La pesca a les Illes Balears i els pescadors que la treballen són un bon exemple de la lluita per la supervivència. El seu esforç per continuar endavant té distints fronts: la manca de relleu generacional, la carestia del combustible i dels costos salarials i les restriccions imposades des de les administracions a la seva activitat, sobretot l’europea, la disminució de les captures, entre altres.
Enrere quedaren els dies gloriosos quan la flota de Mallorca, sense anar més enfora, omplia els ports de Palma, Cala Ratjada, Alcúdia, Pollença, Sóller i la Colònia de Sant Jordi, per exemple. Avui sobreviuen comptades embarcacions, d’encerclament o d’arrossegament i poca cosa més. Però, com els veïns d’aquell llogaret de la Galia, els pescadors resisteixen. I col·laboren en la conservació de les pesqueries perquè saben bé que del bon estat de la mar i de les espècies d’interès comercial depèn en bona part el seu futur. En aquest marc, sovint es fan passes i es van posant baules a la cadena del sector.
La darrera mostra, la reunió que aquesta setmana s’ha fet a Menorca per tractar les noves restriccions a la pesca professional que planteja l’Administració de l’Estat, en concret el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, al canal de Menorca. Una vegada més s’ha posat damunt la taula la importància del sistema de cogestió que tants bons resultats està donant a l’arxipèlag. Aquest és un exemple d’aquesta col·laboració, però n’hi ha d’altres…
La pesca de la llagosta, un punt calent
Des de la Conselleria s’ha exposat la total oposició a ampliar les zones vedades a l’arrossegament i a la pesca de la llagosta, ja que, sostenen, aquesta ampliació no està justificada pels valors que varen motivar la protecció de l’espai ni per la informació científica que ha analitzat la Direcció General de Pesca, que indica que les condicions han millorat significativament des del 2016. A més, s’ha advertit de les conseqüències que la reducció dels caladors disponibles podria tenir per a les flotes de Ciutadella, Alcúdia, Pollença i Cala Rajada.
En aquest sentit, el conseller Joan Simonet ha assenyalat que qualsevol modificació ha d’acreditar la seva necessitat i, sobretot, valorar les greus conseqüències que pot tenir per a la nostra flota, principalment, de Ciutadella, Alcúdia, Pollença i Cala Rajada.
Durant la reunió, la Conselleria i els representants del sector pesquer van acordar actuar de manera coordinada davant l’Administració de l’Estat per manifestar la seva oposició a les noves restriccions plantejades. En aquest sentit, la Conselleria ha reiterat que comparteix les preocupacions del sector i que donarà suport a les seves reivindicacions davant l’Estat, amb l’objectiu de defensar els interessos de les flotes afectades.
Cal recordar que el canal de Menorca té un elevat valor natural i pesquer, i la Direcció General de Pesca l’identifica com la pesqueria de llagosta més important de les Illes Balears. L’espai marí de la xarxa Natura 2000, de competència estatal, abasta aproximadament 3.353,5 quilòmetres quadrats, una extensió molt més gran que el pas marítim entre Mallorca i Menorca.
Des de 2016, una ordre ministerial prohibeix l’arrossegament en dues àrees d’uns 1.300 km² del canal de Menorca per protegir els fons coral·lígens i els mantells de rodòlits, formats per algues calcàries. La Conselleria ha reconegut que comparteix la necessitat de protegir aquests hàbitats, d’acord amb la normativa europea, i ha centrat la seva discrepància en l’ampliació de les zones tancades. La norma de 2016 va diferenciar els fons segons la cobertura de rodòlits, amb un criteri de presència predominant. La Direcció General de Pesca considera que la zonificació ha de respondre a la distribució i les característiques dels hàbitats protegits i que la presència dispersa de rodòlits no justifica, per si mateixa, estendre els tancaments.
El seguiment de l‘Institut Espanyol d’Oceanografia ha documentat la recuperació d’hàbitats vulnerables després de les prohibicions d’arrossegament. En la mateixa línia del conseller, el director general de Pesca, Antoni Grau, ha subratllat que «qualsevol revisió ha de valorar aquests resultats i les mesures ja vigents, i fonamentar-se en una cartografia actualitzada i en una avaluació de les conseqüències per a l’activitat pesquera».
Simonet i Grau han insistit en la importància que qualsevol modificació de les restriccions vigents estigui avalada per criteris científics i tengui en compte tant la protecció dels hàbitats marins com les conseqüències per a l’activitat pesquera. Així mateix, han destacat la necessitat de comptar amb la participació dels pescadors afectats en la definició d’aquestes mesures.
Les Badies d’Alcúdia i Pollença estrenen un nou pla de gestió
Les badies de Pollença i d’Alcúdia mantenen un model d’explotació pesquera marcadament estacional, amb una activitat més intensa entre els mesos de febrer i agost i més reduïda durant la resta de l’any. El nou Pla de Gestió aprovat fa poc pel Govern adapta l’ordenació de la pesca professional a aquesta realitat i parteix de la proposta presentada l’any 2024 per les confraries de pescadors de Pollença, Alcúdia i Cala Rajada, basada en els principis de cogestió i sostenibilitat.
L’àmbit d’aplicació comprèn les aigües interiors de les badies de Pollença i d’Alcúdia, delimitades per la línia de base recta compresa entre el cap de Formentor i el cap del Freu. Aquest espai coincideix territorialment amb diferents figures de protecció ambiental, entre les quals hi ha espais de la Xarxa Natura 2000, la Reserva Marina del Llevant de Mallorca i el Parc Natural de la Península de Llevant.
Una de les principals mesures del Pla és la limitació de l’esforç pesquer de les embarcacions d’arts menors i marisqueig. Cada embarcació amb port base a les confraries afectades podrà sortir a pescar un màxim de 180 dies anuals. A més, s’estableix un límit global de 7.000 dies d’activitat pesquera anual per al conjunt de la flota d’arts menors i marisqueig inclosa en l’àmbit del Pla. Aquest esforç es controlarà mitjançant el Sistema de Localització i Seguiment d’Embarcacions Pesqueres de les Illes Balears (SLSEPIB) i les notes de venda de les captures.
A més, es crea un cens específic d’embarcacions autoritzades a pescar dins l’àmbit del Pla, amb un màxim de vuitanta embarcacions. El Decret també estableix períodes diferenciats d’activitat i descans: entre l’1 de febrer i el 31 d’agost, les embarcacions d’arts menors i marisqueig podran pescar un màxim de sis dies per setmana, mentre que entre l’1 de setembre i el 31 de gener s’estableix un descans setmanal obligatori d’un mínim de quaranta-una hores consecutives i un màxim de quatre dies de pesca per setmana.
Entre altres mesures, el Pla prohibeix la pesca amb arts d’encerclament dins el seu àmbit i estableix un únic sorteig anual dels punts tradicionals de calament dels arts de parada. També incorpora mesures per reduir la captura accidental d’aus marines amb palangró i estableix una veda de 105 dies per al pop. En el cas de la pesca d’arrossegament, es fixa una veda temporal de l’1 d’abril al 31 d’agost i un màxim de tres dies de pesca per setmana i embarcació.
El Pla també crea una comissió de cogestió, de caràcter consultiu, per incrementar la col·laboració i l’intercanvi d’informació entre l’Administració, el sector pesquer, el sector científic i les entitats de conservació de la natura. Hi estaran representades, entre d’altres, les confraries de pescadors de Pollença, Alcúdia i Cala Rajada, la Federació Balear de Confraries de Pescadors, la Direcció General de Pesca, la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal, el sector científic i les entitats conservacionistes.
Així mateix, s’estableix un seguiment administratiu i científic continu de la pesqueria a partir del control de la flota, les notes de venda, les dades de les caixes verdes, els embarcaments científics i les actuacions d’inspecció pesquera. La norma també incorpora mesures específiques de conservació de la biodiversitat marina, entre les quals hi ha la cartografia de les zones amb gorgònies Paramuricea clavata i Eunicella singularis i estudis sobre la contaminació acústica i la possible afectació sobre les espècies marines.
El Decret també modifica la normativa del Sistema de Localització i Seguiment d’Embarcacions Pesqueres de les Illes Balears per incorporar-hi les embarcacions d’arrossegament. Aquestes embarcacions hauran d’estar equipades amb la denominada caixa verda a partir de l’1 de gener del 2029. Aquesta mesura, que ja s’aplica a les embarcacions d’arts menors i d’encerclament, permetrà disposar d’una visió integral de l’activitat de la flota pesquera professional de les Illes Balears i millorar el coneixement de l’esforç pesquer real.
Finalment, es modifica la regulació de la pesca recreativa per ampliar d’un any a tres la vigència de les llicències de pesca submarina. Aquesta modificació permet igualar-ne la vigència amb la de la resta de llicències de pesca recreativa i reduir els tràmits i la càrrega administrativa. El Pla de Gestió tindrà una vigència inicial de sis anys i, una vegada finalitzat aquest període, es podrà prorrogar per períodes successius de dos anys, amb l’informe previ de la Comissió de Cogestió.
La Reserva Marina d’Interès Pesquer a la costa de la Serra de Tramuntana, una opció de futur
La costa de la Serra de Tramuntana disposa d’un dels espais marins de major valor ecològic de les Illes Balears, però encara no disposa d’una figura de protecció marina efectiva. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe Justificació tècnica per a la creació d’una Reserva Marina d’Interès Pesquer a la costa de la Serra de Tramuntana, que recopila evidències científiques, legals, socials i de gestió que justifiquen la protecció de l’àmbit comprès entre Ses Puntes (Sóller) i Es Morro d’en Llobera (Escorca).
El document conclou que la combinació d’una elevada riquesa ambiental, un estat preocupant dels recursos pesquers, una trajectòria històrica de mobilització social amb un ampli suport ciutadà —que s’ha materialitzat en iniciatives com “Per s’Illeta Reserva Marina” o la Plataforma Port Ramassat— i una proposta tècnica, configura una base per avançar en la protecció marina de la costa de la Tramuntana. L’informe subratlla que el territori es troba en una fase de maduresa social i institucional que representa una oportunitat estratègica per avançar cap a la creació de la Reserva Marina d’Interès Pesquer, integrant coneixement científic, participació ciutadana i acció política en un mateix procés.L’e studi posa de manifest la riquesa dels fons marins de la zona, amb praderies de Posidonia oceanica, fons rocosos, comunitats d’algues i, a més profunditat, importants extensions de maërl, rodòlits i coral·ligen.
A més de posar en valor el seu alt valor ecològic, el document també recupera dades que demostren que els recursos pesquers de la zona són dels més baixos de les Illes. Per exemple, la biomassa de peixos d’interès comercial s’hi situa entre els 1,4 kg/250m² en aigües poc profundes i els 1,7 kg/250m² en aigües profundes, molt lluny de les xifres de reserves marines com la d’El Toro (una de les que presenta millors xifres de les Illes Balears), on la biomassa pot arribar fins als 9,1 kg/250 m² (aigües poc profundes) i els 12 kg/250 m² (aigües profundes). Així mateix, hi ha estudis que demostren que la major part del litoral de la serra de Tramuntana està sobreexplotat.
La proposta de la creació d’una reserva marina compta amb una trajectòria i una demanda social iniciada ja fa devuit anys. Motivada per aquesta demanda social, l’àrea ja va ser objecte d’un estudi tècnic del Govern de les Illes Balears el 2010 i posteriorment, el 2021, un altre estudi complementari proposa ampliar la protecció fins a 9.915,68 hectàrees.
L’informe també destaca el suport social a la iniciativa. Segons una consulta pública realitzada l’any passat per la Plataforma Port Ramassat, un 65,5% dels enquestats locals percep un empitjorament de l’estat ambiental del litoral i un 94,4% es mostra favorable a la creació d’una Reserva Marina d’Interès Pesquer. Aquest estudi ha estat elaborat per David López, de la Fundació Iniciatives del Mediterrani (FIM), i Nuria Salmerón, tècnica d’espais marins protegits de la Fundació Marilles i compta amb el suport de Marilles, la FIM i Save the Med.
Actualment, existeix un ampli consens per a la creació d’aquesta Reserva Marina d’Interès Pesquer. Aquest informe apel·la al Ministeri de Pesca, Agricultura y Alimentació (MAPA) perquè faci les passes necessàries per declarar aquesta reserva com més aviat millor i alerta del risc que dilació en el temps d’aquesta qüestió pot suposar perdre una oportunitat única, que implicaria un cop a les comunitats locals que depenen d’un bon estat de conservació de la mar per dur a terme les seves activitats.
La importància de la cogestió pesquera
II Jornada de Pesca Sostenible de Palma, organitzada pel Grup d’Acció Local de Pesca (GALP) Mallorca, que durant els dies 1 i 2 d’octubre va posar damunt la taula la importància de la cogestió pesquera, quan va reunir al Port Centre de Palma pescadors, científics, administracions i entitats vinculades a la mar per abordar els principals reptes del sector. En aquella ocasió, Simonet ja va afirmar que “qui viu de la mar és el primer interessat a conservar-la. Per això defensam que els pescadors tenguin cada vegada més protagonisme en les decisions sobre la gestió dels recursos”.
Aquest plantejament també queda recollit en el Pla de Conservació Marina del Govern de les Illes Balears, que inclou vint-i-vuit mesures distribuïdes en vuit eixos i que té com a objectiu mantenir o recuperar el bon estat dels ecosistemes marins, fent compatible la conservació amb les activitats que depenen de la mar. El Pla preveu expressament la implicació dels sectors amb un fort lligam amb la mar, entre els quals hi ha el sector el pesquer. I en aquesta línia, durant la seva intervenció, Grau destacava com, actualment, el 90% de la flota pesquera professional de les Illes Balears està integrada en plans de cogestió. El Pla de Conservació Marina estableix com a objectiu arribar al 100% abans de 2030.
El director general també va fer referència al Pla de Pesca de Ròssec, que el sector està elaborant juntament amb WWF i científics de l’IEO, i al Pla de Pesca Artesanal de les Badies d’Alcúdia i Pollença. A més, la Conselleria treballa amb el sector i Calant Xarxes en un sistema de certificació per als establiments que serveixen peix local, legal i sostenible.
Simonet també va incidir en la dimensió econòmica i social de la pesca. “Necessitam una mar en bon estat i recursos pesquers que tenguin futur, però també necessitam pescadors que puguin continuar vivint de la seva feina. Una cosa no s’entén sense l’altra”, ha manifestat.
En aquest sentit, el Pla de Conservació Marina parteix de la necessitat que la gestió de la pesca tengui en compte no només l’estat dels recursos, sinó també la realitat econòmica, social i cultural que hi ha darrere l’activitat pesquera. Per això, el Govern considera essencial la implicació de les confraries i del conjunt del sector per avançar en els compromisos de conservació. El conseller defensa una gestió basada en la participació del sector, el coneixement científic i la cogestió. «No es tracta de prendre decisions des d’un despatx i després comunicar-les al sector. Els pescadors coneixen la mar, saben com han evolucionat els recursos i han de participar en les decisions que n’afecten la gestió», ha afirmat Simonet.
