Molt s’ha escrit ja, i encara s’escriurà més, sobre el projecte de llei que ha de situar els objectius i els límits del sector agroalimentari de les Illes Balears: la nova Llei Agrària. Aquest avantprojecte pretén anar una passa més enllà de l’actual norma en vigor, que va ser un abans i un després en la història recent d’aquesta comunitat: va ser aprovada per tots els grups parlamentaris del seu temps i fruit, per tant, del consens.
Però les Illes Balears i el món han canviat molt de llavors ençà i han sorgit nous reptes i nous maldecaps. Com es diu ara, l’escenari és ben distint i, per això, el Govern ha considerat necessari fer una revisió en profunditat de la legislació per adaptar-la a aquesta etapa d’ara. El projecte de llei encara ha de passar pel Parlament per la qual cosa no deixa de ser un esborrany, ara mateix, i es podran afegir o llevar detalls de la seva redacció actual. Però en essència és el que és: una declaració d’intencions de la conselleria d’ara endavant. Un text que, com era de preveure, ja ha provocat la resposta de les organitzacions agràries, de patronals, de sindicats, etcètera, tot i que segons la conselleria, el text recull les seves aportacions realitzades durant la confecció del projecte. A parer de la majoria d’aquestes organitzacions, el text es pot millorar en la seva tramitació parlamentària i s’hi han d’afegir altres propostes. Distints temes de l’actualitat s’han colat entre les esmenes que plantegen: l’excés de burocràcia, la preocupació per la inflació dels preus de producció, la contracció de la demanda per la producció local i l’augment del preu del carburant, que no s’atura. Entorn aquests elements s’articulen les propostes que tenen com a objectiu comú la supervivència del sector.
UPM demana més suport i recursos
Ningú no nega que s’han fet avenços importants en el text respecte a la normativa en vigor, però és general l’opinió que el text es pot encara millorar.
Unió de Pagesos (UPM) ha fet els deures i, d’entrada i en lletres grosses, demana que la llei Agrària garanteixi la viabilitat de les explotacions que mantenen viu el territori i exigeix protecció per una espècie en risc: la del pagès professional, en forma de suport específic per a les petites explotacions professionals per garantir la viabilitat econòmica d’aquests negocis. S’han de fer, segons UPM, tots els esforços necessaris per afavorir la viabilitat de les explotacions agràries prioritàries i les petites explotacions familiars, en matèria de recursos i als ajuts. El projecte diferencia entre explotacions prioritàries i preferents i estableix determinades mesures específiques per a les primeres. Però, segons Unió de Pagesos, tenir la condició d’explotació prioritària ha de comportar un reconeixement efectiu en el conjunt de les polítiques agràries, especialment pel que fa a l’accés als ajuts, als recursos i a les mesures de foment. “No pot ser que l’agricultor preferent tengui les mateixes consideracions que els prioritaris. No basta reconèixer jurídicament el pagès professional o l’explotació prioritària si després aquest reconeixement no té una traducció suficient en les polítiques públiques. Hi ha d’haver també incentius per professionalitzar el sector i facilitar el pas de pagesos preferents a prioritaris. La viabilitat no es pot mesurar només en hectàrees”, reclamen des de UPM. “En aquest sentit consideram necessari avançar cap a un sistema que tengui en compte la superfície, però també els ingressos agraris, el treball generat, el valor afegit i la capacitat de l’explotació per mantenir activitat econòmica al territori. És necessari que la llei faci esment i afegeixi una figura de suport a les explotacions que per les seves característiques no poden accedir a ajudes com la PAC”, afegeixen. I reclamen alhora l’establiment d’una renda per a tots els pagesos que es dediquen de forma exclusiva a l’activitat agrària.
Quan a la venda directa de la producció inclosa en el text i que valoren positivament, així com les activitats complementàries, demanen que la llei faciliti aquestes activitats ja que “la transformació, la venda directa i les activitats complementàries per a moltes petites explotacions, transformar allò que produeixen i vendre-ho directament és una de les vies principals per augmentar el valor del seu producte i obtenir una renda agrària suficient”.
Amb aquest argumentari, concreten les peticions en els següents punts que passen per promoure el pas de les explotacions agràries de preferents a prioritàries, amb tot allò que això implica, destinar el 5% anual de la recaptació de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS) a aigua regenerada apta per a ús agrari, recuperar la línia d’ajudes de l’ITS per al manteniment del paisatge. “Lligar ingressos turístics i agricultura és bàsic”, argumenten. Per això, afegeixen què es blindi el percentatge mínim de compra de producte local per part del sector turístic i augmentar-lo fins al 10%.
I per lligar-ho tot, que el sòl rústic es dediqui a allò que li és propi: produir aliments. “S’ha d’acabar amb els usos impropis. S’han de prohibir la construcció de piscines en sòl rústic”, rematen.
APAEMA vol doblers de l’ecotaxa a canvi de la preservació del medi
Els pagesos i ramaders ecològics d‘APAEMA també diuen la seva. En una primera lectura consideren que, pel que fa als nous habitatges en sòl rústic, la contrapartida agrària prevista millora la situació actual, tot i quedar per davall del que demanaven, i reclamen preservar-la i reforçar-la durant la tramitació parlamentària. I troben a faltar més garanties per a la producció ecològica, la protecció del sòl agrari i la remuneració dels serveis ambientals de la pagesia.
“El Govern ha presentat la proposta com una eina per assegurar la viabilitat de la pagesia, reforçar la funció agrària del sòl rústic i facilitar noves fonts d’ingressos. APAEMA comparteix la necessitat de fer rendibles les explotacions, però defensa que aquest objectiu s’ha de fonamentar en la producció d’aliments, la transformació i comercialització dels productes i el reconeixement dels serveis ambientals que presta la pagesia”, manifesten a través d’un comunicat. Entre els aspectes que coincideixen amb les peticions d’APAEMA, el projecte manté el màxim de sis places d’agroestada per explotació, en lloc de les deu previstes inicialment, però no incorpora el límit proposat per APAEMA perquè els ingressos de les activitats complementàries no superin el 30% dels ingressos o de la renda total de l’explotació. L’entitat considera necessari concretar aquests límits i els controls corresponents perquè la producció agrària mantengui un pes efectiu dins les finques.
El que si fa és una menció expressa als obradors col·lectius per a petites explotacions i el mandat de promoure mesures de flexibilització higienicosanitària per a les elaboracions a petita escala, sempre amb garanties de salut pública. L’entitat valora igualment les previsions sobre l’ús, l’intercanvi i la venda de llavors pròpies de varietats locals, com també el foment de les rotacions, les cobertes vegetals, la protecció dels pol·linitzadors i la fertilitat del sòl. En matèria energètica, el text limita l’ocupació de les instal·lacions d’autoconsum en terra a mitja hectàrea i al 5% de la base territorial de l’explotació. “Aquestes mesures poden ajudar a reduir costs, diversificar la producció i donar més valor als aliments elaborats a les finques. Algunes, però, requeriran desenvolupament posterior perquè es tradueixin en facilitats efectives per als productors”, assenyalen.
Una altra demanda que queda fora és la reserva del 50% de la recaptació anual de l’impost de turisme sostenible per remunerar els serveis ambientals de la pagesia. APAEMA defensa que conservar el sòl, el paisatge i la biodiversitat ha de tenir un retorn econòmic estable per a les explotacions que assumeixen aquesta feina.
Pel que fa a la construcció en sòl rústic, el projecte exigeix que determinats nous habitatges tenguin una contrapartida agrària durant almenys quinze anys, com mantenir terres en producció o posar-les a disposició de pagesos. APAEMA demanava anar més enllà i garantir que qualsevol pèrdua de terra agrària es compensàs posant en cultiu una superfície equivalent. “Tot i que la proposta no assegura aquesta compensació, representa una millora respecte de la situació actual que s’hauria de preservar i reforçar durant la tramitació parlamentària”. En matèria de renovables, el projecte no obliga a situar les instal·lacions de més de dues hectàrees en terrenys de baixa productivitat, com demanava APAEMA, sinó que manté aquesta ubicació com a preferent.
El projecte dedica un capítol específic a la producció ecològica i inclou mesures de conversió, promoció, recerca, formació i suport a la certificació. Tanmateix, no recupera el reconeixement del seu caràcter estratègic específic que demanava APAEMA i condiciona el suport a no generar desavantatges per a altres sistemes productius. També manté la demanda que el producte adquirit com a ecològic en la compra pública sigui alhora local, i que es garanteixi expressament l’exclusivitat del Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica en el control de la producció ecològica. Així mateix, el text no incorpora, diuen, la prohibició de sembrar transgènics sol·licitada per APAEMA ni elimina la previsió relativa a determinades noves tècniques genòmiques.
Cooperatives prioritza el sosteniment de la producció alimentària
Des de Cooperatives Agroailimentàries de Balears, la seva presidenta, Jerònia Bonafé confia que aquesta llei serveixi perquè no es produeixin més renúncies i abandonaments de les explotacions existents. “Cooperatives Agroalimentàries ha fet molta feina, amb les altres organitzacions agràries i la conselleria per bastir aquest projecte”, destaca Bonafé, presidenta d’aquesta entitat. A l’espera del text definitiu valoren que es contempli com a finalitat la possibilitat que les explotacions agràries puguin aconseguir recursos amb la realització d’activitats complementàries, però “no volem de cap manera que aquestes activitats complementàries siguin una porta oberta a la desaparició de la producció d’aliments. Estam a favor de la producció local i de la sobirania alimentària i pensam que no es pot perdre ni un pam de terra aprofitable per aquesta producció”, sosté Bonafé.
Una llei que dona eines al pagès
La valoració és netament positiva per a la patronal agrària ASAJA, que s’arrenglera amb el text que ha aprovat el Govern.
“És una llei necessària per al sector agrari de les Illes Balears. Segurament no satisfà tothom al cent per cent i hi haurà aspectes concrets en què no tots coincidim, però és una llei que compta amb un ampli consens del sector i això té un valor important”, declara Joan Company, president d’ASAJA Balears.
Des de la patronal agrària afirmen que la nova norma ha de servir per donar estabilitat i seguretat al sector, facilitar la feina dels pagesos i oferir eines perquè les explotacions puguin ser més rendibles i competitives, sense perdre de vista la preservació del territori i del paisatge.
“Sempre hem defensat que una llei agrària ha d’estar pensada, en primer lloc, per als pagesos, perquè són ells els que fan agricultura i els que mantenen viu el territori. Aquesta llei avança en aquesta direcció i incorpora reivindicacions que el sector fa anys que planteja”, afegeix Company.
“L’aprovació de la llei és un pas important, però no és el final del camí”, assegura. “Ara serà fonamental com es desenvolupi i com s’apliqui. Una bona llei només serà útil si després es tradueix en menys traves, més seguretat i més oportunitats per als agricultors i ramaders”, remata Company.
