Enguany fa trenta anys des que Margalida Pons i Guillem Gual van decidir comprar aquesta finca situada a Fornalutx, Es Seregalls, de gairebé tres quarterades per fer oli per a tota la família. Es tracta d’una àrea de conreu de la zona coneguda com ‘Es Marroigs‘, situada a més de 400 metres d’altura, amb impressionants vistes sobre la vall de Sóller, el Puig del Migdia i la Comuna d’aquest municipi. La garriga havia envaït la finca, els pins havien guanyat terreny i els ullastres havien fet gairebé desaparèixer les oliveres.
Avui en dia alguns d’aquests pinotells segueixen presents de manera testimonial per poder recordar quina seria la realitat d’un olivar sense l’acció del pagès, com a gestor del paisatge i protector de l’entorn davant de grans perills com els incendis forestals. Aquests són els orígens d’un projecte que s’ha posat enguany en marxa i que rep el nom de la finca: Es Seragalls Olivar de muntanaya, a càrrec de Miquel Gual i Joana Dols. Ells han transformat aquesta petita finca que encara s’explota en un centre d’interpretació de l’olivar de muntanya, una activitat característica a la Serra de Tramuntana mallorquina que sempre es troba en risc de supervivència per les dificultats inherents a aquest cultiu que es podria qualificar d’heroic.
“De sempre i per sempre” és el lema del negoci. Joana Dols, a càrreg de la gestió del centre d’interpretació reconeix “és el nostre objectiu: compartir amb els visitants una cultura de veneració a l’arbre que prioritza la seva longevitat a la capacitat productiva i que esdevé cabdal per entendre la filosofia de l’agricultura a la Serra. Sempre hem fet oli i sempre voldrem fer el nostre oli”.
Els visitants accediran a peu a la finca des de Biniaraix (50 minuts) o des de Fornalutx (35 minuts), a través d’un camí que travessa les marjades d’olivar fins a arribar al petit porxo de la finca. Durant el recorregut podran veure el paper que fan aquestes marjades i les canalitzacions d’aigua, enmig de les oliveres.
Un poc d’història amb valor afegit
“Fornalutx és un municipi molt lligat a l’olivar. Als segles XVII i XVIII comptava amb 18 tafones”, explica Joana, “fet que demostra la ingent tasca de transformació d’un paisatge esquerp amb zona cultivable. Fornalutx va rebre el reconeixement com” Pueblo más bonito de España “, per dos motius principals: paisatge i conservació, amb dos elements destacats: el cultiu i els treballs en pedra i l’olivar. La feina dels margers també és fonamental a la visita dEs Seregalls”.
“Com es pot veure al cartell que hem situat a l’entrada de la finca, hem decidit reivindicar el que som amb els segells de garantia pels qui feim feina com a socis de la cooperativa de Sóller. Som pioners en la senyalització de finques productores d’oliva per la D.O.P Oliva de Mallorca i de l’oli. A més el Consorci Serra de Tramuntana mos ha concedit el distintiu per la tasca en favor de la difusió i la conservació del paisatge”.
Tot aquest entorn està ara a disposició del visitant que, amb un màxim de 35 persones per dia, poden visitar la finca i amarar-se de la cultura olivarera de la Vall. “Durant les visites preparem una degustació de productes respectant la cultura culinària mallorquina i el consum de productes de temporada, preferentment cultivats a la finca. El nostre oli, les nostres olives sempre estan incloses i podran ser adquirits baix la marca registrada Olis Sóller. La visita individual compte amb més de 30 punts informatius en 5 idiomes i amb un sistema d’àudios activats per codis QR. També existeix la possibilitat d’optar per les visites guiades personalitzades en grup”, afegeix Dols.
Durant el recorregut trobam referències als continguts de toponímia, etnologia, botànica, ornitologia i geologia dels panells informatius que acompanyen el tour, tots lligats al coneixement adquirit pel pagès per conviure amb aquest medi singular.
La visita es fa amb calma, sense pressa de manera que es pugui fer una autèntica immersió en aquest olivar de muntanya que poc ha canviat des de fa segles. Les oliveres vives i en producció, les marjades senceres, fent la seva funció de conservar la terra de conreu i afavorint l’accés de persones i bísties, les canals repartint l’aigua recollida i que baixa ara ordenada pels pendents de la finca. Tot un viatge etnològic que permet al visitant entendre com s’ha treballat l’olivar de muntanya fins avui.
Per acabar fer
