Sembla que això ja no hi ha qui ho aturi. Les Illes Balears volen ser capital enogastronòmica d’Europa l’any 2030. La notícia es produeix pocs dies després que Palma fos designada Capital Gastronòmica de les Illes del Mediterrani, en aquest 2026 i en un moment d’allau de propostes que posen la gastronomia, entesa en sentit ample amb el vi com un element principal i de suport a la producció local, en el focus. L’estratègia és ambiciosa i els recursos posats a disposició parlen bé de les ganes que hi ha per part de les administracions i els sectors implicats en aconseguir que l’enogastronomia sigui un atractiu destacat tant per als residents com per als visitants.
En aquest sentit, l’Executiu autonòmic parla de “pas decisiu en l’estratègia de transformació del model turístic i de valorització del sector primari amb la signatura del protocol d’adhesió per a la candidatura de les Illes Balears com a Regió Europea de la Gastronomia 2030”.
L’acte d’adhesió a la candidatura promoguda des del Govern, celebrat a l’Escola d’Hoteleria de les Illes Balears (EHIB), comptava amb la participació del conseller de Turisme, Cultura i Esports, Jaume Bauzà; el conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet; la presidenta de l’International Institute of Gastronomy, Culture, Arts and Tourism (IGCAT), Diane Dodd, com també representants dels quatre consells insulars i de 15 entitats representatives del teixit productiu, empresarial, acadèmic i del tercer sector de l’arxipèlag que han signat el protocol.
L’adhesió al projecte per part de totes aquestes entitats, deien fonts del Govern “suposa l’inici d’una intensa feina conjunta i una oportunitat per reconèixer l’enogastronomia com a part essencial de la identitat de les Illes i com un àmbit capaç de contribuir al seu desenvolupament sostenible i regeneratiu”.

Un projecte que cerca visibilitat amb el precedent de Menorca
La candidatura de les Illes Balears com a «Regió Europea de la Gastronomia 2030» té per objectiu promoure una imatge cohesionada de les Illes Balears que reflecteixi la riquesa i diversitat de la seva cultura enogastronòmica, impulsant el producte local com a referent de qualitat i autenticitat.
El projecte aposta per enfortir el sector enogastronòmic com a motor de desenvolupament, integrar la regeneració en el model turístic, fomentar la col·laboració entre els diferents actors i preservar la identitat gastronòmica mediterrània, generant un impacte positiu i sostenible en el territori, en benefici tant dels seus habitants com de les persones que el visiten. La candidatura aspira, a més, a generar un impacte transversal en els àmbits econòmic, social, cultural i mediambiental.
Entre les seves principals contribucions destaquen dinamitzar l’activitat dels petits productors i de les empreses locals, reforçar el vincle entre la gastronomia i el territori i contribuir a preservar els paisatges, les tradicions i el patrimoni cultural i integrar la regeneració en el model turístic. Això reforçarà, diuen, la projecció internacional de les Illes Balears com a destinació enogastronòmica i generarà valor durador per a la societat balear.
Un antecedent especialment rellevant en aquest procés és l’experiència desenvolupada per l’illa de Menorca com a «Regió Europea de la Gastronomia 2022». Per això, des de les Illes Balears s’està treballant estretament amb Menorca, aprenent de la seva experiència, coneixement i recorregut en el marc d’aquesta distinció, i de les iniciatives i aprenentatges que s’han generat durant i després del seu reconeixement.

Doblers dels Next Generation a disposar
Aquesta candidatura suposa el colofó a més de dos anys de treball intens coordinat des de l’Agència d’Estratègia Turística de les Illes Balears (AETIB) en col·laboració amb la Conselleria d’Agricultura. Mitjançant el finançament dels fons europeus Next Generation EU, durant aquest temps s’ha elaborat un Pla Estratègic de Turisme Enogastronòmic 2025-2035, un portal web i una App sobre enogastronomia de les Illes Balears, un catàleg d’experiències i una narrativa pròpia de la destinació, tot des del consens i respectant les singularitats de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.
El conseller de Turisme, Cultura i Esports, Jaume Bauzà, ha subratllat que «la presentació d’aquesta candidatura no és una acció aïllada ni improvisada, sinó el resultat de dos anys de feina rigorosa per assentar les bases del model turístic que volem per a les nostres illes: un model basat en el valor, la contenció, la sostenibilitat i l’orgull per les nostres arrels». Bauzà ha afegit que «avui no tancam una etapa amb els fons Next Generation, sinó que obrim un projecte transversal a llarg termini que uneix per primera vegada totes les illes i tots els sectors en un objectiu comú».
Per la seva banda, el conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha destacat que «la implicació de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, així com de la representació dels sectors agrari i pesquer en el Comitè Executiu d’aquesta candidatura, demostra la importància que ha de tenir el producte local en el desenvolupament d’aquest projecte». «L’enogastronomia local ha d’estar vinculada al producte local, als nostres pagesos i pescadors, ja que dona un valor afegit, a més de la seva extraordinària qualitat, que va més enllà, i és o poder servir en un bocí del nostre territori, i de la nostra cultura», ha afegit.
El projecte es fonamenta en quatre pilars estratègics —Territori, Producte, Persones i Experiència— i cerca generar un impacte positiu i durador a la comunitat, dinamitzant els petits productors, promovent el relleu generacional en el camp i la mar, i posicionant les Illes Balears com un referent de turisme regeneratiu a la Mediterrània.


