Sobre el projecte de Parc Agrari de Palma hem escrit ja altres vegades en aquesta tribuna. El vàrem veure néixer, n’hem fet el seguiment i constatam com li costa mantenir-se viu. El projecte nasqué l’anterior legislatura amb l’aspiració de fer-se realitat, engrescant a propietaris de terres i pagesos sense terres. Es tractava de bastir el primer banc de terres del municipi de Palma en aquelles poques àrees del terme que encara no estan urbanitzades. Va ser, però, una arrancada de cavall i una arribada d’ase. Es pot dir que poc o gens s’ha avançat, d’una banda i de l’altra.
En el cor d’aquell projecte hi havia una finqueta palmesana que es pot dir que encaixava plenament en l’esperit de la iniciativa: Can Fortuny, a Son Sardina. De fet, en aquesta finca ja s’havia experimentat amb una fórmula similar. Ara, des de l’organització Palma XXI lluiten perquè el projecte de Parc Agrari de Palma no quedi en via morta. Lluïsa Dubón, que llavors presidia l’entitat, va formar part de la gènesi del projecte que completaven l’Ajuntament de Palma i la Conselleria d’Agricultura. Ara, el Parc Agrari de Palma a penes manté les constants vitals més enllà del paper. El canvi polític a les institucions que l’impulsaren sembla condemnar el projecte a restar dins un calaix oblidat de tots, als propietaris que no ho veren clar i als pagesos que tampoc no mostraren interès a fer-ho possible. Seria bo trobar el suport necessari per treure el Parc Agrari de Palma del seu ensopiment, abans no sigui massa tard.
El valor de la terra i l’aprofitament urbanístic
“Des de Palma XXI hem treballat al llarg dels darrers cinc anys sobre el tema del Parc Agrari de Palma. Els dos grans espais que componen el Parc Agrari de Palma, tot i presentar característiques diferenciades, tenen en comú el ser indrets que estan sotmesos a molta pressió urbanística. El de Sant Jordi i el de sa Garriga de Dalt. Aquests dos grans espais -5.692 Ha i 2.781 Ha, respectivament-presenten encara uns valors i una qualitat paisatgística molt notables. A més realitzen una funció fonamental per tal de ser dos grans pulmons que envolten les parts més densament poblades de la ciutat i que han de contribuir de forma significativa en l’adaptació i, fins i tot, mitigació del canvi climàtic a escala local”, explicava Dubón al ple de l’Ajuntament en una intervenció per sensibilitzar l’equip de govern municipal, que ara fa un any va canviar de mans.
“De manera particular hem centrat els nostres esforços a sa Garriga de Dalt i hem treballat cercant la col·laboració dels seus vesins i també en les diverses institucions locals, com per exemple la magnífica labor que desenvolupa la Comunitat de regants de la Síquia d’en Baster. Hem de destacar la gran importància de l’aigua de qualitat que arriba a aquest indret procedent de la Serra de Tramuntana, les tres fonts històriques: La Font de la Vila, la Síquia d’en Baster i la Font de Mestre Pere. Aquest fet ha generat al llarg de la història un riquíssim llegat patrimonial, que des de Palma XXI hem anat cartografiant i fotografiant. Tota aquesta labor l’hem desenvolupada en coordinació amb la Universitat de les Illes Balears i amb la Comunitat de Regants. Hem realitzat diverses exposicions del nou material generat, i també diversos seminaris, però sobretot s’ha donat a conèixer als diferents veïnats de la zona”.
Can Fortuny mostra la gran oportunitat per a Palma
De manera particular hem treballat a potenciar l’agroecologia en aquest entorn i cercant propietaris disposats a col·laborar i també pagesos disposats a treballar en aquesta línia, mitjançant la Custòdia del Territori, hi ha una finca que hi treballa des de fa quatre anys i que ha pogut tancar el circuit, arribant a comercialitzar els seus productes en el cor de Ciutat.
Per tot això, encara el futur del Parc Agrari de Palma encara pot ser una realitat, però “necessitaria un impuls decidit per part de l’Ajuntament que, amb pocs recursos, podria oferir un gran benefici a la ciutadania, dotant el municipi d’un entorn de qualitat per a la Ciutat, per això, considera Lluïsa Dubón, aquest hauria de ser considerat un projecte estratègic”. I la figura de la Custòdia de territori seria la fórmula perfecta per donar-li forma, ja que combina l’ús agrari i la preservació mediambiental i permetria fer realitat l’obtenció de productes de kilòmetre zero per als ciutadans: “La custòdia del territori és una eina de gestió que cerca incentivar les iniciatives de conservació de la natura establint acords amb particulars i finques privades. En el cas concret de la custòdia agrària el nostre objectiu és el de reactivar l’activitat agrícola a finques que estaven en desús aplicant tècniques innovadores i fomentant l’agroecologia. Palma XXI des de 2019 es va constituir com “entitat de custòdia” i incorporar a la Xarxa de Custòdia de les Illes Balears (ICTIB). Des de 2021 formem part com a vocals de la Junta directiva de la Xarxa”, explica Dubón.
