El CaixaForum Palma acull la innovadora exposició dedicada a les llavors, sota el títol “Llavors, brotant entre Ciència i Art” del 3 al 16 de setembre. Després de passar per Madrid i per Catalunya, la instal·lació interactiva arriba a Mallorca, amb l’impuls i comissariat local per part de l’Associació de Varietats Locals i gràcies al suport de la Fundació la Caixa. Els visitants podran explorar la bellesa, els cicles i els reptes de les llavors a través de propostes artístiques i científiques que conviden a la reflexió i a l’acció per conservar-les.
Un tema crucial i una aposta innovadora. “Les llavors són la base de la vida i la base d’una alimentació sana i sostenible. Tot i això, estem molt distanciats de la seva bellesa, els seus cicles i els reptes que caracteritzen aquests diminuts pilars que sostenen l’agricultura i es converteixen en els nostres aliments“, indica Aina Socies, coordinadora d’una de les propostes i portaveu de l’Associació de Varietats Locals de Mallorca.
Per acostar-nos-hi, la instal·lació interactiva fusiona art, ciència i societat i dibuixa amb inspiració i creativitat l’escenari cultural i ambiental a què s’enfronten les nostres llavors, la diversitat cultivada i els reptes i desafiaments de la digitalització, convidant-nos a reflexionar sobre la seva bellesa i importància per a la salut humana i planetària, i cridant a l’acció per conservar-les.
La mostra acull tres propostes artístiques que conviden els visitants a escoltar, mirar més de prop, manipular i reflexionar sobre les llavors:
La dansa de les llavors. La germinació del coneixement de l’Associació de Varietats Locals de Mallorca: Una instal·lació interactiva que identifica l’acte de plantar i que permet a l’audiència interactuar amb l’exposició per aprendre sobre cadascuna de les varietats i de les persones que han ajudat a conservar-les, de la mà dels artistes Enric Socias, Lluís Vidanya, Nívola Uyá i coordinat per Aina Socies. Els visitants podran aprofundir en 4 varietats locals de Mallorca, com són el ciuró mallorquí, el pebre ros, raïm varietat callet, i l’ordi a través dels coneixements i testimonis de 5 agricultors/es: Miquela Vanrell, Rosa Pons, Cati Vaquer, Cosme Soler i Maria Eulàlia Adrover.
Banc mòbil de llavors de Marco Ranieri: Un dispositiu mòbil de recerca i mediació agroartística pensat per emmagatzemar, reproduir i cultivar varietats hortícoles tradicionals.
Llavors sonores de Javier Forment: Una instal·lació audiovisual amb seqüències sonores i animacions gràfiques generades automàticament a partir de seqüències genètiques d’arròs, ciuró, pebre i melca. Utilitza els sons propis dels països de procedència de la llavor per posar en valor les cultures que les han desenvolupat i mantingut. També mostra la petjada de carboni derivada de les consultes a les diferents bases de dades de llavors i de seqüències genètiques, comparant-les entre si.
Aquestes tres propostes artístiques van ser guanyadores de la convocatòria de col·laboració d’art i ciència llançada a iniciativa de la investigadora Raquel Ajates, en el marc de la investigació sobre sistemes de llavors sostenibles. La convocatòria va ser una iniciativa finançada pel projecte El Repte de la Digitalització de Llavors -guardonat amb la Daniel Carasso Fellowship- i la UNED, en col·laboració amb el Museu Terra de la Fundació Carulla i la Xarxa Planea.
Aquestes tres propostes artístiques van ser guanyadores de la convocatòria de col·laboració d’art i ciència llançada a iniciativa de la investigadora Raquel Ajates, en el marc de la investigació sobre sistemes de llavors sostenibles. La convocatòria va ser una iniciativa finançada pel projecte El repte de la Digitalització de Llavors –guardonat amb la Daniel Carasso Fellowship- i la UNED, en col·laboració amb el Museu Terra de la Fundació Carulla i la Xarxa Planea.
Què són les varietats locals i quin paper juguen?
“Les varietats locals, també anomenades varietats tradicionals, antigues, pageses i lliures, són aquelles que han passat de mà en mà i de generació en generació, en un lloc determinat. Han estat seleccionades per la pagesia segons les seves preferències i qualitats i es troben en coevolució amb les condicions ambientals de la zona on es cultiven. Es caracteritzen per la seva heterogeneïtat, fertilitat, alt contingut nutritiu i gran adaptació a les condicions locals. A més, són un dels eixos clau per poder mantenir la sobirania alimentària dels pobles, oferint el màxim de diversitat, i fent-nos més lliures a l’hora de decidir què volem menjar”, diuen des de l’Associació de Varietats Locals de Mallorca.
Lligada a les varietats locals hi ha tota una cultura oral pagesa que està en vies de desaparició. Per això, “la conservació d’aquestes varietats per part de la pagesia és molt important, ja que així es garanteix la recuperació d’aquest patrimoni cultural tan necessari per a la societat. Igualment, necessari és el coneixement, la sensibilització i l’elecció per part de la ciutadania”.
