La protagonista d’aquesta història és un animal que s’escapa a la imatge estereotipada de l’espècie. L’ovella roja no és blanca, com la que majoritàriament trobam a fora vila a les guardes que pasturen als sementers. Hi ha hagut un moment en què era ben mala de trobar, però ara, l’ovella roja, en perill de quedar just a la memòria dels pagesos més vells, reclama el seu espai en el futur de la pagesia mallorquina. L’ovella roja es resisteix a desaparèixer. Darrere aquest projecte, “Som ovella roja i tu ets la peça clau!”, hi ha saba nova, una partida de joves ramaders que defensen la necessitat de mantenir viva aquesta part del patrimoni genètic, ramader, de Mallorca. I no és un plantejament romàntic. Creuen de bon de veres en els avantatges d’aquesta animal, rústic, adaptat a unes pastures magres i al clima calorós de Mallorca. Aina Canyelles és una de les impulsores de la campanya que aquesta tardor recorr les fires dels pobles de Mallorca per donar a conèixer el producte. Ben plantejada pretén involucrar el consumidor en primera persona. Per això presenta informació sobre l’animal però també sobre les possibilitats gastronòmiques de la carn de l’ovella roja mallorquina. Temptar el paladar sempre funciona!
Ovella roja mallorquina, la gran desconeguda
“Té la pell roja i una mida lleugerament més grossa, però el seu principal distintiu és el color de la llana: rogenc o arena. Té les orelles molt grans i una cua en forma de “V”, que li fa de reservori de nutrients per moments difícils quant a l’aliment. Els menets són de color xocolata. El mascle o xot merdà és bastant més gros que la femella”, diu Aina Canyelles. Quan al temperament ” són animals molt dòcils, les agrada estar amb els seus humans i les ovelles són bones mares, es preocupen molt dels seus fillons”. I afegeix: “és una raça poc seleccionada, per tant, no ha perdut la ‘TRIPLE APTITUT PRODUCTIVA’: Llet de qualitat, carn saludable i d’alta qualitat i llana entrefina a fina d’un color molt peculiar”.
Aquesta és una raça que es troba en perill d’extinció, per tant, el temps per evitar aquesta desfeta s’acaba i urgeix posar en marxa tots els esforços necessaris per impedir-ho.”Només tenim al món un nombre d’ovelles que sol oscil·lar entre les 3.000 i les 4.000 animals. Criada per uns 70 criadors, bé 70 famílies! Les nostres guardes solen de ser de molt pocs exemplars, amb alguna excepció. Molts de nosaltres som hereus d’aquesta raça i per nosaltres, siguem hereus o no, simbolitza molt més que una raça d’ovelles, veim amb ella part de la cultura pagesa que encara perdura viva!”, declara Canyelles.
Per això, en els anys 90 del segle passat va néixer l’associació Races Autòctones de les Illes Balears, en defensa de les races autòctones “gràcies a un grup de persones que es va esforçar per cercar els darrers exemplars de totes les nostres races autòctones ara podem dir que persisteixen!”. Aquesta associació és la responsable de la gestió del Llibre genealògic i té un conveni amb l’IRFAP i també amb la Universitat de Córdoba. “D’aquesta forma el nostre tècnic valora els animals joves que volem incorporar com a recria a les nostres explotacions, les treu sang i aquesta sang viatja a Córdoba on fan un estudi genètic per determinar pare i mare, i d’aquesta forma s’introdueixen aquests animals al llibre. Amb aquesta informació es poden fer un munt d’estudis molt interessants pels ramaders, com ara estudis de consanguinitat”, informa Aina Canyelles.
Un projecte que creix en difusió
“Ara hem superat el projecte pilot del 100% raça, i ja som dins el projecte amb majúscules: certificació acreditada pel Ministeri d’Agricultura per traçar el camí d’aquells productes que són d’origen animal, de raça autòctona i produïts amb el sistema extensiu”, explica Aina que vol posar esment en les pròximes etapes d’aquest viatge. “Assistim allà on ens conviden i ajuden. Per donar -nos a conèixer, hem començat amb un producte icònic: la panada de me roig 100%, Ens va molt bé i la gent està contenta de tastar-les. També duim una mostra de roba feta de llana d’aquesta ovella roja”.
“De fet, reconeix Aina, el projecte Som Ovella Roja i tu ets la peça clau” és el més agosarat dels nostres projectes. Volem fer arribar a l’ovella roja a tota la societat, ensenyar com és, quina és la importància que té, tot el món que l’envolta, per així aconseguir que la gent l’estimi! Per aconseguir el nostre propòsit estem teixint una xarxa que volem que sigui molt gran, ens estan ajudant molts de col·laboradors, uns que són del sector i d’altres que no. Feim una conferència amb el títol “Ovella roja i companyia” on a més a més d’explicar el que hem explicat aquí, presentam els nostres col·laboradors, feim una exposició, recital, música en viu i tast de panades de me roig 100%, però també organitzam concursos morfològics, subhastes d’anyells i anyelles, mostres d’animals i tasts entre altres iniciatives”.
