La producció de vi a les Illes Balears, però també la que es fa arreu, es pot veure beneficiada pels avenços tecnològics més punters. En el cas concret del qual parlam, ens referiren a un estudi realitzat per l’Institut d’Investigació Agroambiental i Economia de l’Aigua (INAGEA) de la Universitat de les Illes Balears en col·laboració amb l’Oficina Comunitària de Varietats Vegetals (OCVV) i l’Oxford Intellectual Property Research Centre (OIPRC) de la Universitat d’Oxford, que ja ha donat els primers fruits en forma d’article. La recerca contribueix a identificar els límits i obstacles per a la innovació efectiva en l’àmbit de les varietats enològiques i, particularment, en el marc de les denominacions d’origen, en un context de grans revolucions tecnològiques i normatives en curs en l’àmbit europeu. Així, es volen proposar solucions que permetin adaptar el vi i les denominacions d’origen als gusts dels consumidors però també a reptes cabdals com l’adaptació al canvi climàtic i la promoció de la seguretat alimentària, i preservar valors com la tradició, la tipicitat i la singularitat dels vins.
En definitiva, el treball contribueix al debat sobre l’aplicació d’aquestes tecnologies en la millora vegetal, amb la idea de promoure la innovació en el sector vitivinícola, respectar els drets de l’obtentor i el marc legal de les IG i assolir un equilibri equitatiu entre els diferents sectors en joc.
Els detalls d’un treball que ha de servir de guia a la UE
El doctor Juan Antonio Vives-Vallés, membre de l’INAGEA-UIB i professor titular del Departament de Dret Privat, ha publicat, juntament amb el doctor Dev S. Gangjee, catedràtic de Dret de la Propietat Industrial i Intel·lectual de la Universitat d’Oxford i director de l’OIPRC, un estudi en la revista científica Review of Intellectual Property and Competition Law, editada per la institució de recerca de referència a escala internacional en aquest àmbit, el Max Planck Institute for Innovation and Competition i publicada per Springer Nature. En el treball analitzen la intersecció entre innovació i tradició en el context de les indicacions geogràfiques (IG) de vi, que se centren en el potencial transformador de les noves tecnologies genòmiques (NGT) en la viticultura.
Com assenyalen els seus autors: “L’aportació de l’estudi consisteix a analitzar la compatibilitat de l’NGT amb els estrictes estàndards de la Unió Europea en matèria d’IG, considerar els reptes plantejats per la percepció pública sobre la biotecnologia i les implicacions sobre la tipicitat dels vins i la diversitat varietal. L’estudi agermana els dominis de les IG, la normativa sobre bioseguretat i la innovació agrària, i identifica els reptes que ha de superar el sector vitivinícola de la UE quan intenta reconciliar les seves tradicions profundament arrelades amb el potencial prometedor de les noves tècniques genòmiques”.
