Afrontar el malbaratament alimentari és un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, i des de fa uns quants anys, son molts els països qui s’han sumat a la lluita contra aquest mal endèmic mundial. Tot i així, cada any es malmeten tones de menjar; entre les causes principals, els estàndards de qualitat que s’imposen sobre els productes agroalimentaris i que sovint s’escapen de la seva comestibilitat.
El cert és que un 14% dels aliments en tot el món es perd abans d’arribar al nivell minorista, amb unes pèrdues que acostumen a ser més elevades quan es tracta de fruites i hortalisses. El malbaratament alimentari es creu que és una tercera part dels aliments que es produeixen a nivell mundial, una xifra que si l’aterrem a Menorca, suposaria 12.000 tones d’aliments cada any.
Amb l’objectiu de reduir aquest excedent alimentari, l’Associació Leader ha finançat un treball amb el qual volen obtenir informació real sobre aquesta realitat. El projecte l’ha liderat la nutricionista Noemí Garcia amb la col·laboració del gastrònom Pep Pelfort i la consultora Anna Pasquina.
Dades per mostreig de productors de Menorca
Precisament aquest dimecres 31 d’agost s’ha presentat Lluita contra el malbaratament alimentari, una acció cooperativista. El gerent de l’Associació Leader, Gonçal Seguí, compartia en el marc d’aquest acte que el projecte s’ha gestat amb dades per mostreig d’una desena de productors d’horta de Menorca que de manera voluntària subministren setmanalment o mensualment informació sobre les pèrdues que es produeixen en fruita i verdura.
L’objectiu era obtenir dades de les pèrdues alimentàries que es produeixen al llarg de l’any en aquests productes i poder-les analitzar per tal d’establir eines i estratègies per poder fer front a aquest malbaratament alimentari, explicaven. A més a més, vol donar compte d’aquest problema a la societat i a les administracions públiques. “Es tractava de portar a terme un treball inèdit a la nostra illa ja que fins ara no s’havien recollit dades en origen, sinó que s’havia posat només el focus a l’àmbit de la comercialització”, explicava Noemí Garcia durant la presentació.
Un estudi encara obert
El treball encara no ha finalitzat però les dades obtingudes després dels primers set mesos fins ara superen les divuit tones de pèrdua alimentaria, en la línia de les dades publicades el 2019 per la FAO quan afirmava que al voltant del 14% dels aliments en tot el món es perd des de la seva producció abans d’arribar al nivell minorista, amb un nivell de pèrdues generalment més elevat en les fruites i hortalisses.
A final d’any es presentaran les dades definitives d’aquest treball que segons els autors, hauria de poder servir per establir les bases per poder realitzar un treball més exhaustiu ja que el recull que s’ha fet no deixa de ser limitat però que en qualsevol cas, serveix per poder accentuar forats de coneixement, poc valorats, però d’una gran importància per l’impacte social que se’n deriva tal com ha explicat Garcia. “Per posar alguns exemples estaríem parlant de cinc mil quilos de síndria perdudes, de mil de coliflor, de quatre mil vuit-cents de meló o de dos mil vuit-cents de col romanesco per veure la magnitud d’aquesta pèrdua i pensar en quantes famílies es podrien alimentar”, comentava la nutricionista Noemí Garcia.
En quant a les causes d’aquests pèrdues, els autors del treball han explicat que poden ser diverses, des de climàtiques (recentment hem viscut un episodi de tempestes i calamarsada que han malmès una part important de les collites) a una mala planificació o fins i tot per plagues. Tot i això, una de les causes recurrents que mencionen els productors és l’incompliment dels estàndards de qualitat imposats socialment sobre la forma, la mida, el pes i el color de les fruites i verdures que provoca que les collites es considerin “lletges” i s’acabin perdent tot i ser encara aprofitables.
Receptes de cuina de conservació
Una de les accions paral·leles a aquest treball ha estat l’edició en paper i en digital d’un receptari de cuina de conservació amb la intenció d’aprofitar i conservar aliments excedents en funció de la temporada de producció d’horta de Menorca i com a eina per lluitar contra el malbaratament alimentari.
Editat per la consultora Anna Pasquina, inclou dotze receptes que es poden fer al llarg dels dotze mesos de l’any. “Per cada mes de l’any, es presenten els productes d’horta de temporada i d’entre ells, s’ha escollit un que podria ser el que té més excedent”, deia l’editora. Així, es descriu un mètode de conservació clàssic i casolà adequat per cada producte escollit i es presenta la recepta específica que ajudaria a conservar el producte en el moment de màxim excedent per ser consumit en una altra època de l’any.
“Per exemple, al gener hi ha excedent de pomes. Es presenta el mètode de compota i la recepta de compota de poma. A l’agost, el producte excedent és el pebre i es presenta la maceració en oli. Es descriu la recepta d’aprofitament de pebres al forn macerats en oli, on després de coure’ls al forn, pelar-los i extreure el peduncle i llavors, es posa en pots de vidre amb capes d’oli verge”, detallava Pasquina. Al final del llibret s’hi ha inclòs una taula de doble entrada on s’indiquen els aliments d’horta que poden ser tractats per cada mètode de conservació.
Tant de la descripció de les receptes s’ha encarregat la nutricionista Noemí Garcia amb l’assessorament del cuiner i gastrònom Pep Pelfort, que ha destacat que la cuina de conservació té molt a veure amb els orígens de la cuina mediterrània marcada per l’escassetat i l’aprofitament dels aliments però que la cuina de conserva, permet obrir-se a nous aliments. “La conserva converteix els productes frescos en d’altres diferents amb nous valors gastronòmics. El tomàtic sec o els bolets secs, per exemple, es converteixen en condiments que donen molt de sabor als plats i per tant, no hem de veure la cuina de conservació com posar el producte en uns pots de vidre al nostre rebost sinó l’obtenció d’uns nous productes”, compartia el gastrònom.
De Cuina de Conservació se n’han imprès un miler d’exemplars que es distribuiran gratuïtament a centres educatius i espais comercials.
