Fa un mes que es varen fer les eleccions al Consell Regulador de la IGP Vi de la Terra Mallorca (VTM) i tres setmanes que Mateu Morro (Santa Maria, 1956) ocupa la presidència d’aquesta organització que agrupa 330 viticultors i 84 cellers escampats per tota Mallorca. És la més forta de les entitats de totes les Balears, en el sector, pel nombre de membres, de quilos de raïm veremat i de botelles elaborades. Tota una potència.
A hores d’ara, Morro s’està situant en aquest nou càrrec, el darrer que afegeix a una llarga llista que abasta els darrers quaranta anys de la seva vida. Historiador de formació, el nou president de VTM ha ocupat diversos càrrecs polítics dins l’històric PSM, darrerament Més per Mallorca, com ara la secretaria general, i a l’àmbit local, de Santa Maria del Camí on va néixer, a l’autonòmic. De batle del seu poble va saltar al Parlament, on va ser diputat per aquesta formació, i a l’administració autonòmica on va ocupar el càrrec de conseller d’Agricultura, en temps del primer Govern de progrés de Francesc Antich, i després al sindicat Unió de Pagesos, del qual en va ser coordinador. El seu darrer càrrec fins fa un parell d’anys, va ser com a director gerent del FOGAIBA a la mateixa Conselleria d’Agricultura, que liderava Mae de la Concha. Com a ell li agrada destacar, sempre responsabilitats vinculades al sector primari, amb el qual sent una especial vinculació. De fet, actualment ostenta la presidència del Consell Agrari Interinsular, òrgan de representació i coordinació del sector amb el Govern Autonòmic.
L’any que ve serà quan, coincidint amb els seus 70 anys, de forma efectiva arranqui aquesta nova etapa al capdavant de l’organització vinatera. Com ell ha reconegut, a hores d’ara no ha tengut l’oportunitat de reunir-se amb els membres del nou consell regulador, en el qual hi ha hagut escasses novetats respecte a l’etapa anterior, i per aquesta raó encara no ha acabat de situar-se en aquesta nova responsabilitat. Cita que, amb tota probabilitat, no es produirà fins al gener. Llavors serà quan, segons admet, conegui els detalls de la situació de la IGP i el full de ruta que vol marcar el nou Consell Regulador.
És per això que quan ens posam cara a cara per fer l’entrevista adopta en tot moment un posat i unes formes prudents, insegur en algunes de les respostes per manca d’informació detallada. Mateu Morro, home pausat i de compromís i actuacions responsables ve a “escoltar molt i aprendre de viticultors i cellerers. Vull posar-me al seu servei, afirma, amb humilitat i modèstia, donar-los suport i estar al servei del Consell Regulador”.
Quines seran les primeres passes d’aquesta Presidència?
El primer que vull fer és fer un reconeixement per la feina feta. No partim de zero i especialment els darrers anys la marca de VTM s’ha fet molt present, s’ha consolidat i s’ha de continuar en aquesta línia, la marca s’ha d’acabar de consolidar, fer presents els vins de Mallorca a Mallorca, davant el consumidor local.
Les perspectives pel sector en el futur, amb la disminució progressiva del consum de vi, arreu, la pressió que es fa a Europa contra el consum de vi, la nova PAC que sembla serà més restrictiva quant a les ajudes, etcètera, no són gens encoratjadores. Com pensau que s’hi ha de fer front?
El sector del vi té una realitat, unes eines per dur la situació a favor seu. D’entrada, dins el sector es constata una renovació generacional amb idees noves sobre la incorporació de noves varietats a la producció, tècniques de cultiu i tenim uns vins amb arrel, amb caràcter. Pens que dins la societat mallorquina tenen moltes possibilitats.
En el panorama mundial, els canvis s’estan produint de fa estona i encara se’n produiran més i a tots ells els podrem fer front, si es fa la feina adequada.
Ara que hem dibuixat el panorama en el qual ha de transcórrer aquesta nova etapa de VTM, quins són els objectius?
D’entrada hi ha objectius tècnics que s’han de plantejar per la manca d’aigua, pel canvi climàtic, com tot això afecta les varietats de raïm, s’han de combatre les plagues i les malalties…i per això s’ha de confiar en l’experimentació i en la recerca que puguin fer l’IRFAP i la UIB.
Quan el consum, s’ha de continuar posicionant els vins al mercat intern, i per això s’haurà de continuar amb l’organització d’esdeveniments com el Raïm Wine Fest o el Raïm de Riure, la celebració del Dia del Viticultor o el Dia de la Dona… Amb la intenció d’arribar a Palma, on els vins de Mallorca no són tan coneguts. S’ha d’anar per aquesta línia.
A més s’han de continuar introduint noves varietats locals, com ja s’ha fet amb el Premsal, el Callet, la Manto Negro, la Gorgollassa i el Giró Ros. Ara s’han d’incorporar la Mancès de Tibús, l’Escursac, el Callet Negrella, el Vinater i l’Esperó de Gall. Aquestes varietats incorporen sabors i aromes i la qualitat que ens permeten fer vins singulars.
I a fora, hem de continuar assistint a fires per donar a conèixer els vins de Mallorca, per mantenir la presència.
Com encara les relacions entre VTM i les administracions, el Consell de Mallorca, la Conselleria d’Agricultura, etc…?
El Consell Regulador ha d’estar en coordinació amb la Conselleria i el Consell, tant amb la línia d’ajudes com de regulació general del sector, experimentació agrària i dins els cellers. I demanar suport a l’Administració. L’Administració ha d’estar al costat del vi, pel qual ha jugat un paper decisiu amb les línies de suport al consum i producció local, i les campanyes de promoció i foment de la capacitat d’oferir productes de la terra.
I amb el sector turístic, el canal HORECA?
Aquest és un problema que s’arrossega des que tenim autogovern, i han passat 40 anys. En general, el sector turístic viu d’esquena a la realitat socioeconòmica de Mallorca. El negoci turístic només té en compte l’aspecte econòmic i el factor preu i la realitat és que sempre poden trobar coses més barates. La Llei Turístic va fer una primera passa obligant a fer un petit percentatge de consum de producte local però és insuficient. S’ha de fer feina conjunta amb ells, amb el canal HORECA i el sector minorista, no podem plantejar una guerra sinó objectius comuns; han de veure que també els interessa promocionar el patrimoni, el paisatge i la producció d’aliments per a tots. Per mantenir viu el territori no es pot pensar en una Mallorca completament urbanitzada. I el vinyet crea paisatge.
S’ha de tenir present que amb la progressiva recuperació del vinyet, el sector del vi ha contribuït a aquesta creació de paisatge i, a la vegada, ajuda al manteniment de l’estructura econòmica local, que crea ocupació i economia i manté la vida en el territori.
Durant el mandat anterior es posaren les bases de la construcció d’una Denominació d’Origen Mallorca. Se seguirà amb aquest objectiu? Quina relació vol establir amb les Denominacions d’Origen Binissalem i Pla i Llevant, ja establertes?
Tot ha de seguir endavant, sempre cercant el màxim consens, el que convé a tot el sector, però de tot això encara no hi he parlat amb el Consell Regulador.
