Ja ha esclatat per tot la febre de la verema que enguany, amb les calorades que hem passat, ve una mica avançada. Així ho han entès a la conselleria d’Agricultura per la part que els toca. Aquesta setmana han començat la collita i els controls de maduració de les varietats que vetlen d’aprop a la vinya de Sa Granja, al carrer d’Eusabi Estada de Palma.
Varietats com Grec, Llora, Morsecà d’Eivissa, Coanegra i Argamussa de Mallorca, entre d’altres, que són les que estan en procés d’autorització són espcialment importants aquests controls per saber més d’aquest ceps sobre els quals encara s’investiga. “Aquest seguiment ens permet conèixer l’evolució de la seva acidesa i del seu potencial alcohòlic per determinar el moment òptim de verema”, afirma Carme Garau cap de servei de Sanitat Vegetal.
Aquesta feina, juntament amb les vinificacions experimentals dels cellers col·laboradors, permet avançar en la caracterització, l’avaluació del potencial enològic i el registre de varietats recuperades de vinya , així com conèixer millor la seva adaptació als reptes del canvi climàtic. “Recuperar una varietat és també conèixer-la, conservar-la i posar-la en valor perquè formi part del futur de la viticultura de les Illes Balears”, remata Garau.
Totes elles són varietats que s’estudien per recuperar-les amb intenció de ser autoritzades per la vinificació.
Les protagonistes d’una verema singular
Argamussa de Mallorca, varietat blanca que segons la llegenda aquest cep, “sempre se’l situava al costat de les parets, perquè com que el seu raïm esmussa, els dragons no se’l mengen”. Varietat blanca no gaire vigorosa, que s’utilitza principalment com a raïm de taula però que ara podria ser d’interès per vinificar.
Coanegra, varietat negra per a vinificació localitzada al torrent de Coanegra, de Santa MAria dle Camí, a un anti hort dut per les monges junt amb altres varietats ben antigues. Fa vins de baixa graduació.
Grec, localitzada a Eivissa (vila), Sant Antoni de Portmany i Sant Josep de sa Talaia, fa un bon vi blanc de molt de grau. De gust dolç, val per menjar i també per a penjar i pansificar, ja que té una pell molt forta.
Llora: Prospectada a Eïvissa i Menorca, aquest raïm negre també es coneix com Marsellerès i era per menjar a taula però també per vinificar, com recull en el Die Balearen, l’Arxiduc Lluis Salvador que diu que fa un vi bo i lleuger.
Mordecà: També denominada Massacà, morzacà, la trobam a Mallorca, Sant Antoni de Portmany i Sant Josep de sa Talaia. En els escrits històrics diuen que és de “Gra daurat, petit i rodó; tan dolç per a menjar que enfarfega. També fa un vi blanc amb grau alcohòlic»
