La nova PAC ha començat a caminar aquest mes de març i per a molts pagesos és una autèntica prova de foc: exigeix una posada al dia en matèria de gestió de les explotacions i obliga a pensar en clau de futur: S’han de planificar més que mai les accions, les inversions que les sustentin i tramitar tant la situació actual com els projectes d’ara endavant d’una forma cada dia més exigent i basada en les noves tecnologies, no sempre a l’abast dels pagesos.
Agricultors i ramaders es troben davant un escenari que és nou però no desconegut. No debades fa mesos que la conselleria d’Agricultura i les organitzacions pageses, patronals i sindicats del sector, estan fent pedagogia perquè ningú no es perdi en el laberint que la nova PAC representa pel sector.
A aquesta hora, hi ha un grapat de pagesos que ja han fet els deures, que han encaixat en el nou model; un d’ells és Xisco Llompart. Al capdavant d’una explotació agrícola i ramadera com altres moltes de la Fora Vila mallorquina i que du el nom de Purgatori (Llucmajor), analitza aquest nou marc normatiu en el qual hi haurà de fer feina, des de la seva experiència. I és que Purgatori i el maneig que fa Xisco de la finca compleix amb tots i cadascun dels ecoesquemes previstos a la PAC
Què trobes de la PAC? Serà una eina útil pel pagès? Millora la situación anterior?
La PAC suposarà una millora econòmica per al pagès professional, però lligada a més exigències tecnològiques, burocràtiques i mediambientals. Serà necessari un assessorament per tal de dissenyar la teva declaració, per aquest motiu aquest any APAEMA s’ha donat d’alta com a entitat col·laboradora. En principi el pagès que compleixi amb les exigències podrà treure més rendiment de la feina ben feta.
Purgatori sembla feta a mida d’aquesta legislació nova. Com penses que encaixau i per què?
Fa anys que estic fent feina en una direcció que hem sembla la correcta a nivell de gestió ambiental, econòmica i personal. Veig que poc a poc les polítiques s’estan dirigint cap allà on indiquen els experts en temes d’agricultura ecològica, que s’està demostrant mes resilient al canvi climàtic. Es més eficient i respon millor a les apostes de KM0, creació de llocs de treball dignes i disminució dels gasos contaminants.
Sembla que les administracions, des de l’europea a la local, han apostat per la sostenibilitat en tema agrícola i ramader. Respon a les vostres inquietuts aquesta situació? Pensau que només és un enunciat que fa guapo?
Aquesta aposta és clara però no ferma. A Espanya els Ecoregims han quedat tan maquillats que, en paraules de la Comissió Europea, són irreconeixibles. Això fa que amb una practica de sembra directa on es permet l’ús d’herbicides, es pugui cobrar el mateix que un que en fa sis d’aquestes pràctiques teòricament beneficioses per els ecosistemes. És un poc aquella dita del “café para todos”.
El primer any d’aplicació d’aquesta PAC ens obligarà a fer un esforç d’adaptació, creus que la pagesia està preparada per adaptar-s’hi?
El petit agricultor o ramader ho passarà malament ja que tendrà difícil arribar a les ajudes. I en tenim molts d’aquests, que són necessaris per conservar aquesta cultura del que anomenam agricultura familiar o agroecologia. La dependència d’actors externs en assessorament i digitalització ens preocupa molt. L’ Administració ha d’estar per fer viable l’activitat agrària i no només per posar-hi traves.
Es parla de la manca de relleu generacional. Tu i altres pagesos sou un bon exemple que hi ha futur a fora vila, no?
No tothom disposa de terra, i aquesta es la trava més grossa que té el pagès.
L’accés a la terra és un altre dels grans problemes del sector. Que suggeriries per oferir possibilitats als pagesos mallorquins del segle XXI i per mantenir viu el sector?
Jo puc servir d’exemple per fer veure que amb ganes i molta inversió se’n pot treure un profit. Els propietaris han d’entendre que tenen un tresor que és la terra i que cal invertir-hi per treure’n profit. Posar plaques solars per cobrar una renda ho veig “pan para hoy”. Sembrar arbres, millorar les pastures, invertir en tancaments, potenciar els petits hortolans, recuperar tota aquesta terra abandonada, que alguns tècnics que bravegen de defensar la pagesia declaren terra erma, hauria de ser l’objectiu de la conselleria. L’aliment ha de ser saludable del principi a la fi, surt de la feina ben feta amb respecte per la terra, que és un esser viu, i ha d’arribar a les nostres boques lliure de tòxics i explotacions laborals. A aquestes illes hem deixat de ser productors per ser només servents i consumidors, i a això mhi rebel com a pagès i propietari.
