La vinya no és aliena al procés de tecnificació que està afectant la producció agrícola a les Illes Balears. De fet, està vivint un moment de canvi en el qual les noves tecnologies que ajuden el viticultor a fer una major i millor producció de raïm, conviuen avui amb les maneres més tradicionals de fer feina al vinyet. Això demostra que la innovació i la tradició no s’exclouen, al contrari, es complementen. Però la recerca està aportant dia a dia noves eines que faciliten l’adaptació del camp a les noves exigències que imposen els nivells d’exigència de qualitat i els condicionants climatològics que es fan cada dia més evidents. Aquest mes de novembre s’ha fet la presentació, a Madrid, de la nova plataforma web de suport a la presa de decisions en la selecció de portaempelts i el fertirrigació estacional a aplicar a la vinya, WANUGRAPE 4.0. Aquest és un projecte que compte amb el suport de la Unió Europea a través dels fons Next Generation.
L’esdeveniment, que es va celebrar en format híbrid, va reunir més de 100 assistents i va ser inaugurat per Diego Intrigliolo, coordinador del projecte WANUGRAPE 4.0 i investigador científic del Centre de Recerques sobre Desertificació (CIDE, CSIC-UV-GVA). El projecte ha estat liderat pel Centre de Recerques sobre Desertificació (CIDE), centre mixt del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), la Universitat de Valencià i la Generalitat Valenciana, i l’Institut de Recerques Agroambientals i d’Economia de l’Aigua de la Universitat de les Illes Balears (INAGEA-UIB). Per això, al professor José Escalona, director de l’Inagea, li demanam una valoració respecte a l’aprofitament que es pot fer d’aquesta tecnologia a ca nostra.
Quin és el nivell de tecnificació del sector del vi de Mallorca, i de les Illes Balears en conjunt? Està preparat per implementar aquest tipus de tecnologia?
En general, el nivell de tecnificació del sector del vi a les Balears s’equipara a la de la majoria de les regions vitivinícoles espanyoles. Això no significa que encara queda recorregut en la modernització i tecnificació de les diferents etapes de la cadena de valor del producte, començant per les tècniques vitícoles. En aquest sentit, cada vegada és major el grau de professionalització de la viticultura a les Balears, la qual cosa permet una progressiva implantació de noves tècniques i mètodes de cultiu que incorporin eines digitals amb la finalitat d’incrementar la sostenibilitat i rendibilitat de la viticultura.
Es parla cada vegada més d’agricultura de precisió. En explotacions tan petites com les que coneixem aquí, de petita escala, quins beneficis aporta aquest tipus de tecnologia?
Quan parlem de nova tecnologia aplicada a la viticultura ens referim no sols a sistemes com a drons o imatges de satèl·lit que permeten obtenir radiografies de l’estat de grans extensions de vinya. També s’han desenvolupat nous avanços tecnològics que poden implementar-se tant en grans explotacions com en petites parcel·les. Per exemple, la correcta elecció de material vegetal ( portaempelts o varietats) pot millorar-se substancialment per l’aplicació de noves tècniques de zonificació de sòls d’una parcel·la per a avaluar el grau de variabilitat d’aquest, aspecte molt habitual en la majoria de les finques vitícoles. A més, eines digitals com l’app de selector de portaempelts desenvolupada en el projecte pot facilitar aquesta presa de decisió per part del viticultor, independentment de l’extensió de la parcel·la. Igualment, una correcta gestió de les aplicacions d’inputs (aigua i fertilització) mitjançant l’ús de les noves apps com la desenvolupada en el projecte és molt útil per a reduir els impactes de l’activitat vitícola i incrementar la sostenibilitat del sector productiu.
Quina és la situació del vinyet, actualment, amb els condicionants que enfronta els darrers anys quan a condicions climàtiques i les previsions que hi ha en un futur a mitjà termini? Què recomanaríeu?
Un dels reptes més importants és modificar el paradigma actual de la viticultura centrat a incrementar la productivitat de les explotacions amb sistemes de maneig del sòl i de la vinya més intensiu, per un altre més en línia amb les prediccions climàtiques que auguren increments de la temperatura i escassesa d’aigua. És a dir, per un altre més sostenible. Aquest nou model basat en la sostenibilitat implica considerar com a prioritari l’ús racional d’inputs, aplicar noves tècniques de maneig de sòl que permetin incrementar la biodiversitat i fertilitat d’aquest, modificar els sistemes de conducció i poda de la vinya menys exigents en aigua, etc… Tot això planteja un model de producció vitícola emmarcat en un agrosistema més complex, però que al mateix temps, pot semblar-se més a la viticultura tradicional, això sí, sense oblidar que actualment disposem de tecnologia que ens ajuda a transitar per aquest canvi de model.
