La reunió que aquesta setmana han mantengut a Brussel·les una delegació de consellers de Pesca de les comunitats de l’àrea mediterrània amb el comissari europeu de Pesca i Oceans, Costas Kadis és una bona mostra de les diferències existents entre les altes instàncies de la UE i la realitat del sector professional. Mentre aquí els pescadors es desesperen en veure el què costa fer entendre plantejaments fruit de la pràctica sobre el terreny, a Europa, els reglaments i les postures maximalistes que surten dels despatxos allunyats de la nostra realitat entorpeixen la gestió dels pescadors. Per això, el titular que informa que el conseller Simonet torna esperançat amb el compromís que Brussel·les estudiarà canvis per augmentar els dies de pesca, s’ha d’entendre com una passa més dins aquest marasme penós en el qual, com en un malson, es troben els professionals del sector: cada passa costa sang, suor i, segurament, alguna llàgrima. No s’ho paga detallar el que s’ha aconseguit avançar en aquesta reunió: compromisos difusos que allarguen el patiment mentre passen les setmanes, els mesos i els anys sense veure els canvis necessaris.
Cal destacar que la Comissió Europea planteja modificar el Pla Pluriennal de la Mediterrània occidental perquè l’espècie en pitjor situació no condicioni per si sola els dies de pesca del conjunt de les barques d’arrossegament, com passa ara. Es podria arribar al compromís que la decisió es prengués a partir de la situació mitjana de les espècies que permetria deixar fora de les restriccions més dures, aquelles que no es trobin en perill.
Per això la gamba roja i l’escamarlà es converteixen en un motiu d’esperança pels pescadors. Dues espècies que si s’aconsegueix modificar el reglament de control, en podrien sortir beneficiades. La resta, vuits i nous i cartes que no lliguen!
En defensa de la realitat del sector a les Illes Balears
A Europa, el model de les Illes Balears agrada, diu el conseller qui ha recordat l’important esforç fet durant els darrers anys per la flota de les Illes Balears. Les restriccions dels dies de pesca i la reducció de la flota han provocat que l’esforç pesquer hagi disminuït més d’un 50 % en deu anys, mentre que les captures desembarcades se situen prop d’un 40 % per davall de la mitjana dels darrers trenta anys. Simonet ha insistit que aquest esforç està donant resultats i que la millora ambiental ha d’anar acompanyada ara d’una recuperació econòmica i social del sector. El mateix comissari ha reconegut durant la reunió que els indicadors científics mostren una reducció de la sobrepesca i una millora de les poblacions, tot i que els indicadors socioeconòmics no han evolucionat al mateix ritme.
En aquest sentit, s’ha reiterat la defensa de la cogestió i de més territorialització de la política pesquera. El conseller ha reclamat que les decisions tenguin en compte la insularitat i les característiques ecològiques, econòmiques i socials de cada zona i ha posat com a exemple el model desenvolupat a les Illes Balears, basat en la col·laboració entre l’Administració i el mateix sector pesquer.
Les Illes Balears compten actualment amb més d’un 40 % de la seva superfície marina inclosa a la Xarxa Natura 2000 i amb unes 67.000 hectàrees de reserves marines pesqueres, que representen al voltant del 21 % de les aigües interiors de l’arxipèlag.
El comissari Kadis ha assenyalat que aquest model es pot continuar impulsant independentment de les modificacions normatives i comptar amb el suport dels fons europeus. Kadis ha advertit que les modificacions que es puguin introduir hauran de ser puntuals, “la intenció de la Comissió no és reobrir completament la normativa pesquera europea, un procés que es podria allargar durant anys, sinó impulsar modificacions focalitzades per solucionar problemes concrets i oferir respostes amb més rapidesa al sector”, ha dit. I aquí entra en joc la gamba vermella, ja que Kadis ha mostrat la seva disposició a treballar en la simplificació de determinats aspectes del Reglament de control i a continuar estudiant la situació d’espècies com la gamba vermella i l’escamarlà. Les comunitats mediterrànies havien sol·licitat també revisar el concepte d’esforç pesquer, avançar en la modernització i descarbonització de la flota i eliminar la doble limitació de dies i captures que afecta la gamba vermella. I a la vegada que dona aquesta ditadeta de mel, envia un missatge poc encoratjador pel que fa a les pròximes possibilitats de pesca, el comissari ha recordat que el que presenti la Comissió Europea serà una proposta que posteriorment haurà de ser negociada pels estats membres i ha advertit que les modificacions que requereixen canvis del marc jurídic necessitaran més temps. I és això dels terminis el que es fa mal d’aguantar.
“A les Illes Balears la feina està feta i la mar està millor. Hem demostrat que conservació i activitat pesquera poden avançar juntes quan el sector participa en les decisions. El que demanam ara és que Europa reconegui aquest esforç i que la territorialització, la insularitat i la cogestió tenguin un pes real en la gestió dels recursos pesquers. El sector mediterrani ha fet un enorme esforç i ara necessita respostes”, ha rematat Simonet.
