Dies enrere, aprofitant una trobada de productors a una jornada formativa sobre la reducció de la petjada de carboni, es va sentir una veu que va posar damunt la taula una situació preocupant que podria estar passant desapercebuda i és que s’està produint una progressiva disminució de les plantes de floració. És una de les moltes conseqüències del temps que ens ha tocat viure amb l’amenaça de l’escalfament global, la gradual urbanització de fora vila, l’expansió de plagues com la xylella que ha acabat amb una gran part dels ametllers de Mallorca,… tot plegat deixa un balanç negatiu pels productors de mel. Si no hi ha flors, no hi haurà mel, afirmen amb preocupació. I és que sembla que ja és palpable aquesta situació i que any rere any s’accentua.
Pilar Puig, que fa una mel premiada sota el nom Equilibri, va ser la que va aixecar aquella veu que ens va posar sobre la pista d’aquest problema. “S’està perdent biodiversitat, de forma clara, els darrers anys”.
“El paisatge de Mallorca en els anys 60-70, quan el boom turístic, era un autèntic espectacle natural. Al febrer, els turistes acudien en massa per a admirar l’explosió de color de les infinites hectàrees d’ametllers en flor, un veritable regal per als sentits. En aquella època, l’agricultura era una part fonamental de l’economia local, i el preu de l’ametlla era prou atractiu perquè els agricultors es dedicassin a treballar-la amb cura.
No obstant això, afegeix, la falta de pluges, la Xylella fastidiosa i la competència de l’ametlla de Califòrnia han deixat un paisatge desolador, amb milers d’ametllers morts i un impacte devastador en el sector apícola. La pèrdua d’aquestes flors, que eren una font vital d’aliment per a les abelles, ha afectat greument la producció de mel i ha posat en perill la supervivència de molts ruscs”, lamenta Puig.
Un sector que fa poc renou i passa desapercebut
“El sector apícola, que sovint passa desapercebut, és en realitat un pilar fonamental de la biodiversitat i la productivitat agrícola. Les abelles i altres pol·linitzadors són essencials per a la reproducció de les plantes i la producció d’aliments, i el seu declivi és un problema greu que afecta a tot l’ecosistema“.
I les conseqüències no queden aquí: “la pèrdua de les flors d’ametller no sols ha afectat la producció de mel, sinó que també ha tingut un impacte negatiu en la fauna local, ja que molts animals depenen dels pol·linitzadors i els insectes per a sobreviure. La biodiversitat dels nostres camps i boscos s’està reduint a un ritme alarmant, i és fonamental que prenguem mesures per a protegir i restaurar els nostres ecosistemes”.
Per a això argumenta que “és essencial que els agricultors, els apicultors i encara que sembli mentida els caçadors, treballin junts per a crear un entorn més sostenible i biodivers. Hem de protegir les flors, els pol·linitzadors i els ecosistemes que els sustenten, i assegurar-nos que les nostres pràctiques agrícoles siguin respectuoses amb el medi ambient. Només així podrem preservar la bellesa i la riquesa del nostre paisatge, i garantir un futur pròsper per a les generacions futures”.
L’hora de l’acció
Per revertir aquesta situació no queda més remei que pensar en mesures que restitueixin el mal que s’ha fet. “Jo proposaria, diu Pilar Puig, que aquelles explotacions que fomentin l’apicultura i tenguin un o alguns apiaris a l’explotació tengui una consideració afegida (millor puntuació) a l’hora de demanar ajudes per fer inversions. A la Conselleria això no li representa desemborsament econòmic i, en canvi, augmenta la conscienciació i la importància de treballar en equip (agricultura/apicultura) per la millora de la biodiversitat. La comunicació entre apicultors i pagesos a l’hora del conreu i maneig és fonamental. Per exemple, para esment al cicle de les flors perquè tothom se n’aprofiti donaria com a resultat una millora visible per la biodiversitat al cap dels anys”.
I, per acabar es refereix a una qüestió de la qual poc es parla: “La xarxa del cablejat elèctric a les Illes, que per Europa la soterren, no només són un atemptat visual pel nostre paisatge sinó que està demostrat científicament que per allà on passen minva un 30% la biodiversitat. Per tant, pens que s’hauria de compensar per allà on passa la línia al sector agrari amb la sembra d’arbres i plantes que fomentin els pol·linitzadors com el romaní, lavanda… entre altres interessants”.
