Uns comencen passat els Reis, d’altres passat sant Antoni, i d’altres per novembre o desembre, en funció de les quarterades i personal disponible per podar, però tard o d’hora i, amb l’arribada del fred, tots els vinyòvols comencen una de les feines més importants que es fan a les vinyes: podar. Cal fer un incís, i és que per molts viticultors que s’hi posaven ben d’hora enguany hauran hagut d’esperar a l’arribada de ben de veres del fred, ja que a causa de les temperatures primaverals dels darrers mesos de l’any, els ceps seguien rebrotant després d’haver perdut les fulles. Una vegada arribades les baixes temperatures i algunes gelades, les plantes, en repòs vegetatiu absolut, i esmolades les estisores comença una de les feines vitals per la salut de la vinya.
La vitis vinifera és una planta enfiladissa que si no es guia s’estén al seu voltant, per tant, la poda ens servirà per limitar el creixement natural de la planta i el nombre d’ulls a fi d’equilibrar la producció i el vigor de cada planta per tenir uns raïms de gran qualitat. Ara bé, podar, com en qualsevol fruiter, no es tracta de fer talls indiscriminats a les plantes per tal de reduir el material vegetal. Cada tall es fa amb esment i sempre pensant amb sa poda de l’any que ve. A més cal dir que cada tall actua com a porta d’entrada de patògens a la planta.
Evidentment, existeixen molts de tipus de poda. Normalment, es distingeix en poda curta, mitja i llarga, uns quants exemples serien: l’ull mira-tall, el guyot, en arc, “vara i polse”, etc. Els tipus de poda vendran determinats per la zona de producció vitícola i les varietats. En qualsevol cas, el que es cerca en cada tipus de poda és que els talls segueixin un mateix sentit, és a dir un flux net de saba any rere any.
L’ulla mira tall i el seu secret
A Mallorca el sistema de poda més utilitzat sigui en vinyes en vas o formades en espatllera és L’ULL MIRA-TALL, un tipus de poda curta que consisteix a tallar el sarment de dalt, i després es deixen dos o tres ulls del sarment de baix. El darrer ull d’aquest sarment ha de mirar el tall que hem fet (il·lustració 1). Aquest darrer ull serà el que tallarem l’any que ve i el de baix serà el que seguirà el flux de saba. És recomanable deixar uns mil·límetres i no tallar arran de l’altre sarment, perquè en cada tall es genera un con de dessecació (il·lustració 2) que interfereix els corrents de saba.
Així doncs, amb aquest sistema els caps van pujant en forma d’espiral. En vinyes més velles es poden observar les línies de talls que s’han fet any rere any, i si la poda està ben feta es veu perfectament la zona de talls (carrera de secs) i la zona neta (carrera de verds) de talls per on correrà la saba sense impediments.
Per desgràcia cada vegada són menys les vinyes velles que vesteixen el camp mallorquí. Moltes s’han arrabassat perquè es pensa sobretot amb la producció. Està clar que a mesura que passen els anys la producció de la vinya minva i és entre els 5 i els 25 anys que les plantes donen el seu màxim, no obstant amb unes bones pràctiques de poda podem ajudar la vinya a dur-ho millor.
Seny i paciència
Fa uns anys que molts viticultors es demanaven perquè les noves plantacions no duren tants anys com les dels nostres avantpassats, i es van adonar que uns dels secrets més importants era la poda: Evitar talls grossos i sense sentit, evitar entretallar els ceps (il·lustracions 3). El fet d’entretallar es diu quan tenim el podó o un sarment enmig de dos talls. Si ho penseu bé aquest podó no té un futur molt bo, ja que quedarà estrangulat i el flux de saba no serà correcte. Amb el pas dels anys aquest cap anirà perdent força fins al punt de no produir tal com podeu veure a una de les imatges d’exemples d’entretallades, on es veu una sarment molt prim que ha quedat enmig de molt de talls.
La poda de la vinya és una feina que necessita sentit comú i de molta paciència per al seu correcte aprenentatge, i en molts casos tal vegada convendria formar el personal de camp perquè la poda fos més acurada i les plantes gaudissin més temps d’una bona salut. La manca de personal qualificat al camp mallorquí dona per un altre escrit, però avui no toca parlar-ne.
El vi comença a la vinya i si no tenim plantes ben cuidades que donin un fruit de qualitat no podem fer un bon vi.
