Mallorca Rural ha presentat les conclusions del diagnòstic de la petjada de carboni de les explotacions agràries de Mallorca. L’anàlisi s’ha fet sobre una mostra de 30 explotacions agràries d’arreu de l’illa de Mallorca, representatives de diferents tipologies productives –horticultura, vinya, ramaderia i fruita seca– ubicades principalment al Pla i al Raiguer, i conclou que la maquinària agrícola constitueix la principal font d’emissions, seguida de l’ús de refrigerants, la ramaderia i els fitosanitaris. Així i tot, el sector agrari balear representa únicament el 2,8 % de les emissions totals de les Illes Balears, tot i que gestiona més de la meitat del territori no urbanitzat i té una funció essencial en el manteniment del paisatge, la sobirania alimentària i la lluita contra la desertificació.
Algunes de les conclusions principals de l’estudi són que l’aplicació de mesures d’eficiència energètica, la millora en la gestió dels fertilitzants i dels fems, i la implantació d’energies renovables permetrien reduir fins a un 16 % les emissions sectorials abans de cinc anys. També subratlla el potencial creixent de l’agricultura regenerativa i la capacitat de les explotacions per actuar com a embornals de carboni, obrint la porta a models de compensació d’emissions d’altres sectors de l’economia insular.
El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha valorat positivament els resultats i ha remarcat el compromís del Govern amb la sostenibilitat agrària: «Aquest estudi confirma que el sector primari, la pagesia, és part de la solució climàtica. Les nostres explotacions contribueixen molt poc a les emissions, però, en canvi, fan una feina decisiva per protegir el territori, fixar CO₂ i garantir aliments de proximitat». Simonet ha afegit que la Conselleria continuarà acompanyant els agricultors i ramaders en la transició energètica i tecnològica: «Donarem suport per incorporar maquinària més eficient, ampliar l’autoconsum renovable i impulsar pràctiques que permetin produir més amb menys impacte».
Per la seva banda, el vicepresident de Mallorca Rural, Jordi Mora, ha destacat la utilitat del diagnòstic com a punt de partida per accedir a noves línies d’inversió: «Les explotacions mallorquines ja fan passes importants cap a la sostenibilitat i ara disposam d’una base tècnica sòlida per continuar avançant. El sector té una oportunitat real per generar ingressos a través de la valorització ambiental i de la circularitat».
Així, les conclusions del diagnòstic formaran part de les futures estratègies de descarbonització agrària i d’adaptació al canvi climàtic a les Illes Balears, reforçant el paper estratègic del sector agrari en un model econòmic més resilient i baix en carboni.

L’estudi pas a pas, anàlisi i propostes
En total s’han analitzat 30 explotacions, seleccionades entre 86 inscrites, amb representació de diversos sectors —ramaderia, horticultura, vinya, fruits secs i altres— i amb una presència destacada de les zones del Raiguer i Es Pla, que sumen el 80% del total.
El sector agrari balear representa únicament el 2,8% de les emissions totals de les Illes Balears. L’estudi estima una petjada global de 2.250 tones de CO₂ equivalent, sent la maquinària agrícola la principal font d’emissions, seguida per l’ús de refrigerants, la ramaderia i els productes fitosanitaris.
Les mesures de reducció més destacades se centren a millorar l’eficiència de la fertilització i de la maquinària, optimitzar la gestió de residus i impulsar la implantació d’energies renovables, especialment plaques fotovoltaiques. L’estudi detecta un interès creixent per l’agricultura regenerativa —amb cobertes vegetals, rotacions i compostatge— i també per la valorització dels subproductes agrícoles.
Així mateix, el document destaca que l’augment de la superfície ecològica, que genera fins a un 40% menys d’emissions, constitueix un factor clau per avançar cap a la descarbonització del sector agrari mallorquí.
D’altra banda, s’ha posat en relleu el potencial de les explotacions agràries com a embornals de carboni, fet que les posiciona com un mecanisme pràctic de descarbonització per a altres sectors que podrien invertir-hi com a model de compensació i descarbonització insular.
Aquest projecte ha estat finançat en un 80% amb fons FEADER (Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural), en un 14% per l’Administració General de l’Estat (Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació) i en un 6% per la CAIB (Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural del Govern de les Illes Balears). L’estudi, que ha estat executat per l’empresa tecnològica mallorquina TrueWorld va ser presentat al celler Bodegues Ribas, de Consell.


