“El meu nom és Toni Seguí Villalonga, tinc 29 anys i som d’Inca, Illes Balears. Som agricultor professional des dels 19 anys, prenent decisions i afrontant canvis amb el sistema de producció que tenim a l’empresa familiar Son Jover SAT“. Així es presenta aquest jove pagès que ja ha estat reconegut per la seva curta però intensa experiència a fora vila. Fa poc que ha rebut una menció honorífica als Premis Nacionals de Joventut 2023, en la categoria de Medi Ambient, atorgats per l’Institut de la Joventut d’Espanya (INJUVE), depenent del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030. La seva candidatura va ser presentada per Cooperatives Agro-alimentàries de les Illes Balears. A continuació, Toni reflexiona sobre la seva feina, el dia a dia a la finca Son Jover, la tradició familiar amb la qual està fermament compromès i amb el futur de la pagesia mallorquina.
Què significa aquest reconeixement que t’han fet a l’INJUVE?
Estic molt content d’aquest premi honorífic perquè valoren tot l’esforç que du el nostre sector, ja que, avui en dia està molt castigat, i és una manera de motivar-nos a seguir endavant. Vull agrair la
tasca feta des de Cooperativas Agro-alimentarias d’España i de Cooperatives Agro-alimentàries de les Illes Balears per haver defensat la meva candidatura.
El jurat ha tingut en compte el teu compromís amb el Medi Ambient. Quin és aquest compromís i en què es tradueix en el teu dia a dia?
El 1992 el meu pare Toni Seguí, va decidir fer agricultura ecològica per tenir en compte el medi en el qual vivim, i va constituir la SAT Son Jover com a explotació ramadera i agrícola, on ens hi hem incorporat la meva germana i jo. A Son Jover hem posat plaques solars per baixar el consum energètic amb la transformació dels nostres productes. A la part agrària empram matèries orgàniques per adobar i el ramat per fertilitzar la terra i obtenir pastures a fi de no esgotar tant la terra. Així podem produir una alimentació de qualitat pel nostre ramat i que el nostre apreciat formatge tingui les característiques de la terra (l’any 2021 vàrem guanyar la medalla de bronze del Campionat del Món de Formatge, World Cheese Awards).
Utilitzem races autòctones com l’ovella roja mallorquina i varietats locals. També fem servir la cabra malaguenya. Això ens ajuda que s’adaptin molt millor al medi ambient.
Vens d’una família de pagesos. El vostre cas demostra que es pot viure a fora vila i seguir amb la tradició familiar, no?
La meva germana i jo, venim de família de pagesos. Som la 4a o 5a generació. La vida com agricultor no és fàcil, has de dedicar-hi molt de temps. És una feina molt sacrificada. Són 365 dies en l’any, ja que, el ramat i la terra en ser éssers orgànics, necessiten la nostra cura constantment. Viure fora vila és diferent a viure dins la ciutat, té els seus avantatges i els seus inconvenients.
Quina part de la teva feina al capdavant de Son Jover és responsable dels bons resultats que heu obtingut? Com ho fas?
Jo m’encarrego de mantenir un cercle d’alimentació per l’agricultura i el ramat, que es tracta de llaurar, adobar, sembrar, recollir tant a les pastures com, amb màquines, els cereals (civada, triti cale i veça) per alimentar els nostres animals.
Agricultura, ramaderia de llet i de carn, fruita seca, formatges. En la diversificació està el secret?
S’ha decidit diversificar, tant en productes com amb el ramat i l’agricultura a causa de la venda directa que tenim als mercats de Plaça Patins i Santa Catalina, a Palma. Avui en dia tenim ramat oví d’ORM i cabra malaguenya per la producció de llet. També fem horta per complementar els punts de venda en grans quantitats, fruits secs i carn de me.
La teva germana Margalida també ha estat guardonada i té una presència activa i destacada en l’estructura de “Cooperatives”. Com vos coordineu per dur endavant la feina de la finca?
La nostra explotació Son Jover té fórmula jurídica d’una SAT que permet gestionar de manera conjunta la nostra explotació i la seva organització la tenim dividida en diverses parts. Com a SAT som socis de Cooperatives Agro-alimentàries, entitat que ens representa i defensa davant les administracions i presta serveis. La meva part, així com venim xerrant, és la de producció agrícola i ramadera. Margalida, la meva germana, du la part de transformació, venda i comunicació, i a la vegada ella és la representant de la SAT dins l’organització de Cooperatives Agro-alimentàries, que són una eina molt important per donar visibilitat als nostres productes.
Com ha de ser l’agricultura i la ramaderia del futur, a Mallorca? Què s’hauria de canviar i que s’hauria de sostenir? I quin paper ha de tenir aquest sector en el futur de l’illa?
L’agricultura i ramaderia a les Illes hauria de tenir un paper més important del que té actualment, ja que és la font d’energia per a l’ésser humà. Des del meu punt de vista tal com la coneixem no s’ha de canviar, l’agricultura i ramaderia de les Illes. Crec que s’ha de motivar i donar facilitats als joves agricultors, com és el meu cas, a continuar amb la tradició i la cura de la terra, per elaborar productes de qualitat i km 0, que tan apreciats són als restaurants i comerços d’avui, així com apostar per fórmules associatives, les cooperatives i les SAT’s, ja que la dimensió és molt important per arribar a la sostenibilitat econòmica.
