Taula Parada està formada per un grup d’amics que mensualment ens reunim per visitar un restaurant diferent i, de passada, fer de comentaristes més que de crítics gastronòmics. Relatam el que hem menjat i begut i just traiem a la pantalla de Balears Vadevi aquells llocs en els quals hem pogut gaudir de la seva cuina i de l’ambient que impregna cada restaurant visitat. No ens guiam per novetats o modes. Qualcun dels membres cita el nom d’un restaurant perquè alguna cosa li ha cridat l’atenció i cap allà anam. En realitat té tanta importància el menjar com la tertúlia que s’estableix i com que ens veiem de mes en mes, sempre han passat tantes coses entre una cita i la següent que els temes s’acumulen que la taula és sovint un espai de converses creuades que té tanta importància com la cita culinària en sí. Per això hem pensat d’incloure unes pinzellades d’aquestes converses creuades sobre fets, acudits, lectures, propostes d’activitats.

“Gaspatxo”, una de les opcions entre els primers plats del menú/T.P

La cita d’aquest mes ha estat en un restaurant clàssic de la vida de Ciutat: Casa Julio, just en el seu vermell d’ou. A dues passes de les places de Cort i Santa Eulàlia és un lloc de tota la vida en què en un espai petit s’hi acumula una munió de persones acomodades de manera geomètrica perquè l’aprofitament de l’espai sigui màxim. És curiós que, a pesar de les limitacions, no sents una opressió mal duita pels que som una mica claustrofòbics. Unes taules situades en el carrer amplifiquen l’espai. El bon humor i desimboltura de les cambreres, totes dones, alleugereixen l’ambient i el fan agradable. Que el restaurant té bona acollida en parlen les cues que diàriament es formen al seu portal, que salvades les distàncies i les mides, ens ha recordat Es Cruce de Petra.

Peix a la graella, llobarro o orada, un dels plats inclosos en el menú/T.P

L’oferta del restaurant es fa entorn de dos menús de 24 i de 15 euros. En el de preu més elevat es pot escollir entre una desena de plats de primer i segon i postres. L’altre menú és similar, però amb menys plats. S’inclouen ensalades, arròs, pastes, carn, peixos i vegetarians. Es completa amb vi i aigua. Les racions són molt abundants, uns plats ben generosos. Sorprèn la velocitat a la qual són servits els menjars, en pocs minuts de feta la comanda els plats són a taula. I, a més, són presentats amb un cert sentit estètic, volem dir que fan mengera just de veure’ls. A la nostra visita vàrem poder tastar gaspatxo, ensalada, calamar a l’andalusa, cuixa de xot al forn, peix i sèpia a la planxa, entrecot i de postres, haven’t acabat la fruita, flams casolans.

Una queixa volem fer i es tracta del vi. Tothom diu que el vi  de Mallorca és car, cellers de mida reduïda, importació de materials, produccions curtes, un clima que obliga a més feina a vinyes i cellers, etcètera fan que els preus pugin, però no és necessari que s’enlairin com a coets a l’espai. Vàrem acompanyar el dinar amb una botella de vi ecològic, Vespino de nom. Preu a la carta del restaurant 38 euros! Preu a la botiga 12,90 i, segurament el restaurant l’obté a un preu inferior. Pensam que no és admissible aquest augment. És ben necessari que bodeguers i restauradors arribin de qualque manera a un punt d’acord comercial i que tots dos es puguin veure beneficiats. És ben possible que aquest vi sigui poc demanat al restaurant.

El tall de carn de l’entrecot, generós/T.P.

I entre plat i plat sorgeix la conversa, els temes del dia, Ceuta, habitatge, el currículum inflat dels polítics, anècdotes. Un record per l’enyorat Antoni Tarabini. Les converses s’entrecreuen. D’entre totes destacam la referència a la recent recerca de les restes del darrer rei de Mallorca enterrat a Sòria. En Climent Picornell que hi va ser present relata: “Vaig ser a l’excavació arqueològica impulsada pel Consell de Mallorca i l’Institut d’Estudis Baleàrics per localitzar les restes de Jaume IV de Mallorca, mort a Sòria el 1375. Això ha permès recuperar un conjunt de restes humanes a l’espai de l’antiga església del convent franciscà. Entre les troballes destaca l’esquelet pràcticament sencer d’un home adult, acompanyat de diversos ossos dispersos corresponents a altres individus”.

“Segons els arqueòlegs aquests enterraments haurien estat traslladats al lateral dret de l’església des de la nau central, on se situaria una cripta davant l’altar. En aquest mateix àmbit també han aparegut làpides amb noms atribuïts a persones il·lustres de Sòria del segle XVIII. Per això, encara cal determinar la cronologia dels esquelets i establir si corresponen realment al període que interessa a la investigació”.

El següent pas serà analitzar dents extretes de l’esquelet complet mitjançant proves de carboni 14, que permetran situar-lo cronològicament. Si el resultat el situa al segle XIV, s’obriria una nova via d’investigació: comparar el seu ADN amb les suposades restes de Jaume III, pare de Jaume IV, conservats a la Capella de la Trinitat de la Seu de Ciutat de Mallorca. Una coincidència genètica podria aportar una evidència decisiva, però els mateixos arqueòlegs remarquen que, en aquest moment, aquesta possibilitat és només una hipòtesi de treball”.

Exhaurides les opcions de fruita optàrem pel flam/T.P

I en la conversa es van creuant comentaris sobre les darreres lectures fetes de llibres de recent publicació. Es destaca un relacionat amb el món del vi: es tracta de Beure sense set. El vi en la literatura contemporània, de Sebastià Perelló. Es tracta d’una passejada per les obres que citen la beguda, però situant aquestes cites en contextos culturals específics en què el vi hi juga papers importants. Un goig de lectura. I un altre de recent aparició el d’Antoni Pizà, Ficcions fugitives, llibre d’estil de difícil classificació. Es tracta de les vivències directes o indirectes, viscudes o sentides dels seus llocs de residència. De la primera joventut a Felanitx a la seva vida professional com a professor a la Universitat de Nova York. Sense ser una biografia estricta relata l’ambient en el qual s’ha vist envolt.

I en Pere Estelrich, proposa un cicle de concerts a Alaró que sembla molt suggestiva: II Cicle Internacional d’improvisació organística de Mallorca. Tres concerts fets en dissabtes d’octubre, novembre i desembre amb organistes d’Holanda, Alemanya i França: Sietze de Vries (17 octubre), Markus Schwenkreis (21 novembre) i Colin Heller (19 desembre). Sempre a l’església de Sant Batomeu a les  11.30 hores.

Taula Parada: Climent Picornell, Conxa Rosillo, Jaume Sureda, Joan Company, Margalida Gili, Pere Estelrich, Antoni Bennàssar i Arànzazu Miró.
(Aquest text no és contingut publicitari. Tots els llocs els hem visitat com a clients i hem pagat el compte com qualsevol altra persona).

El “Vespino” era una de les escases opcions de ví mallorquí a la carta/T.P

Nom: Casa Julio
Ubicació: Carrer de la Previsió, 4, 07001 Cuina: Casolana i de mercat amb menú del dia, de 24 i 15 euros, amb possibilitat de demanar just mig menú.
Horari: De divendres a dimarts, de 13:00 a 23:00. Dimecres de 13:00 a 17:00. Dijous, tancat.
Reserves: 971 710670
Carta de Vins: Es troba a faltar una oferta més variada i preus assequibles, en el cas dels vins mallorquins.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa