I sense esperar més ja hi ha cellers que han començat a veremar. És el cas de Son Antem, a Alaró, que aquest cap de setmana ha donat el sus amb la recollida del chardonnay. Per a la resta de cellers, és qüestió de dies, de situació geogràfica i de varietat. Totes aquestes variables i alguna més que detallarem, determinen el moment d’iniciar la verema. Enguany, com és habitual, es presenta incerta i sotmesa a distints factors que la marcaran, des del començament del cicle vegetatiu de la vinya. Ara el verol ja està ben avançat i la vinya canvia de color cada dia, anant als grocs i vermellosos que caracteritzen les distintes varietats de raïm, quan arriba la maduració del gra.
“El verol és un temps de transició entre el període herbaci i la maduració del raïm. Els raïms passen del color verd, típic de les clorofil·les, als colors dels polifenols que es van formant. Els raïms negres prenen colors negres o blaus intensos a causa dels antocians i el raïm blanc, canvien a una gran varietat de grocs a causa dels carotenoides. Tots dos tipus de fenols són els que donen les característiques organolèptiques a cadascuna de les varietats de raïm”, indiquen fonts de la Pla i Llevant, que van fent el seguiment del procés.
“El període dura entre un i dos dies per cada gra de raïm i en uns quinze dies es produeix el verol de tota la vinya. La pèrdua del color verd es deu a la desaparició dels cloroplasts (portadors de les clorofil·les). El gra es torna més tou i la pellofa més fina. També desapareixen els estomes. Els grans de raïm deixen de funcionar com un full per iniciar el camí cap a la maduració. S’inicia l’acumulació de sucres i disminueix la concentració d’àcids de la polpa“.
La verema ja és aqui
La maduració fa via, al final del verol. Veim al començament que a Son Antem ja es verema el chardonnay, una de les varietats foranes més primerenques. “Dissabte passat, reconeix el propietari, Johan Lidby, tres dies més tard que l’any passat. I el raïm té molt bon aspecte. De fet, esperam una bona verema”.
El chardonnay és més primerenc que altres varietats. Alguns vinyòvols reconeixen que després hi haurà una pausa, a l’espera que la resta de varietats, més tardanes, arribin al punt òptim de maduració.
“La vinya és una planta molt sensible als canvis meteorològics, apunta Carme Garau cap del servei de l’IRFAP, la temperatura influeix directament en la qualitat del raïm perquè varia les substàncies poli fenòliques”.
Aquesta és una realitat que coneixen bé el vinaters. I enguany no será un excepció.
“Així com l’any passat les calorades que feren des de principis del mes de juny precipitaren la maduració del raïm i, per tant, la verema que a finals de juliol ja havia començat, enguany anam més tranquils. El maig i el juny no han estat massa calorosos i, fins i tot en alguns redols va fer aquelles aiguades tan fortes, com en el cas de Porreres, Petra i Felanitx”, recorda.
Per aquesta raó, així com l’any passat els vinyòvols passaven pena que la temperatura no baixava ni tan sols a la nit, provocant canvis moleculars que afectaren el grau alcohòlic i la qualitat del gra, a més del seu desenvolupament, a causa de l’estrès tèrmic. Un estrès que també va dur una minva en la producció, enguany no s’ha donat aquesta situació tot i que no hi ha anyada que no tengui el seu què. A causa d’aquestes pluges que mencionàvem, han aparegut els temuts fongs als quals s’ha hagut de fer front amb tractaments fitosanitaris per què no perjudicassin la collita.
“Enguany no hi ha hagut pèrdues per sequera, però hi ha hagut fongs, diu Garau: Oïdi, Mildiu i fins i tot moscard verd, però els pagesos són bons professionals i han aplicat els tractaments necessaris per controlar aquestes malalties de forma que ara no es pot parlar de problemes per aquest factor”.
…I al final, comptarem
Amb aquest panorama ningú s’atreveix a fer una previsió certa del resultat de la verema d’enguany. El temps es mostra insegur i només queda encreuar els dits per què d’aquí a què acabi la collita del raïm no hi hagi cap de nou. Una tempesta d’aigua i, sobretot, de calabruix, canviaria del tot el panorama, afirmen amb temor.
Sense voler engrunar-se els dits, les fonts consultades per Balears Vadegust s’atreveixen a dir que, tot i que fa mal preveure, el fet que no hagi hagut sequera fa que el gra estigui més inflat i que, per tant, pugui haver-hi un augment de la producció amb relació als dos anys anteriors: Hi ha hagut més aigua i el gra duu més pes!, afirmen.
El cas singular de Porreres
Com dèiem, el cas de Porreres mereix una atenció especial. La pluja torrencial de finals de la primavera va disparar totes les alertes. Bàrbara Mesquida, propietària del celler Mesquida Mora, va ser probablement la més afectada per aquest episodi que recorda com un malson. “No és habitual que et caiguin 200 litres en poc més de 24 hores, diu Bàrbara, la sort va ser que no era el moment de la floració i que el gra ja quallava, que si no ara no t’estaria xerrant tan tranquil·la”. De fet, reconeix que aquells dos-cents litres varen ser ben rebuts, “aquella aigua mos va ajudar molt”, diu.
I darrere l’aigua, que va deixar tanta d’humitat a la terra, aparegueren els fongs: “Hem tengut míldiu i cendrada, però hem fet una bona gestió en biodinámica i estic contenta del resultat. Ara la vinya es veu saludable i, per sort, el maig i el juny han estat més suaus que l’any passat. Només hem tengut deu dies de calor forta, no com l’any passat”.
Pot ser, per tant, un any bo!, tot i que a Fora Vila comanda la incertesa i la dita diu que hem d’esperar i veure. Com diu Bàrbara a la pagesia dos més dos no són quatre.
