Renovar-se o morir. És aquesta una màxima que és bona també per als cellers de Mallorca, que cerquen la manera de sobreviure en un mercat cada vegada més difícil. Noves varietats, noves maneres d’elaborar, nous envasos, noves iniciatives de promoció i comercialització… tot és vàlid per buidar l’estoc del celler, ara que ha entrat una nova anyada que aviat reclamarà espai al magatzem. A Son Vell, on sembla que no frisen mai, que tot ho fan tira, no estan al marge de les problemàtiques del sector i, a pesar que ells fan la seva, també miren cap endavant. Toni Sureda, un pagès de soca-rel, que estima la terra quasi per damunt de tot, ha estat rumiant i ben aconsellat ha tret Morú. Un vi que defineix com a “fet a l’antiga” i que presenta en format bag in box, de tres litres, el barralet del segle XXI, explica. Amb aquest home que duu la vinya i el vi al seu ADN, hem parlat sobre la darrera criatura del celler de Son Macià.
Morú, un vi fet a l’antiga
“El Morú neix d’una vinya que vàrem sembrar a l’antiga, com es feia un temps, amb varietats autòctones totes mesclades. Hi ha Callet, Manto Negro, Fogoneu francès, Batista, Premsal, Argamussa i Fogoneu mallorquí. Sembrada amb politxons i en vas i conreada en ecològic“, explica Sureda, que explica que el canvi climàtic i les seves conseqüències estan obligant el vinyòvol a tornar rere moltes coses: “Ara tornam als politxons i al vas perquè plou menys i, d’aquesta manera, podem conservar millor la humitat de la terra perquè el mateix cep li fa ombra i protegeix del sol la terra”.
La seva elaboració poc ha canviat de la manera com ho feien els padrins d’en Toni: “El raïm va ser veremat la segona quinzena de setembre i l’única cosa que ha canviat és que ara fermenta en dipòsits d’inoxidable, premsat i a l’envàs, sense cap intervenció”
I sobre l’envàs, que és una de les novetats del celler, també és una remembrança, una passa feta per recuperar la manera tradicional de consumir: “Aquest tipus d’envàs recorda el granel, el barralet. És un format molt pràctic perquè evita l’oxidació, el podem tenir tota la setmana, que el vi no es tuda, que un temps amb tants de dies quasi servia més per trempar l’enciam…!”
I és que “encara hi ha gent que fa una copa cada dia, o dos si fa falta”, raona Toni Sureda, “d’aquesta manera no ha d’obrir una botella, que sap greu tenir-la oberta tota la setmana pensant si l’acabarem o no l’acabarem. Aquest vi és més per un consum de copa diària. Així podem tenir un vi mallorquí a taula a un preu competitiu, que tothom ho pugui pagar”.
Sureda explica: “És un vi per aquell consumidor de tota la vida fet senzillament, amb poca graduació i sense additius, que és com són tradicionalment els vins mallorquins, de poc grau i poc color”. S’han fet mil litres i han sortit poc més de 300 barralets que es poden trobar a botigues especialitzades, bars de vins i restaurants i, naturalment a Son Vell.
“Podriem dir que és un vi “mil leches“, com un ca mestís; un vi pagès de tota la vida”, remata Toni.
Un homenatge a una espècie supervivent
L’etiqueta d’aquest vi és tot un símbol, un homenatge a la supervivència. L’animaló que hi trobam és un eriçó típic de les Illes Balears, al que deim Morú. “Un temps, recorda Toni, anàvem a caçar moruns al vespre. Hi havia una eriçonada! Llavors era un recurs de supervivència. Els pagesos el caçàvem i després el bollíem amb patates i el passàvem per la paella i pareixia talment porcelleta. Ara n’hi ha molt pocs. Entre els cotxes i els pesticides han estat a punt de desaparèixer. Per això li volem retre homenatge en aquest petit supervivent, com les nostres varietats autòctones de raïm, que també ho són. Un animal valent que fins i tot fa front a les serps, ara que n’hi ha tantes: s’arrufa sobre si mateix i s’amaga dins les seves punxes i la serp no li pot fer mal. A vegades, fins i tot, amb la serp acovardida, l’arriba a matar”, narra Sureda.
Sí, tot un símbol!
