Aquella frase que sentírem aviat farà vuit anys segons la qual ens hauríem d’acostumar a conviure amb la xylella parla per si sola del que ja és un fet: El bacteri s’ha escampat per tota Mallorca i ja sabem cert que erradicar-la no serà possible. És més, a la Xylella fastidiosa i a la múltiplex, ara li hem d’afegir la presència de la seva cosina Pauca que sembla més escampadissa i, per tant, perillosa. La Conselleria d’Agricultura reconeixia aquesta setmana que n’ha trobada a Sencelles, concretament a uns ullastres que presentaven un aspecte molt deteriorat. Ara sabem que la causa era aquesta subespècie de xylella, la Pauca que, fins ara, es limitava a l’illa d’Eivissa.
Joan Simonet ha explicat que “va ser durant les feines de prospecció i controls que es fan de manera habitual des del departament de Sanitat Vegetal quan els tècnics varen prendre diverses mostres a uns ullastres que presentaven una simptomatologia diferent de l’habitual. Aquestes mostres es varen enviar al laboratori de referència -a València- i el passat 15 de gener ens varen confirmar que es tractava de la varietat Xylella Pauca ST53. En total, ara mateix tenim set focus en un radi de tres quilòmetres a Sencelles: sis en ullastres i un focus en un baladre. Aquests arbres ja estan eliminats“, ha detallat el conseller.
Davant aquest fet, Agricultura ha presentat un nou Pla de Contenció de la Xylella i ha anunciat la convocatòria del Grup de Direcció i Coordinació de la Xylella per al pròxim divendres, 16 de febrer amb l’objectiu de fer una avaluació més detallada del pla i la posada en coneixement de l’estat de les investigacions dutes a terme per les autoritats competents en matèria de control.
Simonet ha recalcat que “tant el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació com la Comissió Europea, ja han estat informats d’aquests focus, igual que el sector que, en la passada Mesa de l’Olivar va ser coneixedor de què existien sospites del fet que aquesta subespècie hagués arribat a Mallorca”.
Xylella Pauca, un bacteri que s’escampa amb molta facilitat
Per la seva banda, el director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández, afirma que “el nostre objectiu principal és frenar l’avanç d’aquest organisme nociu en l’olivar tradicional i en l’olivar productiu de Mallorca amb un nou pla de contenció”. Amb tot, ha indicat que “la detecció a Mallorca de la Xylella Pauca ST53 suposa un salt qualitatiu, i per això fem aquest pla d’acció especial, ja que requereix mesures excepcionals”.
Al pla d’actuació i contenció, que té canvis substancials en l’estratègia a desenvolupar i que s’executarà, almanco, durant un any s’haurà d’afegir el programa de prospeccions contemplat en el Pla d’Acció Interinsular, per augmentar la protecció als camps tradicionals i productius d’olivera davant aquesta subespècie. També es faran prospeccions que permetin detectar amb una certesa mínima (90%) un nivell de presència de vegetals infectats del 0,5%, segons l’article 10 del reglament (UE) 2020/1201 per a zones demarcades en mesures d’erradicació, aplicant així unes mesures més restrictives que les requerides en zones de contenció.
Neteja i manteniment, la millor arma contra el bacteri
Una altra línia de feina és la que fa referència a la contenció, en la qual es faran tractaments contra el vector, així com l’eliminació i destrucció de vegetals infectats i un mostreig en les proximitats dels vegetals infectats en un radi de 50 metres, entre altres mesures. Fernando Fernández ha volgut, a més, llançar un missatge al sector. “Tothom sap que la neteja i el manteniment de les parcel·les limita la propagació. Per controlar la Xylella, doncs, cal tenir en bon estat les finques forestals i agràries. Per això necessitam la col·laboració de tothom”.
Cal recordar que des de l’any 2016 es disposa d’un registre de mostres de Xylella a les Balears. S’han dut a terme des de llavors 20.804 mostres, amb 1.566 positius a 38 espècies hostes diferents.
Agricultura recorda que des del primer cas s’ha fet front a la contenció i s’han posat en marxa projectes d’investigació sobre la resistència varietal dels cultius més afectats a les Balears, dels tipus d’insectes vectors, la caracterització dels bacteris i de les subespècies presents: multiplex, fastidiosa i, ara, pauca.
