La DO Pla i Llevant ha trobat una nova fórmula per difondre el plaer que ens aporta una copa de bon vi, a través de la cultura i en aquest cas ha estat a través del cinema: la proposta passa per la gastronomia i el que s’anomena setè art. Així, la primera acció va tenir lloc al restaurant Can March de Manacor i va tenir com protagonistes els vins de Toni Gelabert, adscrits a la DO Pla i Llevant, la cuina de Miquel Gelabert i la pel·lícula “Como agua para chocolate”. Un film triat pel cuiner per fer gaudir els presents de l’experiència gastronòmica de les seves elaboracions i les del cellerer. Miquel, cuiner, és qui explica què hi ha darrere aquest maridatge:
Una pel·lícula de culte
Dirigida l’any 1992 per Alfonso Arau i guió de la mateixa escriptora del llibre Laura Ezequiel, que va publicar aquesta novel·la el 1989 amb un èxit multitudinari, “Como Agua para chocolate” se’ns presenta com una història d’amor màgic realista en el Mèxic de la revolució. Tot això amb la gastronomia com a nexe d’unió i metàfora dels sentiments dels personatges.
1910, Piedras Negras, Mèxic, prop de la frontera amb Texas, Revolució mexicana. Pedro Muzquiz i Tita de la Garza s’han enamorat, però es tracta d’un amor prohibit. Quan Pedro i el seu pare li demanen a la mare de Tita la mà de la seva filla en matrimoni aquesta es nega. Segons la tradició familiar, Tita sent la filla menor, s’ha de quedar a casa per cuidar la seva mare en la seva vellesa. Davant això, Pedro accedeix a casar-se amb la germana gran de Tita, Rosaura, per poder viure al ranxo de la família i estar a prop de la seva estimada Tita.
Tita, des de ben petita ha tingut un fort vincle amb la cuina perquè a part de néixer entre fogons. Va esser criada per Nacha, la cuinera del ranxo familiar. I així com un poeta juga amb les paraules na Tita jugava al seu gust amb els ingredients i les quantitats, obtenint resultats fenomenals.
“Hi ha tres escenes de sa pel·lícula que m’agradaria comentar” -explica el xef Miquel Gelabert per introduir els presents en el maridatge-:
Quan na Tita i na Nacha estan preparant el pastís de noces de la seva germana i en Pedro entre ou i ou i llàgrimes de na Tita que anaven directament dins els blancs d’ou en fase de pujada, na Nacha li diu a na Tita: “Solo las ollas saben los hervores de su caldo però yo adivino los tuyos“.
Al dia següent, al banquet de noces els convidats comencen a menjar el pastís i la veu en off resa:
“El llanto fue el síntoma de una extraña intoxicación, una gran melancolía y frustración hizo presa a todos los invitados y los hizo terminar en los patios , en los corrales y los baños, llorando y vomitando añorando al amor de su vida“.
Una altra escena que m’agradaria assenyalar és quan na Tita abandona el ranxo familiar amb el metge de la família, el doctor John Brown amb un carruatge estirat per dos cavalls a l’horabaixa i les estrelles il·luminen la llarga vànova que ella mateixa ha teixit durant els vespres d’anys i anys esperant al seu estimat, en Pedro, una vànova quilomètrica, que va rosegant pel camí.
Però sens dubte una de les escenes més entranyables de la pel·lícula és aquell moment en què Tita prepara la famosa recepta de Codornices con pétalos de rosa per enamorar al seu amor impossible. Era l’única manera d’expressar els seus sentiments davant la beneitura de sa mare, que no la deixa casar amb la persona que ella estimarà tota la vida.
Quan mengen les guàtleres amb pètals de rosa asseguts a la taula, ella amb les seves germanes, la mare i en Pedro és un autèntic regal per als sentits. El diàleg és quasi nul i els únics comentaris parlats són:
Pedro: Este es un placer de los dioses
Mare: Están saladas
Una puntualització, quan na Tita preparava el platillo es va ferir amb una espina de la rosa i li varen caure unes gotes de sang dins la greixonera on preparava les guàtleres.
Veu en off: Un extraño fenómeno de alquímia, no solo la sangre de Tita sino todo su ser se habían disuelto en la salsa de las rosas, en el cuerpo de las codornices, en cada uno de los olores de la comida, de esta manera penetraba en el cuerpo de Pedro voluptuosa, aromàtica, calurosa y completamente sexual.
Ara ja depèn de vosaltres veure la pel·lícula o no, ara ja depèn de vosaltres menjar aquest sopar i beure aquest vi. No vos faré espoiler, no vos contaré com acaba, però si que vos oferesc una partida de platillos preparats de la pel·lícula a la nostra manera però amb els ingredient senyalats.
El sopar
Després d’aquesta introducció a la pel·lícula jo vos volia comentar un poc el que menjareu avui vespre. Per començar, m’agradaria tinguéssiu en consideració que la majoria no són receptes nostres i a molts dels ingredients no estau acostumats els que freqüenteu la nostra cuina.
Hem aplicat tècniques que no surten a les receptes i qualcunes les hi hem donat dues voltes. Aquest joc que començam avui i anomenam receptes de cine consisteix amb això: pel·lícules gastronòmicament inoblidables, cultura, imaginació, investigació, bon menjar i bon vi i que passeu una bona vetlada.
Tàrtar de ventresca de serviola amb poma àcida, guacamole i flors
És l’únic plat que no forma part de la pel·lícula.
Aprofitant que a Can March restaurant és un plat que sempre ha tingut el seu pes i que té reminiscències mexicanes, pel guacamole. Hem observat que al receptari de na Tita, la protagonista del film i el llibre, no hi apareix cap plat de peix tot sol, i per equilibrar un poc el menú vàrem decidir que formes part d’aquest sopar maridat amb el Macabeu d’en Toni Gelabert. Resultarà genial.
Macabeu
Vi fet únicament amb aquesta varietat. Des dels anys 80 ja s’elabora. La fermentació es fa en dipòsits d’acer. I ha passat mesos amb les mares (lies). Es tracta d’un vi molt fresc que combina molt bé amb plats a base de peix o carns crues. Combina molt bé amb les cuines asiàtiques.
Caldo de colita de res
Aquesta elaboració sí que ja entre de ple dins l’univers de Como agua para chocolate: un brou de coa de bou, amb topins de mongeta tendra i patata, un plat d’hivern i del Mèxic profund.
Torre des Canonge.
Monovarietal de giró ros, criat en bota. Aquest vi és el primer que es va elaborar amb giró ros, després de la seva recuperació, a càrrec d’en Joaquim Monserrat, viticultor, i el mateix Toni Gelabert. Vi fermentat amb botes noves de roure francès en les que hi passa 5 mesos. Després ha estat un any en botella per acabar d’adquirir les seves característiques. En Toni Gelabert considera el giró ros com una de les millors varietats blanques del món. Es marida amb aquest plat i el següent i a pesar que siguin de carn per la seva estructura complexa marida molt bé.
Tortas de Navidad
Un altre de les receptes estrella de na Nacha, cuinera del ranxo són aquestes tortas de Navidad que nosaltres els hi hem donat una volta i les hem convertit en un coc (per allò del coc de torts, tant conegut a la gastronomia de caça del nord de Mallorca i molt popular també a Menorca que surt al decàleg de fra Roger, del segle XVIII).
Un coc de sardines i xoriç que són els ingredients originals d’aquestes tortas. Aixo sí les sardines són fetes a la nostra manera i no de llauna com diu la recepta. Torre des Canonge. Veure l’apartat anterior
Codornices con pétalos de rosa
No podia faltar aquest plat icònic i transcendental a la pel·lícula amb els ingredients que mos recomana al receptari del llibre, des de les guàtleres a la pipaya, passant per les castanyes, l’anís i les roses i aigua de roses.
Ses Hereves
Cupatge de cabernet sauvignon, merlot i syrah. Toni Gelabert, afirma que aquest vi va ser el primer que es va fer a Mallorca com a cupatge d’aquestes tres varietats i que de llavors ençà és una de les combinacions més freqüents dels vins que s’elaboren a l’illa.
Es tracta d’un vi de gran estructura
Torrejas de natas
Les torrejas de natas similar a la llet fregida, uns de les postres que surten al receptari del llibre que hem acompanyat d’un xarop de llimones i canyella.
Tocamaixí
Es tracta d’un vi dolç elaborat amb un cupatge de manto negro, merlot i syrah. Es va deixar madurar molt amb l’objectiu de què acumulàs sucre. És de l’anyada 2010. Va fermentar fins que ens va agradar la dolçor. Després es va tallar amb alcohol. Va passar sis mesos amb pells i pinyols. Posteriorment va passar dos anys en bota.
El nom del vi és el resultat d’unir les primeres síl·labes de Toni, Catalina, Margalida i Xisca. Els noms de la família.
