La història de Nacra començà dècades enrere en un laboratori de la UIB. Hipólito Medrano era llavors un jove professor de Biologia vegetal i va encarar un repte que l’ha marcat de per vida: liderar la recuperació d’una varietat de raïm emblemàtica per a Mallorca: La Malvasia. I ho va aconseguir deixant-hi milers d’hores davant el microscopi i estudiant tots els detalls que acompanyen el cultiu d’aquesta planta amb la qual es vinifica, aquí i a altres zones de la conca mediterrània, i que coneix ara una nova etapa de reconeixement en el món del vi.
El camí va ser llarg, dècades de feina com dèiem, i probablement va ser llavors quan va començar a gestar-se aquest projecte personalíssim: Hipólito volia fer el seu vi. Ara, ja retirat de la docència i del món acadèmic, ha bastit un celler que serà el llegat que deixi als seus fills, que l’estalonen en aquest quefer. Nacra va néixer l’any 2016 i ara culmina el seu camí amb l’estrena de les noves instal·lacions. Un celler de nova planta situat al bell mig de la vinya de Can Corró, en terrenys familiars. És un celler petit, boutique diu ell, que té grans reptes i objectius a encarar.
- Podem dir que el nou celler Nacra, en Can Corró, ja és una realitat? Com ha estat la gestació d’aquest projecte?
Sí, a la fi, l’obra està acabada i visitable. Ha estat llarg, molt llarg com totes les obres, però el celler és ja una realitat.
El projecte va començar en 2016 amb la plantació de la vinya. Vàrem haver d’esperar per a tenir planta empeltada de Malvasia de Banyalbufar, amb certificat de lliure de virus, però el creixement en els primers anys va ser espectacular i aviat vam tenir collites regulars, que oferien un vi de qualitat que el mercat va acceptar molt bé. En conseqüència, ens decidim a fer el salt i fer un celler, “enmig la vinya”.
- Des que la idea sorgeix fins ara han passat pràcticament deu anys. Manté vius els objectius originals per a Nacra? En què ha canviat el temps el projecte?
Els objectius es mantenen i si potser, s’han reafirmat amb el temps, després d’aquests anys d’experiència. El que canvia amb la disponibilitat de celler propi és sobretot el fet de poder controlar amb més detall l’elaboració dels vins i si tot va bé, experimentar amb la vocació enològica d’aquestes varietats autòctones.
- Com es va plantejar el projecte de les instal·lacions? Com a originari de La Rioja i persona en contacte directe amb el món del vi a Mallorca, coneixerà molts cellers. Què té el seu que el fa diferent?
El projecte suposa sobretot un gran esforç familiar per culminar el que iniciarem amb la vinya. La implicació de tota la família és el que més m’ha animat a seguir endavant i la generositat de la meva dona, Magdalena Llabrés propietària de les finques en les quals s’assenta la vinya.
Efectivament, he pogut conèixer molts cellers, i aquest té de peculiar el fet d’estar “dins de la vinya”, com va plantejar l’arquitecte Jaume Luis, el meu gendre, que ha mantingut un interès especial en l’elaboració del projecte i en l’edificació. El celler seria un exemple de celler boutique, és a dir, petit però molt cuidat en tots els aspectes del disseny, els processos enològics, l’equipament, -etc.
- Des de la primera collita en 2019 a enguany van cinc anys en els quals ha pogut veure el que dona de si la vinya de Can Corró. Està satisfet? Quines modificacions introduiria per a anar millorant la producció?
Hem guanyat molta experiència en aquest temps, hem entrat en el cultiu ecològic i cuidem especialment la regeneració del sòl, l’enriquiment biològic del sòl amb cultius de lleguminoses d’hivern, que són pastura d’ovelles que nodreixen especialment el sòl. La viticultura requereix coneixements i dedicació i aquí també comptem amb l’assessorament permanent de Cecilia Carambula i la col·laboració de Carlos Colomar, també de la família. Estic satisfet de veure que els problemes que sorgeixen es van solucionant, que tinc suports i per a millorar la producció confio en una nova plantació de varietats negres, també autòctones que permetin completar el ventall de vins NACRA.
- La malvasia ha estat la varietat que ha funcionat com a emblema de la casa, però també treballa la Giró Ros. Què cercau en aquestes varietats?
D’entrada vaig voler ser coherent amb el meu discurs des de la UIB, de promoure l’ús de varietats autòctones i buscar la seva màxima expressió. Tothom coneix la meva especial vinculació amb la Malvasia, però també introduïm el Giró en els nostres estudis en la UIB. Crec que hi ha molt per explorar quant a la vocació enològica d’aquestes varietats i en això el celler pot aportar-nos molt.
- Enguany sembla que la vinya arriba sana al moment de la verema, tal vegada una mica assedegada, però des del punt de vista de la temperatura de moment no sofreix les nits tropicals de l’any passat. Com veu venir la collita?
Efectivament, és una collita que ve molt sana, i que si no venen onades de calor, pot resultar de molt alta qualitat en Malvasia i en Giró.
- Com a tècnic, què creu que han de tenir en compte els viticultors amb les previsions que es fan quant al canvi climàtic, a Mallorca?
Hem de revisar les varietats i els portainjerts a conrear i buscar les que millor resisteixen aquestes altes temperatures i baixa disponibilitat d’aigua. D’altra banda, cal cuidar més els sòls, la seva riquesa biològica i introduir l’ajuda que suposen les noves tecnologies per a, per exemple, millorar l’eficiència en l’ús de l’aigua de reg.
- És partidari de les varietats locals, teòricament més resistents que les foranes?
Les varietats locals poden ser més resistents, o no, cal comprovar-ho, però en qualsevol cas són la font més gran de tipicitat per als nostres vins, i aquesta qüestió hauria de ser més valorada en el suport institucional i en la perspectiva del sector, en un món cada vegada més competitiu.
- Ara que podem dir que està fora del circuit acadèmic, com a cellerer cap a on considera que ha d’enfocar-se la recerca en vitivinicultura?
L’entusiasme per investigar i explorar noves idees va amb mi, encara que ja no estigui en la UIB, continuaré estudiant i millorant els nostres coneixements en la mesura que sigui possible. La recerca en vitivinicultura té un front molt ampli en l’adaptació del cultiu als imperatius del canvi climàtic, que en el nostre cas suposa especialment el control del reg. Està sent un problema general a tot el món el tema de les malalties de la fusta, repte que encara que ocupa a molts científics no acaba d’oferir solucions immediates. A més l’aplicació de nous sensors i equips requereix molta feina experimental per a assegurar una aplicació senzilla i útil. D’altra banda, cal conèixer millor la maduració i aconseguir mostos de menor graduació.
- Parli’m de futur, cap a on es dirigeix Nacra: nous projectes, noves referències…?
Ara la gran preocupació és posar en marxa el celler, fer vins d’excel·lència i culminar el procés amb la “sala de tastos” en la qual esperem contribuir a la cultura del vi i a la relació del vi amb la cultura, que inclou la ciència.
