Una vintena llarga de màquines recol·lectores ha escenificat avui el final de la collita de cereal en un dels sementers existents devora la carretera Palma-Manacor, en el terme de Vilafranca, al Pla de Mallorca; la comarca cerealera per excel·lència de l’illa. Com ja és tradició, convocats per la patronal agrària ASAJA, han aprofitat la circumstància per celebrar el final de la campanya i fer un bon berenar. El conseller Joan Simonet ha participat en aquesta XII Trobada d’Amics del Batre, en el marc de les Festes de la Beata 2023 de Vilafranca de Bonany.
A l’hora de fer balanç explica Joan Company, president d’ASAJA Balears, “els números no ens surten”, per dir de forma clara el que mostren els comptes de resultats: Enguany la collita de cereal s’ha vist afectada per la manca de pluja en el moment que més falta feia, quan havia de créixer la planta, i això ha provocat una espiga curta que, en molts de casos ni tan sols s’ha recol·lectat. I no és l’únic factor negatiu: també s’ha d’afegir l’augment dels costos de producció que encara han baixat més la rendibilitat de l’anyada. I per acabar-ho de rematar, el preu al mercat tampoc no és bo. Així, es lamenten els pagesos d’ASAJA “els números no són bons, enguany”.
Ni les magres ni les bones
Les dades de la collita de cereal d’enguany són molt irregulars a causa d’una meteorologia adversa i una variació del preu molt voluble, reconeixen fonts de la conselleria d’Agricultura. Amb les xifres a la mà i encara per confirmar les dades definitives, el sector manifesta que “les terres bones han aguantat bastant millor, tot depenent de la varietat sembrada; però les magres han tengut un rendiment molt baix. En aquest cas el descens arriba al 50%. Tampoc en el cas de les terres bones, les dades són per tirar coets: “En aquelles en les quals la sembra va ser més primerenca, la minva només ha estat del 10%, però en les que es va sembrar més tard, les pèrdues ronden entre el 30 i el 40%, i hi ha algun cas que frega el 50%”.
I és que “a Fora Vila no hi ha res segur mai i cada anyada és un passar pena fins al darrer moment i, al final el mercat té la darrera paraula”, es lamenten els pagesos a la vista d’aquelles terres on el cereal no s’ha collit i just haurà servit per deixar entrar els animals que ho aprofitin com a pastura.
