La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural prepara un recurs d’alçada contra la resolució del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, publicada aquest divendres, 6 de novembre, que estableix la retirada obligatòria del 12% de la producció d’oli d’oliva per a la campanya 2026-2027. La Conselleria sol·licitarà que aquesta mesura no s’apliqui a les Illes Balears, ja que considera que no té en compte les particularitats del sector oleícola balear i que pot generar una càrrega econòmica i administrativa desproporcionada per als productors i les tafones de les Illes Balears.
La Conselleria exposarà en el recurs la necessitat de tenir en compte la insularitat, el volum de producció reduït i les característiques específiques del sector oleícola balear. En aquest sentit, destaca que la producció mitjana dels darrers cinc anys se situa al voltant de les 600 tones anuals, una xifra molt reduïda en comparació amb el conjunt de l’Estat, on el Ministeri preveu una producció superior als 1,6 milions de tones per a aquesta campanya.
A més, segons els càlculs de la Direcció General d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, si s’aplicassin a les Illes Balears els criteris que estableix l’ordre ministerial per activar el mecanisme de retirada, la suma de les existències inicials i la producció estimada no arribaria al llindar del 120% respecte de la mitjana de les sis campanyes anteriors. Per tant, la Conselleria considera que la situació del mercat oleícola balear no justifica l’aplicació d’aquesta mesura.
D’altra banda, la Conselleria també adverteix de la càrrega administrativa i burocràtica que suposaria aquesta obligació. Només a Mallorca, es calcula que s’haurien d’immobilitzar aproximadament quaranta mil litres d’oli, tenint en compte que el percentatge de retirada s’aplica sobre la producció declarada a partir del mes de novembre. Aquesta quantitat, pel seu volum reduït en relació amb el conjunt del mercat estatal, no tindria una incidència significativa en la formació dels preus. En canvi, l’obligació de retirada implicaria tasques d’emmagatzematge, seguiment i justificació documental per als operadors, com també actuacions de control per part de l’Administració autonòmica.
Una realitat distinta a la Península
El sector oleícola de les Illes Balears disposa d’entre quaranta-una i quaranta-quatre tafones, de les quals dinou estan inscrites en la Denominació d’Origen Protegida Oli de Mallorca; entre dotze i quinze més es troben a Mallorca fora d’aquesta denominació; cinc, a Menorca; quatre, a Eivissa, i una, a Formentera. A més, cal tenir en compte que algunes de les tafones no inscrites en la DOP no tenen activitat cada campanya. Aquesta estructura productiva, caracteritzada per instal·lacions de petites dimensions i volums reduïts, fa que les obligacions de retirada i control puguin resultar especialment complexes en relació amb la quantitat d’oli afectada.
A aquesta circumstància s’hi afegeix la producció destinada a l’autoconsum local, una pràctica present en el sector oleícola de les Illes Balears. La Conselleria considera que l’oli que no es destina a la comercialització no hauria d’estar subjecte a una obligació de retirada concebuda per regular l’oferta del mercat. Aquest serà un altre dels arguments que s’inclouran en el recurs, ja que l’oli destinat a l’autoconsum no contribueix a generar els excedents que la mesura estatal pretén corregir.
A més, el sector oleícola de les Illes Balears es caracteritza per una producció vinculada a la qualitat i a la diferenciació del producte, amb la Denominació d’Origen Protegida Oli de Mallorca i dues indicacions geogràfiques protegides, Oli de Menorca i Oli d’Eivissa. Es tracta d’un model productiu diferenciat de les grans produccions d’oli convencional i que, pel seu volum reduït, té una incidència molt limitada en el conjunt del mercat estatal. El president de la DO Oli de Mallorca, Joan Mayol, critica la mesura, la qualifica d’absurda i avança que s’afegiran al recurs: “Tot i que té efectes limitats, és absurd immobilitzar oli en una anyada curta. Sols té efectes negatius, perquè òbviament uns pocs mils de litres no afecten el preu nacional, i suposa un inconvenient greu per a productors i consumidors. Hem demanat a la conselleria que posi recurs i ens hi adherirem”, diu Mayol.
Una mesura que no preveu excepcions territorials ni per volum de producció
La resolució publicada en el BOE desplega el mecanisme de retirada temporal, que estableix un sistema per limitar temporalment la comercialització d’oli d’oliva quan les existències i les previsions de producció superen determinats llindars. Per a aquesta campanya, el percentatge de retirada s’ha fixat en el 12% de la producció declarada a partir del mes de novembre. L’oli retirat haurà de romandre emmagatzemat fins al 30 de setembre del 2027, sens perjudici de les possibles modificacions de la mesura.
La normativa no preveu excepcions per territori ni per volum de producció, de manera que el mateix percentatge s’aplica a totes les tafones, independentment de les seves dimensions o de la seva contribució al mercat estatal.
Davant aquesta situació, la Conselleria prepara un recurs d’alçada per sol·licitar que la retirada obligatòria no s’apliqui a les Illes Balears. Aquesta petició es fonamentarà en el volum reduït de producció, la insularitat, el fet que no s’assolirien les condicions d’excedent si els criteris de l’ordre s’aplicassin al territori balear, la càrrega administrativa i de control que suposa la mesura i la presència de producció destinada a l’autoconsum que no s’incorpora al mercat.
Així mateix, la Conselleria plantejarà la necessitat d’incorporar criteris específics per als territoris insulars i les petites produccions en la tramitació de la normativa de la pròxima campanya. El mecanisme actual també preveu la possibilitat de revisar a la baixa el percentatge de retirada a partir del 31 de desembre, en funció de l’evolució del mercat.
La Conselleria considera necessari que les mesures destinades a estabilitzar el mercat de l’oli d’oliva tenguin en compte la diversitat del sector productor i evitin conseqüències desproporcionades per a les petites tafones de les Illes Balears, especialment quan la seva contribució als excedents del mercat estatal és molt limitada.
