Anar a veremar és una opció per aquells volen acostar-se al món del vi o que l’estimen fins al punt de voler viure de prop cada un dels moments de la producció. L’oportunitat la teniu a Algaida, on el celler de Can Majoral ofereix cada any la possibilitat a un grup de persones que formen part de l’associació Amics de Can Majoral, d’implicar-se directament en la collita del raïm. Se solen fer tres jornades i enguany, ja se n’ha fet la primera. La següent serà el dia 6 i la darrera el dissabte 13, quan previsiblement s’haurà ja entrat tot el raïm, al celler.
Enguany tot va molt ràpidament. Les calorades del mes de juny i les darreres de l’agost han fet que la maduració no donàs treva als veremadors, des de l’inici el dia 12 d’agost que no s’ha aturat cap dia. Andreu Oliver Tril, enòleg i vinyòvol de la casa, reconeix que la verema “és molt senzilla i fàcil. El raïm està molt sa i hi ha poca producció per mor que enguany és el segon any consecutiu que tenim sequera“. La sequera té bo i dolent: d’una banda, a la planta li falta aigua i fa més poc raïm, per l’altra, no hi ha humitat i, per tant, no hi ha fongs i el raïm es troba en òptim estat sanitari.
Fins aleshores, ja s’ha entrat al celler tot el Chardonnay, Viognier, Giró Blanc, Giró negre, l’ulls de llebre, el moscatell i el sirà. Aquesta setmana tocarà el Callet, el premsa, i el Manto Negro i, per acabar, la segona setmana de setembre, es tancarà la verema collint el Merlot, el Cabernet i la Gorgollassa.
“Si no hi ha res de nou, acabarem el cap de setmana del 13-14 de setembre, molt abans de Sant Mateu que és quan es solia començar a veremar”, afegeix Andreu Oliver per explicar que la verema ja no es fa com abans a les darreries de l’estiu.
De la primera jornada de verema popular, en la qual hi participaren una cinquantena de persones de l’Associació d’Amics de Can Majoral, tenim el testimoni directe d’una d’elles que ha volgut plasmar negres sobre blanc, la seva experiència. Joan Carles Palos és un dels habituals i les coneix bé, aquestes veremes populars. És periodista i, podríem dir, dinamitzador cultural per resumir en una sola expressió el caramull de coses que fa per estendre el coneixement de la cultura pròpia, la llengua, la tradició i, en conjunt, la nostra identitat com a poble.
Una jornada de verema, per Joan Carles Palos
Un any més, els ‘Amics de Can Majoral’ ens hem posat mans a la feina per aportar el nostre granet d’arena a la verema del 2025. Una iniciativa de les bodegues algaidines per fermar lligams entre el seu producte i el consumidor més fidel. Aquest dissabte passat, 30 d’agost, un bon grapat de persones hem participat en la primera jornada, de les tres programades enguany, per veremar el raïm de la varietat Syrah que es convertirà, una part, en el Butibalausí que tastarem a partir de la primavera de 2027, i en el Turgent que beurem el 2028. Aquest dia, un total de 4.050 kg de raïm entrà dins els cellers de Can Majoral.
Bon ambient, rialles i converses entre amics, closes amb una bona berenada a l’ombra d’un ullastrar, rere les cases de Son Roig. La jornada transcorregué entre llargues tirades de ceps, als peus de la serra de Galdent, sota un cel blau i lluminós, tocant amb les mans allò que després gaudirem amb el paladar. Una experiència amb els cinc sentits. Als qui ens agrada la terra i ens sentim compromesos amb ella, als que gaudim dels sabors i aromes del bon vi, agraïm aquests tipus d’iniciatives lúdiques com les veremes populars de Can Majoral. Una manera noble de fer costat a la nostra pagesia que manté vius els nostres camps.
Unes paraules dites per la poeta Antonina Canyelles a la Festa del Vi de Can Majoral l’any 2007 ens donen la clau de tot plegat. Definia el vi com “la sang de la terra”, un element orgànic que deriva del premsat del rem, collit amb les mans directament dels ceps; l’elogiava perquè “ben begut, és un gran despertador d’emocions, un estimulador de la capacitat creativa, un revelador de sentiments”; i enaltia el caràcter del vinater que, “com el poeta, també és un transformador de la realitat, perquè la realitat és una vinya, que ell transformarà en vi, un poema líquid que es llegeix amb el paladar.”
