Mandragora Hidromel, que es defineix com un microceller d’aquesta beguda tan antiga, acaba de celebrar els seus primers cinc anys d’existència. Un recorregut en el qual ha aconseguit afiançar-se en el mercat des d’Inca, on ja hi té botiga pròpia i un assortiment de productes relacionats amb la producció de l’hidromel. Aquest cap de setmana ha celebrat la seva trajectòria amb la presentació del tercer llibre de la saga Foners de Tucis, aprofitant les celebracions entorn el Dia del Llibre. Una novel·la històrica sobre els foners de les Illes Balears, de l’escriptor Alexandre Alemany.
En aquest esdeveniment es presentava també la darrera criatura d’aquest microceller, el Mulsum Sa Fonera, un “pyment” fet a partir de mel dels apicultors de Sa Mesquida de Dalt i de raïm merlot de sa finca Son Pere Jaia. La producció és molt limitada ja que es tracta d’una elaboració de temporada: “només feim una remesa a l’any”, diu Marina Artigues, elaboradora d’hidromel de Mandragora, amb qui conversam sobre aquest aniversari i el camí recorregut.
Què és ‘Mulsum Sa Fonera’, com el definiries i què té de particular?
Mulsum Sa Fonera és una reinterpretació moderna d’una beguda clàssica del món antic: el mulsum, una mescla de vi i mel molt present a la cultura romana. El que el fa particular és que està elaborat amb mel local i amb una mirada contemporània, mantenint l’essència històrica però adaptant-la als gustos actuals. És una proposta que connecta territori, història i innovació.
Han passat cinc anys des del naixement de Mandragora Hidromel. Quin balanç feis?
El balanç és molt positiu. Han estat cinc anys d’aprenentatge constant, de consolidació del projecte i de creixement progressiu. Hem passat de ser una iniciativa molt petita a tenir una presència reconeguda dins el sector, sempre apostant per la qualitat, el producte local i la divulgació de l’hidromel.
Heu aconseguit crear “comunitat” entorn aquesta beguda tan antiga però poc coneguda? Per què?
Sí, i és un dels aspectes més gratificants del projecte. Hem creat comunitat perquè no només oferim una beguda, sinó també una experiència i un relat. La gent s’hi interessa per la història, pels processos artesanals i per la vinculació amb el territori. A més, les activitats, tastos i esdeveniments han ajudat molt a generar aquest vincle.
Què significa acollir en el vostre espai activitats relacionades amb la cultura de l’hidromel, com la presentació del llibre Foners de Tucis, de la setmana passada?
Per a nosaltres és fonamental. Volem que el nostre espai sigui un punt de trobada cultural, no només un lloc de producció o consum. Acollir activitats com aquesta ens permet reforçar el vessant divulgatiu del projecte, connectar amb altres disciplines i contribuir a posar en valor la història i la cultura vinculades al nostre entorn.
Estau en plena campanya de recollida de la vostra matèria primera, la mel. Com es presenta l’anyada?
L’anyada es presenta amb certs reptes, com sol passar en un context climàtic cada vegada més variable. Tot i això, la qualitat de la mel és bona i mantenim l’optimisme. Treballar amb producte natural implica adaptar-se cada any a les condicions, i això també forma part de la identitat del projecte.
Hi ha al vostre horitzó algun projecte que estigui ja madur per avançar?
Sí, tenim diverses línies obertes. D’una banda, estem treballant en nous productes i receptes que ampliïn la gamma actual. De l’altra, volem reforçar la part d’experiències i visites, així com continuar creixent en distribució. Tot plegat, sempre mantenint l’essència artesanal i el compromís amb el territori.
