Les dificultats, sobre tot dels més joves, per accedir a la pagesia són una de les reclamacions històriques de les organitzacions agràries. El Govern de les Illes Balears, a través de la Conselleria d’Agricultura, vol donar-hi solucions.
El preu dels terrenys és car perquè la terra, a conseqüència del fet insular, és escassa i per la demanda que hi ha fruit del desenvolupament turístic i urbanístic. Així, poder accedir a la terra necessària per fer rendible una explotació agrària esdevé un problema per les noves generacions de pagesos. Ara el Govern de les Illes Balears, a través de la conselleria d’Agricultura, posa el problema damunt la taula i proposa solucions; un projecte que es concreta, de moment, en la creació d’un Banc de Terres a Mallorca. D’entrada proposa la regulació d’aquesta figura i convida als ciutadans i les organitzacions representatives a pronunciar-s’hi. Així s’obre un termini de 15 dies per que puguin presentar les al·legacions que considerin oportunes.
Aquest n’és el punt de partida.
Els problemes i reptes relacionats amb la terra, tant en l’àmbit estatal com a les Illes Balears, han quedat reflectits en els documents de diagnòstic aprovats entre el Ministeri i les comunitats autònomes per elaborar el Pla Estratègic Nacional de la PAC. Aquesta documentació indica que entre l’any 2006 i 2016 s’ha produït un descens en la superfície agrària útil (SAU) a les Illes Balears d’un 21 %, mentre que el descens mitjà a la resta d’Espanya ha estat d’un 7%.
Aquesta pèrdua té orígens molt diversos: el canvi d’usos del sòl és un d’aquests, però també l’abandonament de l’activitat. Els processos d’artificialització resulten molt acusats en un territori sotmès a fortes pressions des d’altres sectors econòmics. Però, a més a més, la ubicació de l’arxipèlag balear a la mar Mediterrània ens fa més vulnerables al canvi climàtic i l’impacte d’aquesta vulnerabilitat sobre el sòl es tradueix en un indicador de l’erosió que situa al 23,4 % la superfície en risc mitjà o alt, amb perdudes mitjanes de 10 t/sòl per hectàrea i any.
El caràcter insular determina també la grandària mitjana, petita, de les explotacions, la seva dispersió parcel·lària i el règim de tinència de la terra. Mentre que la SAU mitjana per explotació a Espanya, d’acord amb les dades de 2018, és de 24,6 ha, a les Illes Balears la SAU mitjana és de 16,6 ha; és a dir, un 30,84 % menys que a la resta d’Espanya. Si a Espanya i a les Illes Balears, el 60 % de les terres s’exploten en règim de propietat, l’arrendament a les Illes Balears té una incidència molt menor que a Espanya (20 %, en contra del 33 %).
No obstant això, el règim de parceria segueix tenint un pes fonamental, recolzat en dues institucions característiques. Ens referim als contractes d’amitgers de Mallorca i a la Societat Rural Menorquina, la qual és una figura societària de dret civil. D’aquesta manera, la parceria a les Balears abasta el 18 % de la terra conreada, mentre que en la resta d’Espanya només arriba al 6 %. La forta pressió econòmica sobre el sòl derivada del valor que aconsegueix quan es destina a altres sectors econòmics explica per ell mateix l’elevat preu de la terra agrícola i la seva evolució constant a l’alça.
Així, els preus mitjans de les terres agràries a Illes Balears s’han incrementat entre 2001 i 2019 un 55 %, mentre que C. de la Reina Constança, 4 07006 Palma Tel. 971 17 61 00 dgagric.caib.es 3 la mitjana d’Espanya es troba en un 35,5 %. Això vol dir haver passat de 12.880 €/ha, de mitjana, a 19.976 €/ha.
Els problemes relacionats amb l’estructura de la terra tenen a veure de manera clara amb les dificultats de relleu generacional en el sector. El 61,2 % de la terra està en mans de persones de més de 55 anys, mentre que les persones de menys de 35 anys tan sols tenen el 4,5 % de la terra. Les dificultats en l’accés a la terra són evidents en el moment de la instal·lació o incorporació al sector. Un 62 % de la gent jove que s’hi instal·len declaren que el seu principal problema ha estat l’accés a la terra, i un 83 % de les persones que volen instal·lar-s’hi i no ho aconsegueixen declaren que la raó ha estat la impossibilitat d’accedir a la terra adequada.
A més, continua persistint una desigualtat de gènere important: la terra es troba en mans masculines i tan sols el 23,07 % de la terra la tenen dones, les parcel·les de les quals són un 44 % més petites que les dels homes. Tot això explica l’alta proporció de la fórmula de l’arrendament entre titulars joves, que se situa en el 38 % de les terres que manegen, la qual cosa resulta una font d’inestabilitat important per a la consolidació d’una activitat com l’agrària.
En aquest context adquireixen un valor important les terres agràries que són propietat pública. A les Illes Balears és entorn d’un 5,5 % de la superfície agrària útil amb diverses qualitats i possibilitats, però, en tot cas, representa una oportunitat per utilitzar-la d’una manera social i econòmica activa. És necessari tenir en compte que la titularitat pública és diversa i, així, trobam terres que són propietat de la Comunitat Autònoma, però també parcel·les d’ajuntaments, altres entitats locals, ministeris i organismes autònoms de l’Estat, la qual cosa fa que qualsevol actuació que es pretengui dur a terme en l’àmbit territorial trobi barreres derivades d’aquesta circumstància.
Aquí entra en escena la figura del Banc de Terres: “En els darrers anys s’han posat en marxa iniciatives en diverses comunitats autònomes que pretenen dinamitzar l’estructura de la terra i afavorir-hi l’accés“, diu el director general d’Agricultura, Fernando Fernández Such. “Es tracta de bancs de terra o fons de terra agrària, així com altres fórmules que en sumen fins a un total de 68 de diferents, de les quals la més antiga i consolidada és el banc de terres de Galícia, impulsat des de la mateixa Xunta. Però, a més, en els darrers dos anys, la proposta s’ha incorporat a diverses lleis autonòmiques per tal de consolidar jurídicament el que ja eren projectes incipients.
En l’àmbit autonòmic de les Illes Balears hi ha iniciatives públiques i privades en un grau de desenvolupament més o menys consolidat, com ara el Fons de Terres de Formentera o el Banc de Terres promogut per entitats socials d’Eivissa o de Mallorca”.
“Les noves polítiques de terres en el segle XXI han d’afavorir, sens dubte, l’activitat agrària i el relleu generacional en el camp incorporant dinamisme a l’estructura de la tinència i propietat de la terra. Les noves polítiques de terres han d’abordar els nous reptes, que són l’abandonament de l’activitat agrària, amb la seva repercussió directa en l’absència de maneig d’àmplies zones del territori, la forta competència pels usos del sòl agrari, el segellament i l’artificialització dels sòls més fèrtils, l’increment constant del preu de la terra, la falta de renovació i actualització de les institucions jurídiques que suporten la propietat, la possessió i l’ús”, diu Fernández Such.
