El paper de les figues i les figueres a Mallorca ha estat cabdal per la supervivència dels nostres avantpassats. Des de temps immemorials, “gairebé totes les possessions solien disposar d’un bon figueral i sequer de figues, on acabades les meses de segar i batre, un bon estol de gent s’hi llogava a collir figues a bé a mitges o bé a dos i terç. Les barrines anaven en funció de la demanda del producte o de les necessitats de cadascun. A vegades, la climatologia hi prenia part, però, encara que tostemps jugàs a favor de l’amo, eren moltes les famílies que subsistien gràcies a les figues”.
Són paraules de Biel Frontera, del seu llibre Aplec d’usos de cuina al Pla de Mallorca publicat l’any 1999. Hi dedica tot un capítol a explicar com eren d’importants les figues, tan del temps com les seques, en la cuina de la seva infantesa, quan les padrines encara feien el pa de figa, la mel de figa, i altres llepolies que va repassant en un capitol d’aquest llibre que deixa mostra de la importància d’aquesta fruita.
I encara ara. Les figues es consideren una delicatessen més que mai i no s’entén i és una gran pena veure els figuerals abandonats i les figueres tristes per manca d’atencions. Als amants de les figues els recomanam un excursió a Sa Marina de Llucmajor, a la finca Son Mut Nou. Un autèntic santuari dedicat a les figueres de tot el món.
Son Mut Nou, el somni de Montserrat Pons i Boscana
En el cor de la Marina de Llucmajor (Mallorca), la finca de Son Mut Nou. Terra aspra, i argilenca. Terra seca on la pluja és un bé rar i escàs. Terra de garriga, d’estepes i gamones, de mates i ullastres, amb algun pi escàs que perfuma la plana. Terra salvatge, amb rodals robats al bosc, a base de suors i de fatigues, per al cultiu. Terra de pocs arbres, on la figuera conreada sap aprofitar l’escassetat, sap sobreviure perquè s’adapta prodigiosament a un mitjà que li és, per raons d’origen remot, familiar. Terra on la figuera, generosa, extreu de les sequeres i de l’argila la delícia dels seus fruits més saborosos…
Aquest és el marc en què Montserrat Pons i Boscana, l’apotecari de Llucmajor, enamorat de l’arbre bíblic i del microcosmos que la història i la vida han construït entorn de les figueres, ha emprès una experiència única en el món. Pons i Boscana ha dissenyat i desenvolupat, a partir de les tanyades de figuera de Míner, proporcionades pel seu amic Pep Sacarés i Mulet un camp experimental de cultiu de la figuera a fi de contribuir a l’estudi i al coneixement científic de l’arbre i el seu fruit, la salvaguarda del patrimoni, el manteniment dels nostres recursos fitogenètics, a la promoció de la cultura tradicional i popular, a la recerca de les potencialitats d’explotació de les figues.
A partir de l’any 1995, amb Colau Monserrat i Garau, de “ca Norat”, plantaren les primeres figueres, sempre d’estaca o branca, gairebé totes de Míner, (Llucmajor), propietat de Josep Sacarès i Mulet, per a reproduir la seva col·lecció de 40 varietats que en 1992 va ser inscrita a la guia de col·leccions de recursos genètics vegetals de la FAO. Des d’aquí, a través d’amics, coneguts, llauradors, podadors, amants i coneixedors del món de les figueres, anaren introduint en el camp varietats conegudes i desconegudes a Mallorca, recuperant algunes que s’havien perdut gairebé totalment. Alhora, amb el temps, s’han plantat varietats de totes les Illes i de molts de llocs del món on es conrea la figuera.
En l’actualitat, el camp està dividit en set sectors, amb un número de 2.834 figueres, d’un total de 1.308 varietats diferents, 263 de les Illes Balears 228 d’altres comunitats d’Espanya, 500 del continent europeu, 122 del continent americà, 94 del continent asiàtic, 34 del continent africà 12 d’Oceania, 24 varietats de cabrahígos, 15 figueres singulars, i 16 varietats especials.
