Sí, ja enfilam el final del mes de juliol i els vinaters i els viticultors van descomptant els dies que ens acosten a la verema d’enguany. Molts coincideixen que aquesta calorada que patim obligarà a avançar-la una setmana o deus dies: a la vinya li costa mantenir l’activitat quan no acumula les hores fresques de la matinada i el raïm comença a mostrar un grau de sucre excessiu en aquest punt. I a tot això li hem d’afegir la por que s’escampa per fora vila que no venguin tempestes fortes que facin malbé, en el darrer tram, l’anyada d’enguany.
José Escalona, màxim responsable de l‘Institut d’Investigacions Agroambientals i d’Economia de l’Aigua (INAGEA-UIB), fa estona que, amb el seu equip, treballa aquest tema de l’adaptació de la vinya a les conseqüències de l’escalfament global. Aquest estiu, que s’està comportant de forma tan exagerada quant a les temperatures, obliga a posar damunt la taula la necessitat que els viticultors comencin a pensar seriosament a adaptar el cultiu a aquest nou escenari per què sembla que ara per ara no hi ha marxa enrere.
Quina eina té el viticultor per a enfrontar-se a l’efecte de les onades de calor recurrents i extremes?
Les onades de calor que patim en els últims anys són cada vegada més intenses i recurrents. Aquest fet climàtic ha incrementat significativament els graus dia acumulats en diferents regions vitivinícoles. A més, les prediccions climàtiques dels pròxims anys auguren un escenari molt complicat per al sector vitivinícola espanyol i de manera molt rellevant en la conca mediterrània. Aquests esdeveniments climàtics van de bracet d’una dràstica disminució de l’aigua disponible. La combinació de la sequera amb la calor extrema altera el comportament de la vinya fins i en tot compromet la viabilitat. En aquest context, s’han de plantejar mesures que permetin, d’una banda, mitigar els efectes negatius que causen aquestes condicions climàtiques, tant en el desenvolupament de la planta com en la qualitat del raïm. Per altra banda, calen mesures que ajudin a adaptar-nos a aquesta nova realitat climàtica i a enfrontar-nos al futur que ens espera.
Com podem mitigar els efectes de les altes temperatures en la vinya?
Perquè hi ha diverses actuacions que es poden realitzar en vinyes existents. En primer lloc, s’ha de contemplar modificar les estructures dels sistemes de conducció per reduir de manera significativa la superfície foliar exposada a la radiació, cosa que permetria una menor despesa d’aigua de la vinya. S’han plantejat petites modificacions en sistemes de conducció en espatllera, o sistemes més simples com a conduccions en eix vertical, arribant fins i tot a recuperar sistemes tradicionals en vas, quan no es disposa d’aigua de reg. Una altra eina de mitigació possible és l’aplicació de caolí, un producte que permet reduir les taxes de transpiració foliar i al mateix temps manté un estat hídric del vinyet més favorable. Aquestes aplicacions permeten, per tant, alentir els processos de senescència foliar o caiguda prematura de fulles mantenint un estat funcional més actiu. El caolí sembla tenir a més un efecte preventiu enfront de la Empoasca o mosquit verd, una plaga cada vegada més rellevant a Mallorca que genera pèrdues econòmiques significatives. A més, si el que es persegueix és reduir el sobreescalfament del raïm per un excés de temperatura ambient o una sobreexposició al sol, per a evitar pèrdues d’acidesa i alteracions en el perfil aromàtic del raïm, es recomana reduir les podes en verd, tant en desfoliats com en despuntats en la zona del raïm.
Un aspecte clau a tenir en compte és el maneig del reg sota aquestes condicions estressants associades a la calor i la sequera. És fonamental ajustar les dosis en cada estat fenològic per a aconseguir un desenvolupament vegetatiu controlat, una grandària de baia prou gran i una maduració més controlada. No obstant això, encara que s’apliquin dosis correctes de reg, els efectes dels cops de calor en la vinya no es minimitzen de manera clara, ja que la demanda hídrica atmosfèrica supera la capacitat hidràulica del sistema vascular de la planta. Aquesta qüestió adquireix un caire capital en la selecció de material vegetal, tant de les varietats com els portaempelts perquè tinguin més capacitat hidràulica per suportar aquests esdeveniments d’altes temperatures per evitar el col·lapse de la planta.
Quines són les vies d’adaptació de la vinya enfront d’aquestes noves condicions i a un futur incert?
Aquí ens centrarem en dues possibilitats. La primera és considerar material vegetal de vinya, tant portaempelts com varietats que mostrin una millor capacitat de resposta enfront dels efectes combinats de sequera i elevades temperatures. Amb relació als portaempelts, algunes empreses de vivers estan obtenint noves línies de millora amb resultats prometedors. Un exemple és el portaempelt RG8, la sèrie RG de vivers Vitis Navarra, o el portaempelt M4 de la sèrie M de Vivers Rauscedo, que semblen mostrar un millor comportament enfront de la sequera respecte a portaempelts tradicionals. També hi ha alguns portaempelts oblidats, com ara l’RM2 i el 13-5 Evex, obtinguts en els anys 80 al centre de l’IFAPA Rancho de la Merced (Jerez de la Frontera), que mostren un bon comportament enfront de la sequera, així com el portaempelt Fercal, obtingut en els anys 60 a l’INRA de Bordeus. Estudis realitzats a l’INAGEA evidencien que aquests portaempelts mostren unes característiques anatòmiques del sistema vascular que els fa ser molt resistents al col·lapse hídric quan se sotmet a la planta a un estrès tèrmic i hídric.
Pel que fa a les varietats, s’ha investigat molt en els últims anys la resposta a la sequera, comparant varietats foranes i varietats locals, fins i tot identificant clons d’una mateixa varietat més eficients en l’ús de l’aigua. En alguns treballs fets a Mallorca per l’INAGEA, s’ha constatat una millor resposta de les varietats locals com ara escursac o giró ros. No obstant això, la resposta varietal a les onades de calor està menys explorada. Actualment, s’han posat en marxa nous projectes de recerca encaminats a identificar les varietats de millor resposta a les onades de calor en combinació amb situacions de dèficit hídric. Una altra iniciativa molt interessant és el projecte Observatori de Varietats, impulsat per la Plataforma Tecnològica del Vi, en el qual participen l’ INAGEA i el celler José Luis Ferrer, de Binissalem. Es tracta d’estudiar una col·lecció de varietats espanyoles tradicionals, incorporant altres varietats de procedència mediterrània de climes àrids, així com noves varietats obtingudes per hibridació que té com a base la varietat monastrell. Aquests camps col·lecció estan situats en diferents regions vitivinícoles de climes contrastats que serviran per avaluar la plasticitat de comportament de totes les varietats de la col·lecció, i la seva capacitat d’adaptació a diferents ambients, entre els quals es troba la zona del Raiguer de Mallorca.
La segona opció que s’està valorant en moltes regions vitivinícoles espanyoles és la ubicació de noves vinyes en altura, considerant, a més, orientacions menys exposades a la radiació per a evitar els efectes del sobreescalfament en la producció i la qualitat del raïm. Cal tenir en compte que per cada 100 metres d’altitud, es pot reduir la temperatura mitjana en un grau centígrad, i que orientacions nord poden reduir les hores d’exposició a la radiació de manera significativa. Aquest fet és molt rellevant en zones càlides com són les illes Balears. En resum, donades les dificultats actuals del sector vitivinícola, amb una conjuntura de mercat complexa i unes condicions ambientals restrictives, es fa imperatiu mantenir una cohesió entre els diferents agents del sector, productors, cellers, administració i centres de recerca, aportant solucions i coneixement per a aconseguir entre tots mantenir la viabilitat del sector del vi.
