Aquests dies les administracions, la central i l’autonòmica, fan esforços per implementar ajudes que facin més bona d’empassar la factura del gasoli que necessiten els pescadors i els pagesos per la seva feina. I no obstant aquests anuncis de rebaixes i de subvencions, i al fet que el preu del carburant continua pujant i no es veu un canvi de tendència a curt termini, els productors del sector primari consideren aquests esforços insuficients. Així ho declaraven aquests dies passats algunes de les organitzacions afiliades a la PIMEM que han manifestat la seva preocupació davant el que consideren una situació límit en la seva activitat i davant la pujada dels preus dels carburants.
Unió de Pagesos, per boca del seu gerent, Joan Gaià, assegura que la situació del sector és insostenible. “Estem en un context de molta preocupació ja que a la pujada del combustible se li suma una baixada en el consum el que fa la situació especialment delicada per als empresaris del sector”. Les dades facilitades pel sindicat parlen que l’agost de 2025 el combustible es pagava a 0,9€/litre, al gener de 2026 a 0,9€/litre, al maig de 2026 a 1,24€/litre i aquesta setmana ha arribat a 1,7€/litre. I per l’octubre ja s’anuncien noves pujades.
Sense deixar el sector primari, Domingo Bonnin, president de la Federació de Confraries de Balears, assegura que els números són molt preocupants. “Hem passat de pagar 0,640 euros/litre el gener passat a 1,407 euros/litre dilluns passat. Les ‘barques de bou‘ poden tenir unes despeses diàries de 900 euros només en gasoil, quantitat que pot arribar als mil si sumem altres costos. A això li afegim que nosaltres com a empresaris no tenim alternativa a aquesta mena de combustible”.
Els transportistes de PIMEM també asseguren veure’s en una situació límit. Jeroni Valcaneras, president de ASTAM, assegura que “les ajudes que s’estan donant no serveixen ni per a cobrir ni un 10% de les pèrdues que s’estan generant”. Valcaneras recorda que el carburant representa entre un 30% i un 40% del compte d’explotació d’un transportista.
El teixit de petites i mitjanes empreses del sector nàutic tampoc se salva de l’impacte de la crisi energètica. APANIB recorda que, en l’últim any, el preu dels combustibles ha augmentat un 25%, un sobrecost històric que afecta tota l’activitat. “Aquest increment copeja especialment a les empreses locals i familiars, que no compten amb la capacitat financera de les grans companyies ni reben ajudes suficients per a afrontar aquests costos. Són famílies i empreses d’aquí, moltes amb dècades d’experiència, les que mantenen viu el teixit econòmic, professional i tradicional de les nostres illes” asseguren des de l’associació.
Altres sectors com els forners asseguren que de moment no han apujat preus, “però de seguir amb aquesta situació no quedarà més remei que fer-ho” assegura Matías Pomar, del forn de Can Pomar.
El panorama no és, per tant, gens encoratjador per al conjunt dels productors i dels sectors que els acompanyen en la distribució.
La pastura amb sembra directa i/o regenerativa?
I mentre els pagesos demanen rebaixes fiscals pel gasoli, així com tenen els pescadors, com a mesura més eficaç que altres ajudes ja implementades, altres veus s’aixequen per compartir experiències i resultats aplicant altres pràctiques agrícoles que no són noves, tot i que ho semblin. “Ara es diuen sembra directa o agricultura regenerativa, però són pràctiques que ja es feien un temps, quan no hi havia les eines i els productes que tenim ara, que demanen més despesa en carburant i en adobs”, expliquen des de fora vila.
Es tracta de no esgotar la terra, de planificar la feina, d’observar el rendiment. El programa PASTURE+ què és un projecte estatal de maneig holístic d’animals per a millorar la viabilitat econòmica, social i ambiental de les explotacions ramaderes ecològiques, s’ha testat durant tres anys a Mallorca i els resultats ja publicats abasten fins al desembre de 2025. Magdalena Adrover, des d’APAEMA, va implementar-ho amb un conjunt de finques pilot: “Planteja l’aprofitament de la terra potenciant pastures permanents per a estalviar”, diu Adrover. “Si planifiques les rotacions es pot aconseguir una cobertura vegetal permanent“, afirma.
“Es pot fer una primera sembra i després anar rotant, però l’estudi ens va demostrar que si parcel·les la terra i vas rotant el bestiar d’una a l’altra sense esgotar-la, el resultat és el mateix tant si sembre com si no“, diu aquesta tècnica de l’agricultura ecològica. I destaca que és important acotar bé la superfície perquè els animals no consumeixin tota la pastura de cop: “Es tracta de fer tanques més petites i deixar la guarda 2 o 3 dies i els animals mengen i fan la feina d’una desbrossadora, perquè ens entenguem, de manera que la planta, que conserva l’arrel, pot rebrotar. Llavors canvies els animals de tanca i així successivament fins a fer tota la volta de les parcel·les acotades de la finca. En funció de l’extensió de les tanques i del nombre d’animals, la guarda no torna a la mateixa tanca fins passats dos o tres mesos”, explica Magda Adrover. Segons aquest experiment “sense haver sembrat, la pastura aguanta bé de dues a tres voltes completes a totes les tanques”.
El Pasture+ s’ha implantat amb èxit en finques situades tant al pla com a muntanya de tota Mallorca, de vaques, cabres i ovelles. En conjunt, les finques on s’implementa el maneig holístic de forma integral sumen una superfície de quasi 500 ha, repartides en diferents zones de l’illa (Tramuntana, Llevant i Migjorn), “llevat de les comarques més cerealistes”, diu Adrover, el sistema està provat a la resta de l’illa amb bons resultats. Entre les finques apuntades hi havia 14 finques d’oví de carn, 4 de boví de carn i 1 de caprí de llet, que en conjunt suposen quasi 500 ha. Depèn del tipus d’animal es fa el tancament, que és el més complicat de tot. “Si són vaques o someres basta anar tancant amb fil elèctric i si són ovelles o cabres s’ha de posar reixa ramadera fixa. Ara n’hi ha que estan provant un sistema de collar amb GPS, sobretot a muntanya per facilitar la localització dels animals”, detalla. Els resultats són incontestables: “A més d’augmentar la productivitat de la terra i la millora ambiental, resulta més econòmic perquè estalvies en combustible i en maquinària i així millores la productivitat de la finca”, remata Adrover.
Dos emprenedors a tall d’exemple
Pere Mayol va ser un dels pioners de la reintroducció de les vaques de raça mallorquina “que és molt rústica i menja qualsevol cosa”, diu. A la seva edat està pensant ja amb la jubilació, però encara té eima per anar cada dia a les finques a veure què fan les vaques, la d’Es Caparó o Son Mesquida Vell, entre Manacor, Felanitx i Petra. Fa rotació de parcel·les: “Vas canviant els animals d’una a l’altra per deixar que la planta creixi de bell nou. Està comprovat que és un sistema econòmicament positiu: estalvies en gasoil, llavors i producte per matar les males herbes”, afirma. “I no llauram perquè deixam que les arrels filtrin l’aigua i així aguanten més i tenen l’arrel per créixer”.
Bernat Monserrat, de Son Burguera des Gerrer, al terme de Felanitx, també hi té vaques, però en aquest cas són Angus. Ell és partidari de la sembra directa amb gra ecològic. “Per tenir llavor meva, hi pas el cultivador un parell de vegades i així també evites la vinagrella, que si no n’hi ha molta i no els és bona”, explica Bernat. I després fa la rotació de tanques canviant les vaques d’una a l’altra “i així no importa passar l’arada”, detaIla. “D’aquesta manera estalvies gasoil”, diu Bernat qui afegeix que el seu consell és no fer les coses per rutina sinó planificant bé la sembra i la rotació de les tanques.
