La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha presentat aquest dimecres l’Anàlisi de les Cadenes Alimentàries i Diagnosi del Sector de Producció Local, Ecològica, Agroindustrial i Artesanal de les Illes Balears, un estudi que analitza, entre altres, l’impacte de la COVID-19 als hàbits de consum d’aliments de la població balear. Les dades de l’informe confirmen que el consum de producte local arran de la pandèmia i durant els mesos de confinament als domicilis -de març a juliol de 2020-, va augmentar més d’un 20%, un consum vinculat a valors de qualitat i de territori.
Per illes, a Mallorca va augmentar un 26%; a Menorca un 13% i a Eivissa un 26%. A més, un 11,3% de la població assegura haver incrementat la compra de productes agroalimentaris a domicili i un 32,6% reconeix haver comprat més a botigues de proximitat. La consellera Mae de la Concha ha destacat que la COVID-19 ha ajudat a prendre consciència de «la necessitat d’assolir un major abastiment alimentari local, una producció més justa i un consum responsable a l’abast de tota la ciutadania».
Malgrat que el consum alimentari a les Illes Balears en aquests cinc mesos de 2020 va caure una mitjana del 19,96%, amb 108.837 tones menys, la importància del petit comerç i la seva funció social han pres rellevància en l’entorn de la pandèmia sanitària, en detriment de les compres a grans superfícies, tal com revelen les xifres d’aquest estudi. En concret, a Mallorca, un 10% de la població assegura haver incrementat la compra de productes agroalimentaris a domicili i un 35% haver incrementat les seves compres en botigues de proximitat; a Menorca, un 12% ha incrementat la compra a domicili i un 32% a botigues de proximitat, i a les Pitiüses, els percentatges són d’un 12% (increment de compra a domicili) i un 31% (botigues).
Pel que fa a com considera la població que hauria de ser la política agroalimentària a les Balears, cal destacar que a Mallorca, un 73% de la població està a favor d’apostar per un model que camini cap a la sobirania alimentària, a Menorca, un 74% i a les Pitiüses, un 72%. En tot cas, la població illenca considera que ni la pandèmia ni el mercat han d’influir per tal de fixar quina ha de ser la política a seguir. En aquest sentit, la directora general de Polítiques per a la Sobirania Alimentària, Paula Valero, ha volgut destacar que «conèixer i tenir una diagnosi de la situació productiva i alimentària de les Balears és clau per anar cap a una millora constant i progressiva de la capacitat d’autoabastiment alimentari». A la vegada, ha afegit que «afavorir el producte local, l’economia circular i mitigar la petjada de carboni són clau per a poder implementar polítiques a curt, mitjà i llarg termini».
Aquest estudi sobre els fluixos alimentaris a les Illes Balears elaborat per l’equip d’Agroassessor, sota l’encàrrec de la Direcció General de Polítiques per a la Sobirania Alimentària, es marca diversos objectius específics a estudiar: conèixer la producció agroalimentària a cada illa; el flux dels aliments i la seva mobilitat pel territori; identificar els productes en què es generen excedents i en quins hi ha deficiències; la incidència del sector turístic en el consum o la petjada de carboni que provoca tot el procés d’abastiment alimentari.
Segons les dades analitzades entre el període 2017/2019, el valor econòmic de les explotacions agroalimentàries a les Balears era de 232,5 milions d’euros i ocupaven unes 225.595 hectàrees. Quant a la producció, aquesta es basa en cultius d’hortalisses, patates, llegums i productes làctics. A Mallorca es produeixen sobretot cultius d’hortalisses i llegums (32,1%) i patates (31,7%). A Menorca, llet i els seus derivats làctics (77,3%) i a les Pitiüses, cultius d’hortalisses (46,55%).
Pel que fa al desajustament entre importacions i exportacions es xifra en 2.219.549 tones a l’any, un flux que està clarament condicionat a l’evolució de l’activitat turística. A més, aquesta importació de producte agroalimentari és especialment contaminant, fins a 3,4 vegades superior, de mitjana, a l’impacte que suposa el consum i distribució del producte local. Es produeixen més de 98.000 tones anuals de CO2 per aquestes importacions a les Illes, i més de 60.000 tones anuals de residus agroalimentaris.
En quant a la distribució, el pes dels supermercats i autoserveis a Mallorca és majoritari i representa el 50% del sistema de distribució de producte agroalimentari. La botiga tradicional és important i per sobre de la mitjana estatal, especialment en producte fresc, amb un 30% quota de mercat. Els restaurants suposen el 22% restant de la distribució. A Menorca i les Pitiüses les dades són similars. El pes dels restaurants a la distribució en aquestes illes és del 21%.
Consum agroalimentari
A 2019 es varen consumir 1.315.945 tones de producte agroalimentari a les Balears; d’aquestes, 954.705 tones es varen destinar al consum domèstic i 361.239 tones al consum turístic; això suposa una mitjana de 2,1 kg per persona/dia a l’àmbit domèstic i 2,99 kg a l’àmbit turístic. Detallat per illes, a Mallorca es varen consumir 996.292 tones de producte agroalimentari -743.694 tones en consum domèstic (74,7%) i 252.598 tones consum turístic (25,3%)-, amb un consum per persona/dia de 2,2 kg a l’àmbit domèstic i 2,8 al turístic. A Menorca, es varen consumir 115.320 tones de producte agroalimentari -72.073 consum domèstic (62,5%) i 43.247 tones consum turístic (37,5%)-. El consum per persona/dia és de 2,1 a l’àmbit domèstic i 3,1 kg a l’àmbit turístic. A les Pitiüses es varen consumir 204.333 tones -138.938 consum domèstic (68,1%) i 65.394 consum turístic (31,95)-. El consum per persona dia és de 2,2 kg a l’àmbit domèstic i 3,08 kg a l’àmbit turístic.
Per finalitzar, quant a l’abastiment, les illes tan sols tenen un percentatge de capacitat d’autoabastiment alimentari que es situa al voltant de l’11,6%. Sense incorporar el pes turístic, aquesta xifra pujaria al 16,13%. Només a Mallorca hi ha autosuficiència en dos productes agroalimentaris: fruits secs i patates. A Menorca, tan sols hi ha autosuficiència en la llet. A les Pitiüses tan sols hi ha autosuficiència en begudes espirituoses.
Es poden consultar els informes complets aquí.
