La irrupció de l’aqüicultura marina en el panorama del proveïment de peix al mercat és imparable. Des que van arribar a les Illes Balears les ‘granges de peix’, el sector no s’ha aturat de créixer fins al punt que les dades del darrer informe de l’entitat Mar Balear així ho indica. Així mateix, recull valoracions sobre les polítiques de protecció dutes a terme els darrers anys amb la creació de les reserves marines i l’establiment de vedes per a les espècies d’interès pesquer més vulnerables.
L’Informe Mar Balear 2026 actualitza el capítol Beneficis, que recull els principals indicadors sobre els guanys econòmics que el medi marí proporciona a les Illes Balears.
Els indicadors socioeconòmics recollits en aquest capítol mostren que els serveis que proporciona una mar ben conservada continuen essent essencials per a l’economia de les Illes.
Superat el pitjor moment de 2023
Després d’assolir el mínim històric de captures l’any 2023 amb 1.839 tones, la pesca professional ha iniciat una recuperació durant el període 2024-2025 fins a arribar a les 2.140 tones de captures el 2025. Tot i que la quantitat de tones pescades continua per sota dels registres de fa dues dècades, el seu valor econòmic ha augmentat fins als 20,8 milions d’euros (vegeu gràfica).
Cada any es consumeixen més de 20.000 tones de productes pesquers a les Illes Balears. Si tenim en compte que la producció pesquera dels últims anys se situa entorn de les 2.000 tones, es pot dir que prop del 10% del peix comercialitzat a l’arxipèlag prové de la flota local i la resta és importat (segons dades del sector pesquer espanyol del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, i segons dades de comercialització pesquera de les Illes Balears de la Federació Balear de Confraries de Pescadors).
Pel que fa a l’aqüicultura marina (la cria en captivitat d’espècies d’aigua salada), manté la seva evolució cap a la producció d’alevins, assolint un nou màxim històric de 48,5 milions d’unitats produïdes el 2025, principalment de llop i orada. El sector també arriba el 2025 als 20,8 milions d’euros de valor econòmic, consolidant-se com una activitat estratègica dins l’economia blava balear, que iguala en valor a les captures pesqueres. De fet, en poc més de vint anys el seu valor econòmic s’ha multiplicat per 10, passant dels 2,1 milions d’euros l’any 2003 als 20,8 milions d’euros l’any 2025.
Busseig recreatiu
Per la seva part, el busseig recreatiu continua demostrant la importància dels ecosistemes marins ben conservats com a reclam turístic. El 2025 les Illes Balears han assolit el nombre més alt de centres autoritzats fins ara, amb 67 centres de busseig, dels quals 41 es troben a Mallorca. Les immersions dels centres de busseig de les Illes estan orientades sobretot al turisme i es practiquen principalment durant la temporada estival (aproximadament, de maig a octubre). En general, els espais marins protegits són espais més atractius per als bussejadors recreatius, perquè solen presentar espècies de peixos amb un comportament més social, una quantitat més gran d’espècies, individus més grossos i hàbitats amb més biodiversitat i en millor estat de conservació. El sector del busseig és, per tant, un gran beneficiari d’unes aigües protegides i d’uns hàbitats en millor estat ecològic.
Les dades econòmiques dels sectors que depenen del medi marí com la pesca, el busseig i d’altres vinculats a l’economia blava demostren que conservar la mar és també invertir en el futur de les Illes Balears. Els indicadors actualitzats de l’Informe Mar Balear evidencien que les polítiques de conservació, la gestió dels espais marins i la implicació ciutadana contribueixen a mantenir els serveis ecosistèmics dels quals depenen nombroses activitats econòmiques de les Illes Balears.
Un esforç col·lectiu per a benefici de l’economia blava
L’Informe Mar Balear és un projecte col·laboratiu en què participen totes les institucions de recerca marina de les Illes i entitats públiques i privades. Recull la millor informació disponible sobre el mar Balear per a poder millorar els esforços de gestió i detectar els buits de coneixement de la recerca marina. Publicat per primera vegada el 2020, el projecte s’ha digitalitzat des de la segona edició; en aquesta cinquena edició (IMB 2026), els indicadors s’estan actualitzant a la pàgina web www.informemarbalear.org. L’IMB compta actualment amb 191 indicadors repartits en 10 capítols: Canvi Global, Espais Marins Protegits (EMP), Platges, Espècies emblemàtiques, Beneficis, Hàbitats protegits, Pesca, Pressions, Resposta, i Qualitat de l’aigua.
