La paraula forc respon a una mesura tradicional catalana que empra la ma per definir una mida. Aquesta mesura antropomètrica de longitud equival a la distància que hi ha entre el dit polze i l’índex de la ma al màxim estirat, més o menys entre 18 i 20 centímetres.
Toni Riera va triar aquest nom per fer un homenatge a aquesta mesura, la qual recorda que el seu padrí sovint hi solia fer referència i que sembla que amb el pas del temps ha caigut en desús.
Aquest jove, Toni Riera, és un deixeble directe del respectat celler Soca-Rel. Un aprenent que tutela Pep Rodríguez, que amb paciència li transmet els seus sabers sobre la vinya, els vins i tot quan faci falta perquè els vins elaborats amb varietats tradicionals de Mallorca vagin sumant nous elaboradors.
Cada any, Toni Riera, barata el cupatge de les varietats que integren l’anyada. Al 2024 va sortir amb el seu primer vi elaborat amb Escursac i Callet negrella (molt poques botelles). Enguany ha aparegut amb un assemblatge de Manto Negro i Esperó de gall. Veure’m quines raïms tendrà la propera anyada.
Forc 2025. 11’5%. Varietats: manto negro i esperó de gall.
En nas al principi predomina la mantonegro oferint confitura de fraules. Apareix també les fulles de la menta fresca. Toc cítrics de clovella de taronja. A volta de copa fruita vermella a balquena; magrana, gerds, síndria. Fons balsàmics i rere fons fumat, potser sigui la primera aparició de l’esperó de gall dins la copa. Espurnes florals; violetes.
Dins boca té una entrada fresca i amb tensió. Fruita vermella talment com en el nas. Pas fluid. Un pèl astringent. Persistent. Fresc.
Un vi que es pot prendre tot sol, o si ens ve de gust acompanyant un trempó, un bocí de coca amb verdura o unes olives trempades. Molt adequat per aquest dies de calor que ens prepara l’estiu.
