Nascuda a Felanitx l’any 1991, la nova presidenta de la DO Pla i Llevant es va rendir a l’evidència: dur el vi l’ADN la marcaria de per vida i ha estat determinant perquè des del començament de la seva carrera professional, es dedicàs al món de la vinya i el vi. Felanitx és sense cap mena de dubte un dels pobles amb major tradició vinatera de Mallorca i avui acull la seu de la DO Pla i Llevant. A més Armero és filla d’un cellerer de referència a Mallorca: Luis Armero, que va lligar la seva vida a les vinyes i el vi de Felanitx d’ençà que va arribar a l’illa per fer feina al desaparegut Celler Cooperatiu. Avui, Armero té el seu celler propi i de moment, no pensa a passar el relleu. Aquest veterà cellerer ha estat un referent important en la trajectòria de Xisca Armero i Adrover, que ella mateixa reconeix sense embuts: La història del celler familiar, Armero i Adrover, corr paral·lela a la de la seva vida.
“L’any 1992 els meus pares varen decidir muntar un celler, per això, he crescut dins aquest món d’ençà que tenc ús de raó. Hem tengut la sort que mai ens han forçat a continuar el llegat familiar, sempre ens han animat a fer allò que ens agradi, però sempre he tengut clar que ho volia fer, que això corre per les meves venes. I he tengut la sort de tenir un gran mestre com mon pare al meu costat”, explica la nova presidenta de la DO Pla i Llevant. Per això des del començament va pensar a orientar la seva formació cap a aquest món, en capacitar-se per poder incorporar-se al negoci familiar: “Vaig estudiar el Grau de Química a la UIB i en acabar vaig començar a treballar al celler familiar a temps complet. La química em permetia tenir una bona base per entendre el perquè dels processos que ocorren al vi, entendre les seves reaccions, però vaig començar a tenir major inquietud per la vinya, que és l’inici de tot. Per això, vaig iniciar els estudis d’enginyeria agrònoma, també a la UIB”. Però el sector necessita gent amb formació específica, tant al celler com a la vinya i per això, aviat na Xisca va poder ocupar-se en una de les finques més grans de Mallorca, que també elabora vi: Es Fangar, a Manacor. “El 2021 em van donar l’oportunitat de col·laborar a Es Fangar. Ha suposat un gran repte i un gran aprenentatge, tant en l’àmbit professional com personal, alhora que sempre m’hi he sentit com a casa”. Ara, amb aquesta experiència i l’energia que li dona la seva joventut, encara aquesta nova etapa. La nova presidenta del Consell Regulador comptarà amb el suport i l’assessorament del vicepresident, Miquel Gelabert, que li facilitarà l’aterratge en el càrrec.
Ha superat ja la primera impressió, després del nomenament?
Essent sincera, crec que encara tenc certs sentiments oposats. Han estat unes setmanes intenses, per molt que hagi estat vinculada a la DOP des de sempre, ja sigui directament o indirectament, aquest nomenament ha suposat un repte, sortir de la zona de confort i afrontar de cara situacions noves. I estic molt contenta d’haver-ho fet.
No es pot dir que arribi en blanc al nou càrrec, tenint en compte que coneix bé la DO i la comarca. I també el conreu de la vinya i l’elaboració de vi, que duu a la sang, però com ha estat aquesta arribada al món de la gestió de la mà del Consell Regulador?
Encara que, com tu bé dius, el món del vi no m’és nou, és cert que sempre he preferit estar a la segona (o tercera) línia de foc. El temps passa i les coses canvien. El nou Consell Regulador sentia de tot cor que les nostres bases, fermes, s’havien de mantenir, però rejovenir-nos per afrontar els nous reptes que sorgeixen. Per això, assumir aquest càrrec és un honor i és un repte alhora. No he començat a cegues, ni molt manco, perquè el llegat d’en Toni Bennàssar és indescriptible. Ell, durant vint anys, ha fet una feina meravellosa per donar veu i posar llum a tots els vins de Mallorca i no sols als de la DOP Pla i Llevant.
Som una petita-gran família de vinicultors i viticultors i em sent molt acompanyada en aquest nou camí.
Com valoraria la trajectòria de la DO, des dels seus inicis, ara que te una visió amb una altra perspectiva?
Considero que la DOP Pla i Llevant ha tingut una trajectòria ferma i consensuada, molt positiva i sempre creixent.
Una vegada ha assistit ja a la primera reunió plenària del nou Consell Regulador, com veus l’equip? Hi hagut una renovació limitada de càrrecs, poques cares noves, no? Què vol dir i què implica això?
Crec que entre els titulars i suplents, tant vinicultors com vinicultors, hem assolit un bon equilibri. I si bé en els darrers anys hi ha hagut noves incorporacions, tant en l’àmbit de la vinya com dels cellers, les persones que en formem part, som quasi els mateixos des de l’inici, sobretot en valors. Per això no sé si parlar tant de cares noves o conegudes, sinó de l’equilibri entre d’experiència i joventut, de coneixement pràctic i de tecnologia, d’estabilitat i de moviment. I convergiran motius i raons, però es tracta de trobar el punt d’equilibri entre els dos pensaments i maneres de fer.
S’obre una nova etapa en la DO Pla i Llevant, amb el seu nomenament, després de dues dècades de continuïtat? Per què?
Crec que, precisament perquè parlàvem abans, el temps passa i les coses canvien i, de la mateixa manera, els reptes també ho fan. Per això, a vegades els canvis són necessaris i no significa que es produeixi una modificació completa, al contrari, crec que el que és important és agafar la base sòlida tan ben construïda durant aquestes dues dècades, però adaptar-la als nous reptes.
Quines seran les línees mestres que marcaran aquest mandat? Quins són els objectius que heu dibuixat en aquesta primera reunió del Consell Regulador i quins els reptes de futur?
El nou mandat vindrà marcat pel bon diàleg i enteniment de tots els seus membres, amb uns objectius enfocats cap a la major coneixença dels nostres vins dins el mercat de Mallorca i l’adaptació per fer front al canvi climàtic que vivim. Crec que avui en dia ja afrontem certs reptes i que, aquests, com bé dius, de cada cop seran més importants.
A escala global, ha minvat el consum de vi i, de cada cop, les pressions exercides sobre el sector de l’alcohol seran majors, fet que es traduirà en una tendència a la baixa en el consum, que continuarà baixant.
A més, afrontem una situació de canvi climàtic. L’any passat, sense anar més enfora, es van enregistrar nivells de precipitacions molt baixos el que es va traduir en un decrement de producció de raïm. De cada cop, el període de calor és més llarg, la vinya entra en dormició més tard i el seu cicle es veu alterat, perquè ella no entén de canvi climàtic, sinó, simplement, de seguir el seu procés natural. Això també s’està traduint en veremes més primerenques.
I en el cas del vi que es fa a Mallorca, com pensa que s’ha de gestionar el sector davant aquestes qüestions? Veu futur al vi de Mallorca?
I tant que hi veig futur! Però crec que, de cada vegada, haurem de treballar més exhaustivament i tots cap a la mateixa direcció. Per afrontar aquests reptes, cada un haurà de fer la seva tasca individual, però crec que això té més sentit quan es treballa conjuntament.
Mallorca té la suficient potència en l’àmbit humà perquè viticultors i cellers, que són la part humana del dia a dia, del treball, i els Consells Reguladors i l’Administració, que són l’altre esglaó humà que coneix la part crua de les limitacions, de com fer-ho, puguem establir un full de ruta conjunt i treballar-ho plegats per assolir l’objectiu.
Crec que mai ens hem d’oblidar que el món és de les persones i que, precisament el vincle persona-persona, és el que més força i potència té.
Com creu que s’hauria de fer la promoció del consum de vi entre els residents? I de cara als visitants? Quins són els elements i les estratègies que fan falta per donar una nova empenta a la promoció?
Crec que una nova i bona empenta a la promoció seria posar en funcionament un pla enoturístic conjunt, on tant residents com visitants, puguin tenir un fàcil accés i coneixença de tots els nostres cellers, els seus productes i les persones que hi ha darrere.
Des de l’exterior ens miren amb estranyesa quan observen l’existència de tantes marques de qualitat en un territori i una producció tan petites. Creus que tendria sentit la creació d’una DO Mallorca?
L’existència de tantes marques de qualitat dins el nostre territori no s’ha de veure com un entrebanc a l’hora d’entendre el sector, sinó com un senyal de la seva identitat i riquesa. Tenim diferents zones amb produccions petites i mitjanes que fan que el panorama vitícola mallorquí sigui molt atractiu. El que sí que hem de treballar, en l’àmbit de promoció i amb l’ajuda de l’Administració, és d’una manera conjunta on Mallorca siguem tots.
