta, mantenint viva l’elaboració casolana d’aquest licor. Ara, per aquells que tenen interès a fer-les i no en saben, es fan tallers on es reben les instruccions bàsiques per fer-les amb les garanties necessàries i amb bons resultats.
Dit això, el panorama dels elaboradors d’herbes no deixa de sorprendre i això que es podria pensar que el consum d’aquest licor de tota la vida està en retrocés. Una idea equivocada, certament i així ho demostra el naixement de nous projectes com els Licors de Tramuntana que acaben d’arribar de la mà de dos germans sollerics que tiren de tradició familiar i d’entusiasme per fer realitat el seu somni. Varen debutar davant el gran públic amb ocasió del Feim!, organitzat per CBPAE i APAEMA, i és que els seus licors són d’aquí i ecològics 100%.
“Es meu nom és David i juntament amb es meu germà Alexis som els propietaris de Licors Tramuntana” ens expliquen. “A casa fa més de 20 anys que hem vist fer herbes casolanes amb una recepta “mig secreta” que tenia mon pare ben guardat dins sa seva cartera i que no deixava veure a ningú”.
“Al principi només en fèiem per nosaltres i algun familiar proper, en total elaboràvem uns 20 litres i ens els repartíem. Amb el temps anaven pujant els litres de producció, cada vegada que teníem un dinar o sopar amb els amics jo m’oferia i sempre deia “jo duré ses herbes….” Al final la gent ens demanava si per l’any següent en tornaríem a fer i que li guardàssim algun litre. I així fins a produir casi 500L a casa, per familiars i amics. Recollíem entre tots els diners per comprar anís i després el meu pare treia la recepta i començava a omplir les garrafes amb les herbes”.
El moment de fer el salt a la producció a l’engròs
La criatura es començà a fer gran i de cop i resposta David i Alexis es troben produint a gran escala, amb les complicacions que això comporta i amb les quals han hagut d’assumir a pesar que no hi comptaven.
“Quan vàrem iniciar aquesta aventura amb el meu germà, i mon pare sempre al darrere supervisant, vàrem haver d’aprendre a fer el licor d’anís, ja que no es ven a nivells industrials per poder fabricar el licor d’herbes. Això va ser decisiu per a poder tirar endavant aquest projecte”.
“Tal com tots sabem, licors d’herbes ja n’hi ha molts al mercat, amb una gran tradició i trajectòria molt ben assentada dins la nostra societat, per això vàrem pensar que si volíem comercialitzar les nostres herbes, havíem de fer alguna cosa diferent que ens desmarcàs de la resta, i creim que és apostar per una matèria primera d’altíssima qualitat que li doni més valor a la nostra recepta familiar de 100 anys i d’uns 40 ingredients”.
“Així que elaborar un licor d’herbes ecològic amb 40 ingredients ha estat el nostre gran repte, sense cap dubte! El fet de poder aconseguir la nostra recepta amb un format ecològic no ha estat gens fàcil, hem hagut de cercar totes les herbes provinents d’horts ecològics a part de la paperassa que també hem hagut d’emplenar”.
“Tant el meu germà com jo tenim el nostre treball i hem hagut de compaginar-ho amb aquest negoci que estem intentant tirar endavant”, confessa David. “Això ha estat una curolla que hem volgut posar en marxa per no quedar-nos amb l’espineta clavada de no haver-ho intentat”.
De l’anís a les herbes mallorquines
“Hem sortit al mercat amb un primer producte, que és anís eco, dolç i sec, que fabricam noltros mateixos, per la gent que fa les seves herbes casolanes”, explica. “En aquests moments tenim 2 dipòsits de 1400 litres plens, macerant, per a final d’estiu poder embotellar el nostre licor d’herbes ecològic, on des de l’alcohol, el sucre, i totes les herbes estan certificats ecològicament”.
“Molta gent ens demana quina diferència hi haurà en què sigui eco o no, i simplement la qualitat de tots els ingredients, la manera en la qual s’han cultivat, sense productes químics ni pesticides, de manera tradicional i fent la collita en el moment òptim. Tot suma. Pensam que ens hem de conscienciar d’on ve tot el que ingerim, com han estat tractats els productes que consumim, i dins les nostres possibilitats hem de procurar apostar per la sostenibilitat“, reflexiona deixant que cadascú en tregui conclusions.
