Deu anys després que es detectàs per primera vegada a Mallorca el bacteri Xylella fastidiosa —causant d’una malaltia que ha deixat una empremta profunda en el camp balear i especialment en el cultiu de l’ametler—, les Illes Balears acullen el principal congrés científic estatal dedicat a les malalties de les plantes. El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha inaugurat aquest dimarts a Palma el XXII Congrés de la Societat Espanyola de Fitopatologia (SEF), que reuneix prop de tres-cents investigadors, tècnics i especialistes d’Espanya i de l’àmbit internacional.
La celebració d’aquest congrés a Mallorca adquireix una rellevància especial atès que la Xylella fastidiosa, detectada oficialment a les Illes Balears l’any 2016, ha afectat cultius tan representatius del paisatge i de l’economia agrària de les illes com l’ametler, l’olivera i la vinya. Durant aquesta dècada, la seva presència ha impulsat una intensa tasca de seguiment, diagnòstic i investigació per aprofundir en el coneixement del bacteri i avançar en estratègies que permetin gestionar-ne els efectes sobre els cultius.
Durant l’acte inaugural, Simonet ha posat de manifest l’impacte que aquesta malaltia ha tingut sobre els agricultors i les explotacions agràries, i ha destacat la necessitat que el coneixement científic es tradueixi en solucions útils i aplicables al camp. En aquest sentit, ha reivindicat el paper de la investigació i de la col·laboració entre científics, tècnics i sector agrari per afrontar els reptes fitosanitaris i protegir la viabilitat de l’agricultura de les Illes Balears.
«A Mallorca sabem molt bé què significa la xylella. No és una malaltia de la qual només hàgim llegit en estudis científics. L’hem vista als nostres camps, als ametlers que s’han anat assecant i a les explotacions que han hagut d’afrontar-ne les conseqüències. Per això, deu anys després de la primera detecció, continuar investigant i compartir tot el que hem après és més necessari que mai», ha assenyalat el conseller.
De Mallorca a la recerca internacional
Un dels protagonistes d’aquesta edició és el doctor Diego Olmo, responsable del Laboratori Oficial de Sanitat Vegetal de l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears (IRFAP) i president del Comitè Organitzador del congrés.
El doctor Olmo i el seu equip varen participar en la primera detecció de la Xylella fastidiosa a Espanya, l’any 2016, a Mallorca. Des d’aleshores, la seva activitat investigadora s’ha centrat especialment en el diagnòstic i el coneixement d’aquesta malaltia, com també en l’estudi de les estratègies de contenció i de control.
Aquesta trajectòria vincula directament l’organització del congrés amb la feina científica que s’ha desenvolupat a les Illes Balears durant la darrera dècada.
Precisament, la Xylella fastidiosa ha estat la protagonista de la jornada monogràfica que ha tingut lloc dilluns, abans de la inauguració oficial del congrés. La sessió ha abordat l’evolució de la malaltia a Europa i a Espanya, les estratègies de vigilància i de gestió i els darrers avenços científics. Entre les intervencions, destaca la d’Andreu Juan Serra, cap del Servei d’Agricultura del Govern, que ha exposat els deu anys d’experiència de l’arxipèlag en el seguiment i la gestió del bacteri.
La jornada també ha inclòs una taula rodona amb representants dels sectors de l’ametler, l’olivera, la vinya i els planteristes, i ha finalitzat amb les conclusions del doctor Diego Olmo.
El programa continuarà dimecres amb una sessió científica específica sobre la detecció, el diagnòstic i l’epidemiologia de la Xylella fastidiosa, que inclourà treballs sobre l’origen de les introduccions del bacteri a les Illes Balears i la influència del canvi climàtic en el desenvolupament de la malaltia.
La sanitat vegetal, un repte per al futur del camp
Més enllà de la Xylella fastidiosa, el congrés permet posar el focus en una qüestió que afecta directament la viabilitat de les explotacions agràries: la necessitat de prevenir i combatre les malalties de les plantes en un context marcat pel canvi climàtic, l’increment dels costs de producció i les dificultats per garantir el relleu generacional.
Simonet ha insistit en la necessitat que els avenços científics es tradueixin en eines útils per als agricultors.
«Avui tenim una capacitat de diagnòstic i unes eines científiques que fa unes dècades eren impensables, però el més important és que aquest coneixement arribi als professionals del camp. Els agricultors necessiten saber què passa als seus cultius, com poden prevenir les malalties i quines alternatives tenen per continuar produint», ha afirmat.
El programa del congrés inclou ponències sobre noves estratègies de control sostenible de les malalties vegetals, eines biotecnològiques, genètica, vigilància fitosanitària i aplicacions de la intel·ligència artificial en l’estudi dels patògens.
La trobada, que es du a terme del 19 al 22 d’octubre, és organitzada per la Societat Espanyola de Fitopatologia, una entitat fundada el 1982 que agrupa més de cinc-cents professionals vinculats a l’estudi de les malalties de les plantes.
El congrés disposa d’un ajut directe de 65.000 euros concedit a la Societat Espanyola de Fitopatologia, autoritzat pel Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears (FOGAIBA) i finançat amb càrrec al pressupost del Servei d’Agricultura de la Direcció General d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural.
