La campanya de l’ametlla de Mallorca no ha estat una excepció i, com tota la producció de fora vila, s’ha vist afectada per les elevades temperatures d’aquest estiu i per la manca d’aigua. Així, és fàcil entendre que els pagesos hagin observat una producció més baixa i un menor rendiment del fruit. És ben sabut que quan parlam d’ametlla de Mallorca no parlam d’una única classe i que, per tant, la qualitat del fruit, el rendiment, el bessó, varien depenent de la varietat de referència. A grans trets, aquesta és la valoració que es fa des del sector.
Anem a pams amb les dades que aporta el Consell Regulador de la IGP Ametlla de Mallorca. La cooperativa Camp Mallorquí informava aquesta setmana que l’any passat s’havien collit fins ara 519.000 quilos d’ametlla amb closca, el que es tradueix en 148.000 quilos de bessó, fet que significa un rendiment mig del 28,52%.. En canvi enguany, fins aquesta setmana, se n’han collit 538. 000 quilos d’ametlla amb closca. Vist això es podria pensar que la collita és més bona i no necessàriament perquè el rendiment ha baixat i de forma més notable en la varietat Marta.
El grup Fruits Secs, per part seva, declara una collita de fins a 90.000 quilos en la mateixa data, és a dir a principi d’aquesta setmana, i aporta una dada més: la collita d’ametlla conreada en ecològic de la qual en duu recollits prop de 9.000 quilos. En aquest cas, apunten, també s’ha de ressenyar el baix rendiment del fruit.
Els preus, per damunt dels de la llonja de Reus
Ja fa anys que l’ametlla mallorquina ha aconseguit el reconeixement del mercat, del consumidor, quant a la seva qualitat i la limitada producció. Això explica que un any més els preus estiguin per damunt dels que es paguen a la llonja de Reus, que és la de referència per al sector de la fruita seca. A tall d’exemple, direm que l’ametlla convencional es paga a 4,50 euros/quilo i l’emparada per la IGP, a 5,35 euros/quilo. Quant a la de producció ecològica, el preu frega els 7 euros i se situa en els 6,90 euros/quilo. Són dades de la cooperativa Camp Mallorquí que són similars a les que es paguen al grup Fruits Secs.
Investigar per millorar la producció d’ara endavant
La influència de les condicions climàtiques en la collita són innegables. Basta fer una volta, aquests dies, per fora vila per veure els ametllers que han patit les altes temperatures d’aquest estiu i la poca pluja, que no ha inflat a bastament el fruit. Per això, i de cara a les noves plantacions que es puguin fer d’ara endavant, és convenient estudiar quines són les varietats més resistents a les noves condicions climàtiques que afecten el cultiu i també a la plaga de la xylella amb la qual hem de conviure.
Per això, l’IRFAP ha aprovat un nou acord amb el Centre d’Edafologia i Biologia Aplicada del Segura (CEBAS-CSIC) que permetrà incorporar tres noves seleccions experimentals d’ametller als assaigs que es duen a terme a la finca experimental de Sa Granja, a Mallorca. L’acord, pendent de signatura, permetrà estudiar a les Illes Balears aquestes tres varietats que han obtingut bons resultats en les primeres fases de selecció i ara es proven a diferents zones productores per conèixer millor el seu potencial abans d’una possible incorporació com a noves varietats comercials. Amb les tres noves incorporacions, l’IRFAP passarà a estudiar nou seleccions experimentals d’ametller procedents de tres dels principals programes de millora genètica de l’Estat: el CEBAS-CSIC, el CITA d’Aragó i l’IRTA de Catalunya.
El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha explicat que «no es tracta només de trobar un ametller que produeixi més, sinó de saber quin és capaç de produir bé aquí i fer-ho en unes condicions de menor disponibilitat d’aigua. Per això serveixen aquests assaigs: per conèixer com responen els nous materials a la nostra terra abans que puguin arribar al sector».
Durant els pròxims anys, els investigadors de l’IRFAP seguiran de prop l’evolució d’aquests ametllers. Estudiaran quan floreixen, quant produeixen, la qualitat de les ametlles i, especialment, com responen els arbres quan l’aigua escasseja.
L’objectiu és comprovar quins d’aquests nous materials funcionen millor en les condicions pròpies de Mallorca i obtenir informació que, en el futur, pugui ajudar els agricultors a decidir quines varietats podran resultar més interessants per a les seves plantacions. Aquesta avaluació adquireix una rellevància especial davant un escenari en què la disponibilitat d’aigua condicionarà cada vegada més l’agricultura. Trobar ametllers capaços de mantenir una bona producció en condicions de menor disponibilitat hídrica pot contribuir a fer aquest cultiu més resilient.
Els resultats recollits durant els anys d’assaigs es podran transferir posteriorment al sector i servir de suport als agricultors a l’hora de valorar quins materials poden ser més adequats per al futur del cultiu de l’ametller a les Illes Balears.
