Amb les reserves hídriques al conjunt de les Illes Balears en el 52% durant el mes de maig, el que significa un descens d’un 1% respecte al mes anterior, i 7 punts percentuals per sota del mateix període de l’any passat, quan les reserves es trobaven al 59%, la situació és altament preocupant i mostra la necessitat de vigilància contínua i una gestió prudent dels recursos hídrics. Aquesta és la valoració que fa de la situació el Govern.
Segons la conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua, el 100% del territori continua en situació de prealerta, sense canvis d’escenari previstos a curt termini. La situació general de la demarcació és de 0,433, una xifra inferior a la de l’any passat (0,512) i a la de fa dos anys (0,535). Pel que fa al percentatge de reserves per illa, Mallorca ha baixat del 55% al 53%, Menorca del 52% al 51% i Eivissa del 37% al 36%. Les dades de l’AEMET indiquen que el mes de maig ha estat sec en termes de precipitacions a les Balears, amb una mitjana de 18,2 l/m² en comparació amb la mitjana històrica de 31,9 l/m². Per illes, Menorca ha tingut un mes normal amb 22,4 l/m² enfront dels 26,3 l/m² de la seva mitjana històrica; Mallorca ha estat seca amb 20,1 l/m² enfront dels 34,4 l/m² històrics; i Eivissa i Formentera han tingut un mes molt sec amb només 2,2 l/m² i 2,0 l/m² respectivament, en comparació amb els seus històrics de 23,6 l/m² i 17,1 l/m².
L’anàlisi interanual de les precipitacions mostra que les Balears han aconseguit un 79% de la mitjana esperada, amb Mallorca al 80%, Menorca al 80% i les Pitiüses al 65%.
Quant a temperatures, el mes de maig ha estat càlid, amb una temperatura mitjana de 18,6°C, la qual cosa representa una anomalia de 0,5°C per sobre de l’habitual.
La manca de pluja, responsable d’una mala anyada
La producció de cereals i farratges esperada per a l’any 2024 a Mallorca és de 48.953 tones, segons la valoració feta per l’equip tècnic d’ASAJA-BALEARS en contacte amb els pagesos i amb dades ja de recol·lecció. Això representa una disminució de 69.764 tones, un 60% menys, respecte a un any normal, que és de 118.717 tones. Així ho ha manifestat Joan Company, president de l’associació, després d’una jornada cerealística feta a Maria de la Salut, on ha precisat que les pèrdues econòmiques d’aquest any respecte a un exercici estàndard pugen a 12.560.420 euros.
“La sequera ha afectat greument els rendiments i, per tant, als ingressos dels agricultors. El valor de la producció de cereals i farratges per a un any normal a preus actuals és de 21.828.678 euros. El valor de la producció esperada per al 2024 és de 9.268.258 euros el que suposa unes pèrdues de 12.560.420 euros. Els números parlen per ells mateixos”, ha lamentat el president d’ASAJA-BALEARS.
L’associació agrària ha realitzat l’estudi d’impacte sobre els cereals més importants (blat, ordi i civada) i els farratges. S’han utilitzat les superfícies declarades a la PAC 2023 als diferents municipis de l’illa de Mallorca que suposen per a aquests cultius 51.785 hectàrees. Els tècnics s’han entrevistat amb agricultors productors de representatius de diferents zones per conèixer la seva estimació de les produccions normals de la seva explotació i la producció esperada per al 2024, en alguns casos ja amb dades de collita feta. S’han considerat dues zones: el Pla, ja que és la zona on es produeix sobretot el cereal gra, i la resta, amb produccions diferenciades. S’han considerat municipis del Pla: Llubí, Santa Margalida, Ariany, Maria de la Salut, Sineu, Petra, Sant Joan, Montuïri i Vilafranca. La resta de municipis han estat inclosos dins l’altre grup.
Les pluges a Mallorca els mesos de novembre i desembre de l’any 2023 varen ser entre un 80-90% inferiors a la mitjana d’un any normal, cosa que va influir negativament en les sembres i naixement dels cereals i farratges. A més, les pluges durant el 2024 s’han endarrerit i són una mica inferiors a les mitjanes d’un any normal, intermitents i localitzades. A això, finalment, cal afegir l’augment de les temperatures de més de 2ºC de mitjana durant i la presència de les ratxes de vent durant molts dies de pluja del 2024, que ha provocat que s’assequessin molt ràpidament els cultius.
Ajudar al sector i canviar les assegurances
Des d’ASAJA-BALEARS s’ha informat la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural de la preocupant situació per la qual travessa el sector cerealístic balear i la ramaderia i s’ha demanat un esforç per afrontar el pròxim any. També se li ha demanat al conseller Simonet suport davant el Ministeri d’Agricultura i ENESA per canviar les assegurances agràries per a cultius herbacis, totalment inoperants per pal·liar les pèrdues que suporta el sector a les Illes Balears.
La jornada va concloure amb una visita als camps experimentals de les llavors certificades del programa que l’empresa Agronatura SAT realitza amb el suport de l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears (IRFAP), i per conèixer el camp experimental de catalogació de civades mallorquines (rossa i negra) que produeixen ASAJA amb l’IRFAP.
