És indubtable que, des de fa un bon grapat d’anys, les varietats locals de raïm s’han convertit en les principals protagonistes dels vins fets a Mallorca. Hi ha moltes dades que corroboren aquest fet, anomenem-ne unes quantes:
Cada vegada hi ha més quarterades de vinya de varietats locals i no només es planten o empelten el quartet clàssic de premsal, fogoneu, mantonegro i callet sinó també tota una llarga llista de varietats minoritàries i minoritzades que es començaren a recuperar de l’oblit a principis del segle XXI. Cada vegada hi ha més interès per aquest estil de vins locals, els consumidors actuals cerquen nous aromes i gusts, descobrir nous perfils que siguin bons i que es diferencien dels clàssics vins estandarditzats que es poden trobar a qualsevol racó del món. Segurament algú de vosaltres pensarà que aquesta és una opinió molt personal, que ho és, però està basada en fets i només us heu de fixar quins són els vins mallorquins més ben puntuats i valorats pels prescriptors internacionals i demanar a aquests cellers quins són els vins que venen millor aquí i sobretot a fora de l’illa. Ja fa un bon grapat d’anys que les dues denominacions d’origen i la IGP Vi de la Terra de Mallorca estan fent feina perquè les darreres varietats locals autoritzades, escursac, callet negrella, esperó de gall, mancès de tibús i giró negre es puguin incorporar al plec de condicions de cada una d’elles. Tots els membres dels diversos consells reguladors volen l’entrada de totes aquestes varietats, però, per motius que serien enrevessats i llargs d’explicar, l’administració illenca demana que es faci una paperassa que allarga aquest permís tan desitjat. Per cert, aquests dies hem sabut que la DO Binissalem és la primera a aconseguir introduir l’escursac dins el llistat de varietats locals de raïm que poden emprar.
Hem d’afegir que l’Institut de Recerca i de Formació Agroalimentària i Pesquera de la Conselleria d’Agricultura (IRFAP) continua treballant de valent per aconseguir que l’Oficina Espanyola de Varietats Vegetals (OEVV) del Ministeri d’Agricultura autoritzi la resta de varietats locals minoritàries que demana el sector. En aquests moments a l’OEVV hi ha en llista d’espera l’argamussa B, Coanegra B, llora (N, Eivissa i Menorca), grec B (Eivissa) i morsecà B (Eivissa), en fase de sanejament tenim el vinater B i per un proper sanejament batista, valent B, Pollença i gafarró. Pels lectors que desconeixen el procediment, és convenient explicar que primer les plantes s’han de sanejar de virosis i després han de passar el procés d’autorització a l’OEVV. Una de les tasques i feines més interessants i extraordinàries que està realitzant l’IRFAP és retrobar varietats antigues desconegudes, perquè dins alguns vinyets vells de Mallorca o dins un torrent o a la vora d’una marjada o paret seca s’hi pot trobar alguna varietat antiga que ja ningú recorda. Des de fa uns anys els vinyòvols que tenen algun cep del qual desconeixen la varietat poden avisar a l’IRFAP i es fa un estudi genètic per saber de quina varietat es tracta. Aquesta és una feina poc coneguda pel sector i desconeguda pel gran públic que ja ha donat alguns fruits ben interessants. Per exemple la varietat blanca que s’ha anomenat provisionalment Coanegra, ja que es va trobar un cep molt vell al Torrent de Coanegra al municipi de Santa Maria; la varietat Pollença també es va localitzar en aquest municipi encara que recentment s’ha trobat a altres indrets de Mallorca; i ara fa ben poc s’ha trobat una varietat blanca lliure de virosi a la zona de Fartàritx – és ben fàcil endevinat amb quin nom la batiarem els vinaters.
Dos autors i una fal·lera
Fa pocs mesos va sortir al mercat un llibre ben interessant per conèixer el qui, el què, el com, l’on i el perquè de les varietats de vinya de les Illes Balears. Es tracta del tercer tom de l’Inventari de les Varietats Vegetals Tradicionals de les Illes Balears elaborat per Llorenç Payeras i Jaume Falconer, editat per Rapit Book. Tant l’enginyer agrícola Llorenç Payeras, com l’artista Jaume Falconer són uns enamorats de la cultura i el patrimoni pagès de casa nostra, amics incansables que tenen la meravellosa fal·lera d’estudiar i fer recerca sobre les espècies vegetals i els animals locals, i l’encert de publicar la feina feta. Són molts els llibres sobre temàtica agrícola i ramadera de ca nostra que han publicat: Els formatges tradicionals de les Illes Balears, La cultura del porc a les Illes Balears o Races autòctones mallorquines són alguns llibres que podem trobar a les llibreries i darrerament estan treballant sobre els arbres fruiters locals, tenen pensat poder escriure deu toms i ja en duen tres anomenats Inventaris de les Varietats Vegetals Tradicionals de les Illes Balears – el primer sobre Fruiters de la subfamília de les Malòidies, el segon sobre les Prunoidees i el tercer sobre vinya.
El tom III dedicat a la vinya s’ha anat fent a poc a poc, amb calma, però sense descans, amb saviesa i passió, talment uns bons vinyòvols, uns acurats vinaters que saben que la feina s’ha de fer quan toca, amb les eines adequades i sense presses. Han recorregut pacientment tot Mallorca, han entrevistat multituds de savis i sàvies del camp, han fotografiat vinyes i devorat documents donant forma a un llibre que és necessari i essencial per a tots aquells professionals de la vinya i del vi de casa nostra però també per a la gent captivada o estudiosa de les varietats locals. Hi podreu trobar tota la informació coneguda, fins ara, de cada una de les varietats tradicionals, no serà necessari submergir-se per la xarxa informàtica ni trescar per biblioteques, ja que en aquest llibre teniu tota la informació de les diverses castes de les Illes Balears, la seva descripció ampelogràfica, la sinonímia, etimologia, origen, distribució, referències bibliogràfiques i orals, utilització, estat actual i un caramull de fotografies. Un llibre, bé, realment són dos llibres fàcils de llegir, de fullejar, de fàcil consulta, i que ben segur que s’haurà d’ampliar si es continuen fent noves troballes o apareix informació nova gràcies als estudis genètics. El llibre el podeu encarregar a través de la xarxa perquè Rapitbook no és una editorial “tradicional” sinó que fa l’edició sota demanda, per això s’ha de fer comanda a través de la pàgina www.rapitbook.com i mentre el llegiu segur que podreu fer una copa de vi amb alguna de les 46 varietats que surten a l’edició.
