El proyecte de recuperació de la Malvasia de Son Bunyola ha culminat amb la presentació del primer vi elaborat amb aquesta varietat que històricament va ser característica de les marjades de Banyalbufar. Aquest fet marca el retorn de la producció vinícola a aquesta antiga finca agrària després de més de 100 anys des de l’última collita.
Després de la verema realitzada aquest estiu, en la qual es van obtenir 2.500 quilos de raïm de Malvasia, se’n ha fet la presentació del vi al que avui és un negoci turístic, un hotel Són Bunyola Hotel & Viles, que un temps va ser una possessió mallorquina amb una llarga tradició en l’elaboració de vi i
oli.
Unes arrels molt fondes en la història viticinícola de Mallorca
El primer registre de producció de vi se situa al voltant de 1275. Des de finals del segle XIII, Son Bunyola comptava amb una important producció vitivinícola, sent una de les possessions més destacades de la Serra de Tramuntana. Però a les acaballes del segle XIX, més concretament l’any 1891, Mallorca va patir la invasió de la filoxera, que va afectar la vinya a tota Europa.
Igual que tantes altres vinyes, les terrasses de Son Bunyola van ser devorades també per la plaga i va desaparèixer així un dels vins més emblemàtics de l’illa, basat en la varietat Malvasia.
A causa de la seva excel·lent qualitat, la Malvasia Són Bunyola, comercialitzada sota el nom de la propietat, gaudia d’un gran reconeixement en la societat balear. Tot el procés d’elaboració i embotellat es realitzava en la pròpia finca, i des d’aquí, s’enviava la producció a Palma i a altres parts de l’illa. Després de la crisi de la filoxera, es va intentar recuperar la producció de vi, però un declivi progressiu de la viticultura a Balears va condemnar a les emblemàtiques marjades de la possessió a l’abandó definitiu, la qual cosa va suposar la desaparició de la prestigiosa Malvasia Son Bunyola.
Malgrat l’abandó que ha patit la finca durant les últimes dècades, l’any 2022 es va iniciar el procés de renovació de la finca i al seu torn, es va començar també la recuperació dels històrics marges de la possessió, retornant la vida a totes aquestes terrasses amb les plantes de Malvasia que durant tants segles havien omplert de color aquest petit racó de la Serra de Tramuntana.
Per a això, i gràcies a una recuperació de plantes de Malvasia realitzada per un equip d’investigadors de la Universitat de les illes Balears en la zona de Banyalbufar al començament dels anys 2000, liderat per Hipólito Medrano, es van tornar a plantar aquestes històriques vinyes, fins a completar les 3 hectàrees de terrasses amb les quals compta l’Hotel Són Bunyola en l’actualitat.
Pensant en les característiques tan especials d’aquesta varietat, es va adaptar un sistema de conducció especial, imitant el tradicional parral mallorquí, del qual es conservaven encara restes en els bancals, però adaptant-ho a una viticultura més moderna, on els llargs pàmpols de Malvasia pengen lliurement mentre es ventilen amb la brisa de la mar.
Aquesta essència de la brisa marina, juntament amb la terra blanca calcària de Son Bunyola, són els responsables del caràcter dels vins.
El primer vi de la nova etapa
Aquest “Malvasia de Son Bunyola” néix avalat per dos grans professionals del món del vi: el professor Hipólito Medrano, qui va liderar el projecte de recuperació de la varietat Malvasia de Banyalbufar, fa prop de tres dècades, i l’enòleg Pedro Balda que des de l’any 2022, es va sumar al projecte vitícola de l’Hotel Són Bunyola juntament amb el viticultor local Jaume Font.
La verema d’aquest estiu es va realitzar de manera manual, amb raïm collit en caixes de 15 quilos i refrigerades en fred durant 24 hores per a preservar la seva qualitat. El premsat es va efectuar a 8 °C amb raïms sencers sense despalillar, utilitzant premsa pneumàtica. A continuació, el most va passar per una decantació estàtica en dipòsits d’acer inoxidable durant 32 hores abans d’iniciar la fermentació.
La fermentació alcohòlica es va desenvolupar a baixa temperatura (15 °C) durant tres setmanes, seguida del sulfitat, sense realitzar fermentació malolàctica per a mantenir la frescor del vi. Posteriorment, el vi es va criar sobre les seves pròpies lies, amb una tercera part del volum envellit en bota de roure francès durant sis mesos. Finalment, es va dur a terme la filtració prèvia a l’embotellat i l’embotellat final.
